viernes, 3 de mayo de 2013

Dom.6ª L`Esperit Sant i Nosaltres


 

Diumenge sis de Pasqua © 5-05-2013

 

El misteri de l`Església, amb llur humanitat i divinitat, las limitacions dels homes i la força de l`Esperit Sant, es troben reflexats en l`Escriptura d`avui.

 

Els Apòstols, assumint les conclusions del Concili de Jerusalem, comproven que si be es l`Esperit Sant qui pren l`iniciativa, aquesta es manifesta en la confluència de lo humà: “L`Esperit Sant ha decidit, juntament amb nosaltres...”

 

L`Esperit Sant i Nosaltres. Heus ací la clau de volta que aguanta la vida de l Església. L`Esperit Sant i Nosaltres, lo humà i lo diví, conflueixen en el tot de la vida eclesial i poden discernir en aspectes accidentals.

 

Les puntuals desviacions, les equivocacions pastorals, les planificacions sortides de mara, si be no vindran del Esperit de la veritat, sinó de Nosaltres, es podran redreçar.  Dins del misteri de la predestinació i la gràcia, no hi haurà desviació definitiva dels plans i voluntat misteriosa de Déu. El redreçament vindrà. Constatarem com, en alguns casos, Déu escriu recta amb renglons torts.

 

L`Evangeli ens parla de com amb l`ajuda del Esperit Sant, i de Nosaltres, podem arribar a ser posseïts per Déu, enriquits: “Qui te els meus manaments i els guarda, aquest es el qui m`estima; i el que m`estima serà estimat del meu Pare, i jo l`estimaré i jo mateix me li manifestaré”.

 

Quant el “Nosaltres” es mou fora dels manaments d`amor de Jesús, quant valorem més els nostres interessos que la llei fonamental del Senyor, dificultem  la manifestació i possessió del Senyor Jesús.

 

Sols quant l`Esperit Sant i Nosaltres confluïm en l`amor i la justícia, gaudim, al moment, del amor del Para i del Fill.

 

 

Domingo sexto de Pascua © 5-05-2013

 

El misterio de la Iglesia con su humanidad y divinidad, las limitaciones de los hombres y la fuerza del Espíritu Santo, se encuentran reflejados en la Escritura de hoy.

 

Los Apóstoles  asumiendo las conclusiones del concilio de Jerusalén,  comprueban que si bien es  el Espíritu Santo quien toma la iniciativa, esta se manifiesta en la confluencia de lo humano: “Hemos decidido, el Espíritu Santo y nosotros…”.

 

El Espíritu Santo y Nosotros. He ahí donde toma solidez la vida  de la Iglesia. El Espíritu Santo y Nosotros, lo humano y lo divino, confluyen en el todo de la vida eclesial i pueden discernir en aspectos accidentales.

 

Las puntuales desviaciones, equivocaciones pastorales, las planificaciones salidas de quicio, si bien no vendrán del Espíritu Santo sino de “nosotros”, podrán resarcirse. Dentro del misterio de la predestinación y la gracia, no habrá desviación definitiva de los planes i voluntad salvífica de Dios. Constataremos como, en algunos casos, Dios escribe recto con renglones torcidos.

 

El Evangelio nos habla de cómo con la ayuda de la gracia del Espíritu Santo y de “nosotros”, podemos llegar a ser poseídos por Dios, enriquecidos: “El que me ama guardará mi palabra y mi Padre lo amará y vendremos a él y haremos morada en él”.

 

Cuando el “nosotros”, se mueve lejos del Evangelio de Jesús, cuando valoramos más lo nuestro que el amor, lo nuestro que lo justo, dificultamos o nos oponemos, en la práctica, a ser poseídos por Dios, a que el Señor viva, haga  morada en nosotros.

 

Solo cuando el Espíritu Santo y nosotros confluyen en el amor y la justicia, edificamos solidamente nuestra vida y nuestra acción en Cristo.

 

 

Homilia redactada de nou, per Sant Pau del Camp, a partir de les de 4-05-1986 i 30-04-1989, en català i castellà, predicades per el rector de Santa Maria del Mar Dr. Francesc Tort Mitjans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario