Dom. 17. Cat. Cast. 28-07-2013

Diumenge 17. 28-07-2013

 

“Senyor, ensenyeu-nos a pregar”. La resposta de Jesús es coneguda. El Pare Nostre. Reflexionem sobre una de les peticions que fem en ell: “Doneu-nos cada dia el nostre pa”.

 

“Doneu-nos cada dia el nostre pa”. Jesús al posar aquesta petició en els nostres llavis pretén que sapiguem unir, en la mateixa pregaria, lo humà i lo diví, el pa material i el pa espiritual.

L`oració no està en singular sinó en plural. No es tracta d`una petició egoista, pensant en mi sol, sinó generosa, extensiva. Demanem per tots: “Doneu-nos cada dia el nostre pa”, el teu i el meu.

 

Demanar el pa de cada dia fent exclusió dels altres, del pròxim, del germà, ens allunyaríem del esperit evangèlic que proclama que les relacions humanes han de construir-se partint de l`exigència del amor, de la caritat, de la justícia. No seria just, no seria cristià, preocupar-me sols de mi amb un, implícit: Que els altres s`arreglin.

 

Resem el Pare Nostre amb la consciencia explícita e implícita de ser una part del tot, germans entre germans, humans entre humans, cristians entre cristians.

 

¿El pa que precisem avui per demà, està fet exclusivament de farina?. El mateix Jesús en l`Hort de Getsemaní respondre al maligne temptador: “No sols de pa viu l`home”. Es evident que el concepte de pa de cada dia avarca molt més.

 

El pa que demanem avarca, arriba, engloba: Treball, casa, sanitat, educació, companyia, amistat, concòrdia entre esposos, pares, fills i avis.

 

El pa sense amor, sense companyia, sense l`escalf d`altres germans, no alimenta. En tot cas, aquest pa deslligat del amor, serviria potser més per engrassar-nos i emmalaltí.

 

Així dons al demanar en el Pare Nostre el pa de cada dia, esperem aconseguir, al mateix temps, felicitat, pau interior, concòrdia entre nosaltres tots.

 

El concepte de pa enriquit que alimenta avui i demà s`extent, també, al Paradís. Aquest pa consisteix en viure units a Crist, conscients de que “no tenim aquí una habitació permanent, sinó que ens orientem a lo etern”. Un pa, dons, que ens alimenta , prepara i projecta fina a la Vida Eterna.

 

Es tracta d`alimentar-nos del pa que ens vals per el transit fins a la vida eterna. Heus així com hem arribat a relacionar,  veure l`unió, el vincle entre el pa material, ni que l`hàgim excés a tantes coses necessàries i nobles, i el pa espiritual de l`Eucaristia.

 

 

Domingo 17 28-07-2013

 

“Señor, enséñanos a orar”. La respuesta de Jesús es conocida. Reflexionemos sobre una  de las peticiones de la oración por excelencia, el Padre Nuestro : “Danos cada día nuestro pan del mañana”

 

“Danos cada día nuestro pan del mañana”. Jesús al poner esta petición en nuestros labios pretende sepamos unir en una misma oración lo humano y lo divino, el pan material y el pan espiritual.

 

 No pedimos en singular sino en plural. No se trata de una petición egoísta, pensando sólo en mi, sino generosa, extensiva.  Pedimos para todos: “Danos cada día nuestro pan”, el tuyo y el mío.

 

Pedir el pan de cada día, haciendo exclusión de los demás, del prójimo, del hermano, nos alejaría del espíritu evangélico que proclama que las relaciones humanas han de adaptarse a las exigencias del amor, de la caridad y la justicia. No seria justo, no sería cristiano, preocuparme sólo de mí, con un implícito: Que los demás se arreglen.

 

 Rezamos el Padre Nuestro  con la conciencia explícita e íntima de ser parte de todos, hermanos entre hermanos,  humanos entre  humanos.

 

¿El pan que precisamos hoy por mañana, esta sólo y exclusivamente hecho de harina?. El mismo Jesús dirá al maligno tentador: “No sólo de pan vive el hombre”. Es  evidente que el concepto de pan de cada día abarca mucho más.

 

El pan se extiende, engloba: Trabajo, casa, salud,  compañía,  amistad,   concordia entre esposos padres e hijos. El pan sin amor, sin compañía, sin familia, alejados  de los demás hermanos, no alimenta. En todo caso serviría sólo para engordar e incluso para enfermar.

 

Así pues al pedir en el Padre Nuestro pan, pedimos, esperamos conseguir, al mismo tiempo,  felicidad,  paz interior.

 

 El concepto enriquecido de pan  que alimenta todo mañana mira y se extiende, también, al Paraíso. Este pan consiste en vivir unidos a Cristo, concientes  de que “no tenemos aquí una habitación permanente, sino que vamos tras la eterna”.

 

Se trata de alimentarnos del pan que trasciende a la vida eterna. Se trata de gozar del pan de la fe. ¿Existe un alimento mejor, más confortable y más necesario que gozar del don espiritual,  reflejo en la conciencia, que aflora, que toma parte en los pensamientos i certezas de la fe?

 

Homilies a partir d`altres predicades per el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort, arranjades per Sant Pau del Camp.

Sant Jaume- Santiago 2013

Santiago Apóstol 25-07-2013 (Homilía nueva a partir del accidente de ayer día 24 al atardecer)

 

¿Quién nos iba a decir que la festividad de Santiago de de Compostela de este año 2013 estaría de tal forma  entristecida?

 

¿Cuándo estos días  todos preparábamos con ilusión la celebración de la solemnidad de Santiago, nadie pensaba que el gozo se convertiría en  tristeza,  dolor,  consternación?

 

Las cosas son como son y nada puede escaparse o salirse de los designios, permisión   y voluntad de Dios.

 

El fatídico tren dejo una estela de muerte y heridos. Casi nadie resultó ileso.

 

Algunos  de los que viajaban en el tren hubieran quizá estado en la misa celebrada esta mañana en la Catedral de Santiago de Compostela o habían programado celebrar la Fiesta Mayor.

 

Considerando la vida como un juego que gobierna el azar, la casualidad, dejamos de dar sentido a la vida y a la muerte. Ante todo contratiempo grave, para muchos el tren de su vida y de sus planes se sale, descarrila y los resultados interiores son parecidos a los del reciente accidente. Destrucción, dolor, tristeza.

 

Ante el tren salido de madre, muchos se debaten en buscar explicaciones sólo a partir de lo humano, de la inercia pretendida, deseo siempre en relación de acuerdo a nuestros planes, voluntades, conveniencias.

 

No sólo ante el triste accidente de ayer, sino ante todo grave percance, desde la duda o desde la increencia algunos se preguntan: ¿Cómo es que Dios permite este tipo de accidentes? ¿Si podía evitarlo, porqué no lo hizo?

 

Desde la increencia,  se multiplican las incógnitas y embarramos en el mayor desastre de considerar que la vida no tiene sentido, que se agota en si misma  en la muerte.  A unos les toca una cosa a otros otra. Vida sin rumbo.

 

Bajo este concepto  los que perecieron en el accidente terminaron su existencia, los que sufren en los hospitales, su dolor no tiene sentido alguno.

 

No se porqué me he extendido hablando más de los que dudan o no tienen fe, cuando es evidente que vuestra madurez cristiana, que vuestra presencia, sugiere o confirma, no lo precisa.

 

Nosotros gozamos del don de la fe, sabemos “que no tenemos aquí una habitación permanente, que vamos tras la eterna”, que la verdad última no está en la tierra, sino en el cielo, no en la increencia, sino en la fe, no e la desesperación sino en la oración y la fe.

 

Es por esto que, reunidos hoy, como en años anteriores, para celebrar la Solemnidad de Santiago, para nosotros todo tiene sentido, todo tiene la explicación en la voluntad de Dios. Ni los más graves acontecimientos, lejos de debilitar nuestra fe y confianza en El y en el patrocinio de Santiago patrón de España, se consolidan.

 

El oro se fortalece en el crisol de la prueba. Así, ojala,  acentuemos más y mejor, si cabe,  nuestra fe y la certeza de que San Jaime continuará protegiéndonos a todos, los que seguimos o seguiremos en el camino terrenal, los que inicien este año el Camino de Santiago etc. etc.

 

 

Sant Jaume 25-07-2013

 

Avui l`Església recorda el martiri de l` apòstol Sant Jaume, invocat com a protector i patró d`Espanya, d`aquesta suma de regions, llengües i pobles que, lentament, s`han anat configurant en l`unitat.

 

En la “pau totes les coses estan ben recloses dins d`elles mateixes”. La pau, però, no sorgeix per generació espontània. La Pau es una planta delicada, ben cultivada creix i evoluciona, es fa forta i sòlida.

 

 En virtut de la butlla del papa Calixte II, de  1.122, quant s`escau  la diada de sant Jaume en diumenge, se celebra l`Any Sant Compostel·là.

 

La  Butlla papal   obrí diverses rutes europees per peregrinar fins a Compostel·la a guanyar la gracia del Jubileu. El 25 de juliol de 2010 s`escaié en Diumenge, iniciant-se l`últim Any Compostel·là fins el 25 de juliol  de 2011, fet que no es repetirà fins l`any 2021

 

Segurament que alguns de vosaltres heu fet el Camí, gaudint de les gracies del Camí, tant de la natura, com dels monuments, monestirs, pobles, ciutats com, sobre tot de la pau i serenitat d`un camí de  gracia i de pau. Altres teniu pensat realitzar-lo.

 

 Antiguament Sant Pau del Camp constituí no sols lloc d`acolliment o d`hostatge als peregrins, sinó que per altres marcava el punt de partida. Cada any son moltes els que venen a Sant Pau a recollir l`acreditació oficial.

 

 Es per això que, si més no, en els últims anys heu escollit aquest templa romànic, que arrela en els temps de l`Església Primitiva, per celebrar la solemnitat de Sant Jaume, com enguany 2013.

 

El papa Francesc celebrarà aquesta solemnitat peregrí al Brasil, a Rio de Janeiro, a reunir-se amb multitud de joves de tot el mon, que  també hi han peregrinat per trobar a Jesús en els germans, en la fe de tants, en la Caritat, junta amb el Vicari de Crist a la Terra, per  imitar a aquell Senyor que havia  escolli a Jaume i Joan i que un dia va escoltar la petició de la mara dels dos, de que fossin els més importants.  

 

El papa Francesc en la seva pastoral i actituds ordinàries ve a recordar moltes vegades, la mateixa llissó que Jesús, a conseqüència de la disputa sobre quí seria el més gran en el Regne de Déu, digué, com ho recorda l`evangeli de sant Mateu que suara hem proclamat:

 

“Ja sabeu que, en totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits...Entre vosaltres no ha de ser pas així: Qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i el que vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l`home que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir als altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”.

 

Més clar no es pot dir.

 

 

Santiago Apóstol 25-07-2013

 

Hoy la Iglesia recuerda el martirio de Santiago Apóstol, invocado como protector y patrono de España, de esta suma de regiones, lenguas y pueblos que, lentamente, se configuraron en la unidad.

 

En la paz todas las cosas permanecen en su lugar. La paz, empero, no es planta que surja por generación espontánea. La paz es  delicada, bien cultivada crece y evoluciona, se hace fuerte y sólida.

 

La planta de la paz, si es maltratada por pasiones, egoísmos, falta de inteligencia, o de conocimientos de lo que es preciso hacer en cada momento concreto, entra en un proceso en que puede enfermar e incluso morir.

 

En virtud de la bula del papa Calixto II, de 1,122, cuando acaece la fiesta de Santiago en domingo, se celebra el Año Santo Compostelano. La Bula Papal abrió diversas rutas europeas para peregrinar hasta Santiago de Compostela, bien para ganar el Jubileo Mayor en Año Santo, o el Jubileo ordinario en todo año y circunstancia.

 

 Desde 25 de julio de 2010 hasta el  de julio  2011, por la dicha concesión pontificia, fue el último año Año Santo Compostelano, hecho que no se repetirá hasta los años 2021-22.

 

Seguramente que alguno de vosotros o tenéis pensado realizar el sueño del Camino de Santiago, o  habéis ya gozado del don de dicha Peregrinación: Naturaleza, monumentos, iglesias, monasterios junto con la paz i gracia espirituales  

 

Antiguamente Sant Pau del Camp, actual templo románico, que hunde sus raíces en los tiempos de la Iglesia Primitiva, constituyó no sólo lugar de hospedaje a los peregrinos en curso, sino que para muchos naturales de Barcelona y cercanías su paso por Sant Pau,  marcaba el punto de partida.

 

Es por tan,  antigua tradición, mantenida en el tiempo, que a Sant Pau del Camp acuden, actualmente, muchos, que proyectan realizar el Camino, a recoger la acreditación oficial.

 

 Por esta y tantas otras razones habéis querido celebrar aquí, como en años anteriores, la Solemnidad de Santiago Apóstol en  este  2013.

 

El papa Francisco va a celebrar la solemnidad de Santiago Apóstol en su peregrinaje apostólico al Brasil, a Rio de Janeiro, junto a multitud de jóvenes de todo el mundo, que han también peregrinado para encontrar a Jesús en los hermanos, en la fe de tantos, en la caridad, junto a su vicario en la Tierra.

 

El papa Francisco en su pastoral y actitudes ordinarias recuerda muchas veces la misma lección que Jesús, a consecuencia de la disputa originada por la petición de la madre de Santiago y Juan, sobre quien seria el más grande en el Reino de Dios dijo, como lo recuerda hoy el evangelio de san Mateo:

 

“Sabéis que los jefes de los pueblos los tiranizan y que los grandes los oprimen. No será así entre vosotros: El que quiera ser grande entre vosotros, que sea vuestro servidor, y el que quiera ser primero entre vosotros que sea vuestro esclavo. Igual que el Hijo del Hombre no ha venido a que le sirvan, sino a dar la vida en rescate por muchos”.

 

Mas claro no puede decirse.

 

Els Amics del Camí de Santiago  iniciaren les celebracions a Barcelona a Santa Maria del Mar. El rector Dr. Francesc Tort els acollí i predicà l`homilia que, adaptada als temps del nou papa Francesc, ha preparat per Sant Pau del Camp de Barcelona. Després de la catàstrofe del descarrilament del tren la nit de la vigília de Sant Jaume, el dia 24 a les 21h., hom va preparar una altra homilia, que encapsala les altres duges prèviament preperades.

Dom. 16 21-07-2013

Dominica 16 durant l`any, 21-07-2013

 

El llibre del Gènesi, en la primera lectura, ens conta  que el Senyor s`aparegué a Abraham. Fixem-nos amb llur la resposta- pregaria: “Senyor, si m`heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent”.

 

El Senyor passa, si més no, congregats per celebrar el seu memorial. Especialment aquí, reunits, fem nostra la pregaria d`Abraham: “No passeu sense aturar-vos amb el vostra servent”.

 

Ens cal gaudir de la presencia del Senyor, del seu pas. Abraham s`implicà a  ell i a la seva família  per forçar que aquell Senyor misteriós  fes estada i pernoctés.

 

Cal implicar-nos personalment i familiarment per tal de que el pas del Senyor es deixi notar. Es veritat que, en general, no sempre podem trobar als nostres ben apunt, com ho pogué fer Abraham, per assegurar que  resti entre nosaltres. Tot i ser eixís, no hi ha dubta de que, seria bo, a la mesura de les nostres possibilitats,  implicar-nos junts, viure juts la nostra fe, congregar-nos junts per estar a l`aguait del pas del Senyor cada diumenge en la litúrgia de la Paraula i en l`Eucaristia.

 

Abraham no coneixia per en davant el pas del Senyor. Nosaltres tenim la seguretat de que Jesús es fa present cada vegada que ens congreguem en el seu nom. Però el seu pas es realitza, també, de forma imprevista. Cal, per lo tant, estar sempre disposats a descobrir   la seva voluntat en les circumstancies i moments més diversos de la vida.

 

El  Senyor es fa notar, ell s`identifica, nosaltres el podem descobrir. Dins del temple, o fora, en la llar, en el treball, en la distracció etc., pot esdevenir-se la realitat confortadora  de la presència  del Senyor.

 

No deixa de tenir sentit l`exigència eclesial de que els batejats ens congreguem cada diumenge a celebrar el memorial del Senyor. El clàssic anar a missa les festes de guardar.

 

 Si be, el Senyor, amb l`ajut de  la gracia divina, pot manifestar-se en qualsevol moment, es després d`haver reflexionat, pregat, alimentat de l`Eucaristia, a conseqüència d`haver-nos congregat per celebrar els sants misteris, quant podrem descobrir millor  la voluntat del Senyor  arreu de la vida particular, familiar y social.

 

Domingo 16 durante el año  21-07-2013

 

El libro del Génesis, en la primera lectura, nos cuenta como el Señor se apareció a Abraham. Fijémonos en su respuesta-oración:”Señor, si he alcanzado tu favor, no pases de largo junto a tu siervo”.

 

El Señor pasa, si más no, congregados para celebrar su Memorial. Especialmente aquí, reunidos, hacemos nuestra la oración de Abraham: “Si he alcanzado tu favor, no pases de largo junto a tu siervo”.

 

Necesitamos gozar de la presencia del Señor, de su paso. Abraham se implicó a él y a su familia para forzar que aquel Señor misterioso pernoctara con ellos.

 

Es preciso implicarnos personalmente y familiarmente a fin de que el paso del Señor deje notarse. Es verdad que, en general, no siempre podemos hallar, como Abraham, a los nuestros  dispuestos a colaborar. Ojala pudiéramos vivir nuestra fe juntos, congregarnos  para estar prestos a descubrir el paso del Señor cada domingo en la liturgia de la Palabra y en la Eucaristía.

 

Abraham no conocía previamente el paso de aquel Señor. Nosotros tenemos la seguridad de que Jesús se hace presente cada vez que nos congregamos en su nombre. Con todo su paso se realiza, también, de forma imprevista. Debemos, por lo mismo, estar dispuestos a descubrir su voluntad en las circunstancias y momentos más diversos de la vida.

 

El Señor se hace notar, se identifica, nosotros podemos descubrirlo. Dentro del templo, o fuera,  en el hogar, en el trabajo, en la distracción etc., puede  acontecer la realidad confortadora de la presencia del Señor.

 

No deja de tener  sentido la exigencia eclesial de que los bautizados nos congreguemos cada domingo a celebrar el Memorial del Señor. El clásico ir a misa los domingos y fiestas de guardar.

 

Si bien el Señor, con la ayuda de la gracia divina, puede manifestarse en cualquier momento, es después de haber reflexionado, orado, alimentado de la Eucaristía, a consecuencia de habernos congregado para celebrar los sagrados misterios, cuando podemos descubrir mejor la voluntad del Señor a lo largo de nuestra vida particular, familiar y social.

 

 

Dominica 16 Cat. 21-07-2013

 

“Senyor, si m`heu concedit el vostra favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent...”, exclamà Abraham quant, assegut a l`ombra de l`alzina, veié passar el Senyor.

 

Congregats per Jesús a celebrar el seu Memorial, necessitem gaudí, junts, de la seva companyia. Deturà el seu pas com ho feu Abraham.

 

El Senyor passa igualment de forma enigmàtica, també a través nostre, en l`acolliment, en  donar-nos la Pau, a traves, sobre tot, de l` Aliment de l`anima i del cos.

 

Ens congreguem, molts, com si fóssim  un de sol, a l`ombra  de la Paraula de Déu, dels Germans i de l`Eucaristia per veure passar al Senyor . Abraham, amb l`ajut i complicitat  de Sara, l`obsequià amb lo bo i millor del seu rebost i del seu ramat.

 

Similituds hi ha  en l`episodi de l`Evangeli d`avui. Jesús es el Senyor que pasa, Maria i Marta  poden assimilar-se a Abraham i  Sara. L`actitud de Maria i Marta ens indica com podem o ens cal obrir l`intimitat del cor a Jesús, al Senyor que passa. 

 

 Maria i Marta acolliren a Jesús de forma complementaria, corresponsable, fent cada una d`elles lo que calia. Tots hem de ser encens Maria i Marta. Marta serveix i escolta a Jesús des de la cuina, Maria des de el menjador. Peró, de fet,  tots es trobaran, o ens trobarem, en l`Àpat.

 

L`episodi evangèlic del diumenge passat incidia en que a Jesús l`hem de conèixer, parar-nos`hi, i servir, com Maria i Marta. Descobrir a Jesús en el pobre, en el tractat injustament per els homes, en al germà mal ferit en tantes cunetes on ens condemnem uns als altres.

 

 Primer cal creure en Jesús per descobrir-lo en els sofrents. Estem en l`any de la fe. “L`eslògan”, te o pot tenir algun valor quant realment en aquest any hem augmentat la fe individual i col·lectiva, quant hem descobert més i millor el Salvador, i en conseqüència l`hem reconegut en els germans.

 

La prova de que qualsevol de nosaltres ha resultat ser, l`un per                           l`altre, presencia de Déu, Abraham i Sara, Marta i Maria, serà quant unim  la teoria i  la pràctica, quant ens interessarem uns per els altres, quant ens oferim ajuda, quant, finalment, ens trobem junts,  creients, agermanats en l`Àpat del amor.

 

 “Ubi caritas et amor Deus ibi est”:  “On hi ha caritat i amor Deú està allí”, cantà, la Capella de Música de Sant Pau en l`inauguració de les vuit Delegacions que s`han radicat a Sant Pau del Camp.

 

Parlant amb una de les Delegades episcopals, vingué com a distanciar-se quelcom de la paraula “episcopal”. No cal, cap instrument apostòlic pot considerar-se aliè ni a l`actitud de Maria i Marta ni a  l`actitud del Samarità.

 

 L`Església o es Comunitat, o es Congregació, o es de tots, o no es res. Així em sembla entendre la pastoral del papa Francesc. S`han de canviar moltes coses, moltes distincions innecessàries, quant no inútils, per purificar el Regne de Déu aquí a la terra existent de les adherències dels temps. L`inèrcia del passat no es modifica, no es para així com així. Demana temps.

 

Tot ens pot parlar de Déu, tot ens pot invitar a creure, tot ens pot ajudar  a estimar-nos mes, a cercar etjemples encoratjadors entre nosaltres i, si ho volem, segurament els trobarem.

 

Humans com som, no tot ho farem be, però potser si que l`esforç de l`imitació de Crist, la fe, ens pot servir com acusació i propòsit de millorar. No sempre som justos i caritatius, però potser si, al menys, maldem per ser-ho. Qui sap si alguns de nosaltres poden ajudar-nos a veure Déu.

 

No sempre tots els Congregats som conscients, efectivament, de que Jesús es fa present en el Pa i el Vi consagrats. No sempre el batejat  ha superat les etapes del aprenentatge, del coneixement, per creure i gaudir de la Presencia Rel de Jesús,  com s`esdevindrà, des de la fe, dintre de poc.

 

Signe de que el Senyor, Jesús, ha passat i s`ha quedat amb nosaltres, es quant sentim necessitat de tornar a Jesús, d`intimar amb Ell.

 

 Els sagraris dels temples estant molt sols, pocs cristians senten la necessitat d`intimar amb Jesús, de parlar-hi, de implorar que ens faigi veure la claror de la seva mirada, la gracia de la seva ajuda, el do de la seva pau.

 

( Segurament que una des raons del fenomen es pot deure, també, a com,  s`admet, sembla com lo millor, seguint, potser, experiències d`altres països, anticipadament,  l` anulació de les misses dels dies feiners, també en temples emblemàtics com Santa Maria del Mar. En aquesta Basílica,  no fa pas deu anys  hi havia, al menys, dues misses diàries. L`assistència dels mols fidels s`hagués mantingut, i continuat de forma habitual , sense el disgust dels canvis freqüents d`horaris etc.etc.etc. )

 

Homilies redactades a partir d`altres que el Dr. Francesc Tort Mitjans predicà a Santa Maria del Mar, com el 9-07-1992, adaptades ara a Sant Pau del Camp de Barcelona.

Dom. 15 Cat. Cast. 14-07-2013 Lampedusa

          Dominica 15 durant l`any © 14-07-2013

 

Els fragments de la Sagrada Escriptura ens inviten a moure`ns per les vies del coneixement de Déu, de Crist, anunciat i vivent, de la Caritat i la justícia; de l`Església; del testimoni dels creients.

 

El llibre del Deuteronomi, de l`Antic Testament, ens diu: “El Senyor tindrà el goig de fer-te feliç... guardant els seus decrets i els seus manaments”. La pau interior, la felicitat tant preuada, està amb relació directa en guardà els manaments del Senyor, que es concreten, en la pràctica del cada moment, en fer el be.

 La vida es complexa, no sempre es veu tot clar. Partint ja del Antic Testament i de la Llei Natural hom sap quines son les actituds que “neguen l`amor”. Robar, sense estricta necessitat,  perseguir al germà,  injurià, tenir el cor ple de fel, imposar per la força qualsevol opinió o  creença, no es bo.

 A la llum del Evangeli de Jesús, sabem que els manaments i decrets dels Senyor son estimar, que estimar es virtut i que el pecat consisteix en “la negació del amor”.

  La pràctica i defensa de la fe no pot implicar altra postura, ni cercar altre camí que estimar en la justícia. Es impossible defensar la violència, l` injustícia, el poder a partir de la doctrina de Jesús.

 Vivim submergits en un oceà d`ignoràncies, d` afirmacions contradictòries. Sempre, peró especialment en la dispersió de les idees, dels coneixements i dels partits, es dona avui, més que mai, allò de que “tot es del color del cristall en que es mira”. El cristianisme, sempre, però especialment ara, te dificultat en que els mateixos batejats coneguem la nostra historia real, presentada i coneguda en les coordenades de cada temps i lloc.

 Sortosament la Providència ens ha donat un Pontífex, el papa Francesc, que a mes d`esser profund en les seves idees i paraules, ho es també en la nomenclatura, actituds i  etjemples que arriben i mouen el cor de molts. A mi, personalment, em sembla que l`actual Papa està incidint fortament en que la gent albiri com un nou tarannà eclesial, i prengui actituds diferents de les que potser prenia fins ara.

A primera vista hom  te la tentació de pensar ¿Perquè surten dels seus països els immigrants, no estarien millor a casa seva, en la practica de les seves pròpies religions i costums?

  El Papa potser alguna vegada també ho ha pensat, però per sobre dels pensaments  existeixen el drets. Ell denuncia la negació del amor implícita en no treballar, des de totes les instancies implicades, polítiques i socials, per organitzar en la justícia els drets de tots. En aquesta línea s`ha d`inscriure el viatge, que, amb mínim protocol, feu el dilluns passat dia 8 a la illa italiana de Lampedusa.

 El Papa al denunciar l`indiferència general s`atreví a dir, i confessar,  que ell també havia caigut en l`estratègia de mirar a un altra part per no veure els drames de tants que a causa de la pobresa i les guerres, de llurs països, posen en perill les seves  vides en el somni, no sempre aconseguit, de aconseguir un mon millor.

 Tornant ja, en concret, a la nostra condició, en virtut de la  filiació divina, podem invocar a Déu com a Para. La nostra proximitat amb Déu, des de la fe, es màxima. Es per axó que el verset del salm d`avui resa: “A vos us prego, Senyor, en aquesta hora propicia, escolteu-me, Déu meu, vos que estimeu tant”.

En la segona lectura sant Pau exhorta als cristians de Colosses, a descobrir i viure la fe en Crist, el Senyor, principi i fi de totes les coses: “Jesucrist es imatge del Déu invisible...Ell es també el cap del cos, que és l`Església”.

Tota celebració, tota oració comensa o acaba invocant a Crist. Sense Crist, sense creu, no hi ha fe cristiana, no hi ha Cos Místic.   Amb la senyal de la Creu iniciem i concloem tota Congregació, tota celebració, tota Eucaristia. La creu, configurada en l`amor, es  signe i bandera per els cristians. Portar-la visible pot  ser pregaria, confessió, apostolat.

 En l`Evangeli nostre Senyor Jesús,  proclama,  la paràbola “del home que baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans dels lladres”. Jesús afirma que, per sobre de tot, ens cal  reconèixer a Déu en l`altra, en el pròxim.

El concepte de “pròxim”, es pot considerar en sentit estricta o ample. En sentit “ample” cal considerar pròxim a tot ser humà,visqui on visqui.

En sentit “estricte”, i a ell es refereix eminentment Jesús,  pròxim es el nostre familiar, els veïns, aquells que coneixem de forma concreta i directa: Pròxims  llençats  a la cuneta de la societat on vivim i que  sense el nostre compromís, no podrien pas aixecar-se, adquirir la fama que es mereixent, gaudir  noves oportunitats, de començar de nou. També disculpar els defectes, comprendre els caràcters, mostrar-nos comprensius.

 La caritat i la justícia, que avui proclama Jesús, es prendre consciencia activa d`estimar en la justícia, repetim. Diverses situacions de les que en resultem coneixedors: Germans  necessitats a l`hospital, a la presó,  pobres. En tantes i tantes injustícies que, d`una forma o d`una altra, per activa o per passiva,  podem o devem sentir-nos corresponsables.

 

         Dominica 15 durante el año © 14-07-2013

 Los fragmentos de la Sagrada Escritura, que cada domingo se nos ofrecen a nuestra consideración, son como un pozo inagotable, hoy igual o más.

 Conocer cuanto dijo e hizo Jesús, la doctrina cristiana, es sendero para llegar a Cristo, pero, ello no es suficiente, en el cristianismo todo es don y todo es gracia. Nos es preciso, sí, leer la Escritura, conocer el Catecismo de la Doctrina Cristiana, procurar celebrar la fe en la Congregación de los fieles, pero además  es preciso el don y la gracia para conocer y creer en Cristo, nuestro Salvador.

 Todo  proceso hacia la meta de la fe, ha de moverse en el contexto fundamental del amor, la caridad y la justicia. El don y la gracia, fuerzas gratuitas que nos vienen de arriba, han de verse plasmadas o acompañadas del compromiso y practica de las exigencias evangélicas antes referidas. Por lo mismo no es válido aquello de “levantémonos e id vosotros”, sino el “levantémonos y vayamos juntos”. Hay también un refrán útil al efecto: “El si quieres murió y el ten se mantiene”.

 En la primera lectura del libro del Deuteronomio hemos leído: “El mandamiento está muy cerca de ti: en tu corazón y en tu boca. Cúmplelo”. No se trata sólo de conocer sino de cumplir los mandamientos del Señor para conseguir la paz, para caminar por el sendero de la fe.

 En el Salmo, situados cada uno en el contexto de sus propias necesidades, conscientes de que sin la ayuda del Señor no podemos dar un paso, decimos: “Mi oración se dirige a ti… Que me escuche tu gran bondad… Respóndeme, Señor, con la bondad de tu gracia…”.

 En la segunda lectura san Pablo exhorta a los Colosenses a descubrir y vivir la fe en Cristo, el Señor, principio y fin de todas las cosas. Nos dice: “Cristo Jesús es imagen de Dios invisible…El es también la cabeza del cuerpo: de la Iglesia”.

En consonancia con cuanto, y más, nos dice Pablo, toda celebración, toda oración se inicia y concluye por Cristo Señor nuestro. Sin Cristo, sin cruz, no hay fe cristiana, no hay Cuerpo Místico, no hay Iglesia.

Por esto los cristianos al levantarnos y acostarnos, al menos, nos persignamos con la señal de la cruz, con ella iniciamos toda celebración litúrgica y la concluimos. La cruz es el primer signo y bandera del cristiano. Llevarla visiblemente es, al mismo tiempo, oración y confesión.

En el Evangelio Jesús proclama la parábola  del hombre maltratado y dejado herido en la cuneta. Jesús en ella afirma que, por encima de todo, nos es preciso reconocer a Dios en el otro, en el prójimo. Jesús aclara, de forma contundente, que la caridad no es un discurso, una propaganda, sino aterrizar a los hechos concretos.

 No será, en principio, malo buscar objetivos de caridad a nuestro gusto. Con todo la caridad y la justicia, que hoy proclama Jesús en la parábola, es el deber de ayudar al caído, al necesitado, abandonado en la cuneta justo por donde nosotros pasamos a diario, en el contexto de nuestra vida.

El concepto “prójimo” puede considerarse en sentido “estricto” y “amplio”. En sentido amplio podemos considerar nuestro prójimo todo ser humano viva donde viva, cerca o lejos de nosotros.

 En sentido estricto, y a él se refiere Jesús hoy, prójimo es nuestro familiar, vecino, aquellos con los que convivimos en el trabajo, en el ambiente. Esto es, los abandonados a nuestro paso en la cuneta de la vida y que, sin nuestra ayuda o colaboración, no podrían levantarse, salvarse, seguir viviendo.

En este contexto debe situarse la visita que el papa Francisco realizó, sin protocolo alguno, el pasado lunes día 8 a la isla Italiana de Lampedusa en la que denunció la corresponsabilidad de la sociedad  en tantas y tantas injusticias ante las  que pasamos de largo sin inmutarnos.

 Hasta tal punto llega la autenticidad del Papa que el mismo confiesa hacer lo que hacemos casi todos de mirar a otra parte ante el drama de tantos y tantos que, a causa de la pobreza, guerras y desastres de sus propios países, exponen sus vidas, en el sueño de conseguir, una vida mejor.

 Os confieso que me ha parecido percibir un cambio importante en nuestra misma sociedad ante las actitudes, palabras y aciertos del Papa, de suerte que algunas personas toman, ahora, actitudes ante la Iglesia, o los mismos sacerdotes y parroquias, que las que tenían antes..

 

Homilies preparades a partir d`altres predicades per el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, a Santa Maria del Mar de Barcelona, adaptades, ara,  per Sant Pau del Camp.

Dominica 14 Cat. i Cast. 7-07-2013

       Dominica 14 durant l`any © 7-07-2013

 

“Us envio com anyells enmig de llops”. Així de crua es la frase de Jesús que ens ha recordat avui l`Evangeli. En general be podem constatar com l`Església, l`apòstol, els cristians som com anyells enmig de llops.

 

 L`Església es anyell perquè no pot fer us de la calumnia, de la mentida, de la venjança, de l`imprudència. Moltes vegades ni es bo queixar-se per evitar mals majors. L`historia demostra que “contra força no hi ha resistència” que valgui. Certes resistències històriques portaren a mals pitjors perquè els humans som, ben mirat, poca cossa, en general impera més la passió, l`interès immediat, la conveniència pròpia, per sobre  de la recerca de la veritat i del respecta dels drets humans.

 

 Som els cristians anyells perquè, repetides vegades, en el golerany de l`historia no ens resta altra recurs que l`oració, el sacrifici, tot esperant que Déu proveeixi. Els cristians sabem que Deu escriu recta amb renglons torts, que estem a les seves mans, que, pasi lo que pasi, som “el seu poble i el ramat que ell pastura”.

 

El llop bíblic es l`esperit del mal, el maligne, a qui, per un altra misteri que radica en la condició limitada de l`home, se li permet embasti l`obra de Déu, encara que aquesta, resti, també misteriosament, purificada i enfortida.

 

 

Amb circumstancies aparentant bones, amb ideologies aparentment millors, en tot moment, el llop entra i actua. “Per els fruits es coneixent els arbres”. Quant el pastor dels ramats troba les ovelles ferides o mortes no es pregunta si el llop era alt o vaig, savi o tonto, de dretes o d`esquerres, negre o blanc, home o dona. ¡Era el llop!.

 

El llop, el maligne, programa el seu atac en el moment oportú i ho fa tant a les ovelles fortes, ben formades, com a les dèbils i malaltisses. Igual poden ser objecta dels atacs del maligne els fills de famílies creients com  no creients. El llop s`aprofita dels descuits tinguts en l`educació, en les amistats, en els interessos de partit i polítics. S`aprofita, també, de tota manca de bona instrucció, de debilitat d`intel·ligència, de un natural genèticament inestable e insegur.

 

Si be ho mirem, més o menys, quasi tots som, al mateix temps, ovelles i pastors. Tots ens hem de resguardar, defensar, del llop. Els rols que cada un te assignat  son diferents, però tots tenim un paper prou important a complir. El bisbe de Roma, recentment ens ho recordava puntualitzant de que davant Déu tots som iguals, tots som importa’ns, tots tenim que fer en la Societat i en l`Església. Els ministres de l`Església, els pares, els avis etc. etc., tots.

 

El rol dels avis pot ser rellevant. Ells poden haver devingut savis per la reflexió i l`experiència acumulades. No se si heu sentit el comentari, fruit de l`experiència, de que, en els comerços, moltes vegades guanya mes el que vigila que el que ven. Els avis poden tenir, en certes ocasions, el rol de la vigilància, de l`advertència. Es però una tasca aquesta que sols pot  realitzar-se amb la màxima prudència, més amb l`etjemple que amb discursos.

 

En qualsevol circumstancia, els creients, els seguidors de Jesús, podem complir la missió que s`ens ha confiat descansant en els misteriosos designis de la Providència, de la predestinació i de la gràcia. Amb l`ajuda de la fe podrem, sempre, complir el rol que el Senyor ens ha confiat, conscients de que tot està en les seves mans.

 

 

 

 

 

 Domingo 14 durante el año © 7-07-2013

 

“Mirad que os mando como corderos en medio de lobos”. Así de fuerte fue la frase de Jesús, que nos ha recordado hoy el Evangelio. En general bien podemos constatar cómo la Iglesia, los apóstoles, los cristianos somos como corderos en medio de lobos.

 

La Iglesia es cordero porque no puede hacer uso de la calumnia, la mentira, la venganza, la imprudencia. Muchas veces ni es bueno quejarse para evitar males mayores. La historia demuestra que contra fuerza no hay resistencia que valga. Ciertas resistencias históricas condujeron a males peores porque los humanos, somos, bien mirado, poca cosa, en general impera más la pasión, el interés inmediato, la propia conveniencia, que la búsqueda de la verdad y el respeto de los derechos humanos.

 

Somos los cristianos corderos porque repetidas veces en el vendaval de la historia no nos queda otro medio que la oración, el sacrificio, esperando que Dios provea. Los cristianos sabemos que Dios escribe recto con nuestros renglones torcidos, que estamos en sus manos, que, pase lo que pase, somos su pueblo y el rebaño que el mismo guía.

 

El lobo bíblico es el espíritu del mal, el maligno, al que, por otro misterio que se aprovecha de la condición limitada del hombre, se le permite embestir la obra de Dios, aunque, esta, pueda resultar, misteriosamente también, purificada y fortalecida.

 

Con circunstancias aparentemente buenas, con ideologías aparentemente mejores, en todo momento, el lobo entra y hace destrozo. Por los frutos se conoce al árbol. Cuando el pastor del rebaño encuentra a las ovejas heridas o muertas no se pregunta si el lobo  era alto o bajo, sabio o tonto, de derechas o de izquierdas, negro o blanco, hombre o mujer. ¡Era el lobo!

 

El lobo, el maligno, programa su ataque  en el momento oportuno y lo hace tanto a las ovejas fuertes, bien formadas, como a las débiles y enfermizas. Igual poden ser objeto del acecho del maligno los hijos de familias creyentes como  no creyentes. El lobo se aprovecha de los descuidos acaecidos en la educación, en las amistades, en los intereses de partido y políticos. Se aprovecha, de igual modo, de toda falta de acertada instrucción, de la debilidad de la inteligencia, de un natural genéticamente inestable e inseguro.

 

Si bien lo miramos casi todos, más o menos, somos, al mismo tiempo, ovejas y pastores. Todos, por lo mismo, debemos resguardarnos del maligno. Los roles que cada uno tiene asignado en la sociedad y en la Iglesia son distintos, pero todos tenemos un papel importante que cumplir. El obispo de Roma, recientemente, nos lo recordaba puntualizando de que ante Dios todos somos iguales, todos somos importantes, todos tenemos qué hacer en la Sociedad y en la Iglesia. Los ministros de la Iglesia, los padres, abuelos etc. etc., todos.

 

El rol de los abuelos puede ser relevante. Ellos pueden haber resultado sabios por la reflexión y las experiencias acumuladas. No se si alguna vez habéis oído el comentario, basado en la experiencia, de que en un comercio gana más el que vigila que el que vende. Los abuelos pueden tener en ciertas circunstancias el rol de la vigilancia, de la advertencia. Con toldo esta es una de las tareas que deberá realizarse con suma prudencia y tacto, hablando más con el ejemplo que con demasiados discursos.

 

En cualquier circunstancia,  los creyentes, los seguidores de Jesús, podemos cumplir la misión que se nos ha confiado descansando en los misteriosos designios de la Providencia, de la predestinación y la gracia. Con la ayuda de la fe podremos todos cumplir el rol, la misión, que el Señor nos ha confiado conscientes de que todo está en sus manos.

 

Homilies preparades a partir de moltes altres predicades per el Rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, a Santa Maria del Mar, desprès a Sant Martí del Clot, adaptades, ara, a Sant Pau del Camp.

 

 

Innaguració Delegacions a Sant Pau del Camp

Mn. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp: Esbós de condicions prèvies
14-11-2012

Delegacions Episcopals a Sant Pau del Camp

 

Delegacions Episcopals a Sant Pau del Camp. 14-11-2012.

 

 

Matabosch-Sant Pau del Camp-Delegacions-Concrecions i límits concrets.

En línea del Conveni que haurà de ser signat entre la Parròquia i el Bisbat.

 

Prèvia reunió del C.P., esborrany que presenta el Rector, en la millor disposició a futures modificacions:

 

Condicions generals d`obligat compliment:  Resta a càrrec exclusiu de la Parròquia els horaris d`obrir i tancar, de les 10h del matí a les 13h del migdia i de les 16h. les 20h. de dilluns a divendres. Fora d`aquests horaris no es podrà tenir cap altra activitat.

Les portes del gardí i espais exteriors i la porta principal d`entrada a tot el complexa,  tot inclòs, resten al control total de la Parròquia.

 

Quant en aquets horaris la Parròquia hagi aseptat algun acte litúrgic o no en el templa i demés espais propis del us no compartit, la Parròquia podrà posar condicions que en cada cas seran parlades amigablement  entre les parts: Parròquia i Delegacions.

 

Les despeses relatives al manteniment, neteja etc. del pis superior on exerciran llur activitat les delegacions, correran a càrrec del Bisbat.

 

La Parròquia es reserva el dret d`escollir, admetre etc. qualsevol empresa de neteja o persones llogades oficialment a l`efecte.

Per tots aquets afers s`haurà de nombrar una comissió composada per un delegat de la Parròquia i l`altra de les Delegacions.

 

El cost de l`estructuració, nova, de la sala d`entrada directe a la Parròquia, en substitució de les actuals situades ara,  de conformitat amb la Parròquia, haurà d` anar a càrrec del Bisbat.

 Al efecte caldran una bona taula taulell on siguin rebudes  i ben ateses les persones per el personal de la Parròquia. (El rector podria visitar amb el Dr. Matabosch les actuals dependencies de Rivadeneira i escollir, si hi son, les taules o taula considerades millor per el nou espai d`us directe de ala Parròquia).

 

Espais Consensuats: Fins el moment, 14-11-2012.  Es considera consensuat entre el Bisbat i la Parròquia de Sant Pau del Camp el que les delegacions episcopals, ocupin tot el primer pis del antic Monestir.

Obres addicionals consensuades com condició “sine qua non”: La construcció integra i satisfactòria del pis del majordom en el lloc admès per la Parròquia.

 

 Construcció en el lloc que la Parròquia indiqui, està ja senyalat una mica per sobre, del Arxiu Parròquia i trasllat del mateix.

Nova pavimentació de les sales destinades a la Catequesis Parroquial. Restauració llargament retrassada, al nostre entendre per manca d`interès, real, del Bisbat, de les deficiències en el jardí, trobar com els desaigües del jardí arribin a un col·lector adient, pavimentar l`entrada al Monestir per evitar el fang quant plou etc. etc.

 

Que el Bisbat cuidi d`arreglar els desperfectes del pis de l`Església.

  Estudi i mobles adients per el trasllat de la actual dependència parroquial, d`us compartit, de la entrada i atenció als visitants i atenció als que acudeixen a la Parròquia com a tal.

 

Espais d`us compartit: La Parròquia vol que la cuina de la Rectoria sigui d`us compartit. L`entrada al complexa inclosa l`entrada, l`elevador i escala seran d`us compartit.

 

Espais no compartits, d`us exclusius de la Parròquia: Tots els baixos del immoble: Recepció, claustre, temple, sagristia, sala de juntes i sala del Abat Safon.

 Qualsevol d`aquets espais resten sota l`administració directa i única de la Parròquia, de forma que sols podran utilitzar-se prèvia petició, acceptació i pagament, que, primant les necessitats de la Parròquia, siguin degudament  consensuats i acceptats.

 

 S`ha parlat clarament que la sala del Abat Safon resta sota el domini i administració de la parròquia i llur secretaria i que, igual com s`ha fet, mes o menys, fins ara, la seva utilització si la parròquia te necessitats econòmiques te el dret de consensuà alguna quantitat per suplir, sobre tot, la reducció d`actes que l`activitat d`obres, que es calcula que com a mínim, durarà mes de mix any, ho faixi o consideri necessari.

 

La previsió de la durada de les obres  fou, des de un principi, vista de diferent manera per El Dr. Matabosch i per un servidor. No es va tenir en compta per res les conseqüències econòmiques que les obres ben manifestes i visibles reportaria a l`economia de la Parròquia.

 

Post factum, des de que començaren les obres sense que mai hagin acabat del tot amb estris d`obra, pedres, sacs a l`exterior sota els titlers, ha suposat que la compta corrent de la Parròquia baixés d`uns 12.000 euros fins a dos o tres mil sempre amb la preocupació de si no es podran pagar les despeses del majordom que viu i vigila el complexa. Més d`una vegada he dit, per activa i per passiva, que les Delegacions deurien, en justícia, pagar o tot o al menys el 50 per cent de dita despesa, problema a hores d`ara, març de 2014 no s`ha admès ni a parlar-ne seriosament

 

 

Contrapartida o compensacions ordinàries:  Si be en la reunió del Consell Pastoral de 14-11-2012 alguns dels components, entesos en empreses i lloguers, consideraren que l`actitud de la Parròquia es massa generosa, de fet la Parròquia accepta com a contrapartida a les expressades anteriors sessions al Bisbat: El cost total de la despesa d`aigua, electricitat, gas, telèfon, el canvi de 120 a 220v. de les parts que encara no s`ha fet amb el seu cost total.

 

_____________________________________________________

 

 

Es evident que tot es pot anar primfilant, però no crec que jo pogués signar altra document que no contempli, si mes no, els apartats d`aquest esborrany que poso a la consideració del Bisbat, tenint molt clar que, com dèiem, els tractes s`haurien de fer mol be per evitar  problemes en el present i en l`esdevenidor. La meva voluntat es de col·laborar, però ponderant be els drets d`uns i dels altres. Barcelona 14-11-2012

 

                         Mn. Francesc Tort Mitjans

 

 

2 de juliol de 2013

INAUGURACIÓ DE LES DELEGACIONS EPISCOPALS

A LA PARRÒQUIA DE SANT PAU DEL CAMP

         Tenim el goig de reunir-nos avui aquí amb motiu de la inauguració de les Delegacions Episcopals que han traslladat la seva seu a la part superior de la Parròquia de Sant Pau del Camp. Els donem la més sincera i cordial benvinguda.

         Aquestes Delegacions són:

         Ecumenisme i Relacions interreligioses

         Confraries i Germandats

         Apostolat Seglar

         Pastoral de la Salut

         Pastoral Social. Inclou

         Secretariat de Pastoral Gitana

         Secretariat de Pastoral Penitenciària, pels Marginats i Immigració

         Pastoral Obrera.

         Presideix aquest solemne acte l’Emm. i Rvdm. Dr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal-Arquebisbe de Barcelona.

        

         L’acte s’inicia amb el Cant “Ubi Caritas et Amor, Deus ibi est”, que interpretarà la Capella de Música de Sant Pau del Camp. S’interpreta aquest cant, a iniciativa del Sr. Rector de Sant Pau, perquè entre les Delegacions i la Parròquia sempre hi haurà Caritat i Amor, ja que, on hi ha Caritat i Amor, hi ha Déu. Escoltem-ho.

         A continuació, el Sr. Rector de Sant Pau del Camp, Dr. Francesc Tort Mitjans, adreçarà unes paraules als assistents…

Delegacions: 2-07-2013 -- Paraules de Mn. Tort

Molt Estimats Sr. Arquebisbe, Dr. Antoni Matabosch, responsables i servidors diocesans,  Delegades i Delegats episcopals, Consells pastorals de Sant Pau del Camp, Feligresos, Confraria de Sant Pau i Sant Galderic. Consells  Arxiprestals i del  Raval.

Estimades Senyores Mercè Homs, Regidora del Districte de Ciutat Vella i Sara Jaurrieta, Presidenta del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, que en diverses ocasions, com es ara en la reproducció del fets històrics: Banderes de Santa Madrona i La Coronela, i fa pocs dies, en el solemne acte institucional “Raval Cultural”, heu escollit aquest espai de la ciutat, que avui s`honora, altra vegada, amb la vostra presencia.

La notícia de que s`havien escollit les dependències de   l`antic  Monestir de Sant Pau del Camp com a nova seu d`algunes de les delegacions diocesanes fou ben acollida.

Si be l`envergadura  de les obres d`adaptació    no han deixat de suposar estrès i  inconvenients varis, tot fou previst.

Els canvis i  incidències han afectat, de forma important,  i en part encara,  a les dependències i activitats pastorals i socials de Sant Pau del Camp. Com  l`espai del Despatx Parroquial ocupat, en bona part, per l`Ascensor. La  deslocalització  del Arxiu Parroquial, en lloc i espai menys apropiats que al primer pis, on era abans,  sobre tot davant del record d`inundacions passades: “El foc te aturador que l`aigua no”, etc. etc.

A canvi, de tot,  la consecució, i gaudi, a partir d`ara, dels nous espais perfectament adequats a les noves funcions i serveis diocesans.

El nom de Sant Pau en resultarà beneficiat en el futur. També  la  relació pastoral i diocesana amb el Barri del Raval, actual i previst espai social i religiós divers.

Les Delegacions  tindran   sempre obertes totes les dependències que han quedat  sota la regència de la Parròquia. Algunes, tot just començar, ja han realitzat diverses activitats, relacionades, dins del temple, claustre, sala Safont, etc.

“Ubi caritas et amor Deus ibi est”. La Comunió per sobre de tot.  Especialment ara, que el bisbe de Roma, Francesc, amb fets i paraules, com en la missa diària,  ens sorprèn. Com es ara  recordar-nos que no podem invocar a Déu  “Pare” sinó som capassos d`ajuntar-hi  el “Nostre”.

Es tracta de seguir el camí, sempre vigent, de la veritat, l`autenticitat pastoral,  fraternitat, perdó, misericòrdia o tendresa, con la que manifestà  al  pujar al seu cotxe  a un jove amb síndrome de Down.

¿No es així com la vida de les Delegacions  enfoquen i enfocaran llur activitat corresponsable de Comunió?

Mn. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp.

       Redacció primera, modificada després, el 1-07-2013

(L`acta havia sigut previst per el dilluns dia 1 de juliol, però per problemes d`agenda del bisbe de Barcelona, fou traslladada al dimarts dia 2) 

 Molt Estimats Sr. Arquebisbe, responsables i servidors diocesans, Delegats i Delegades episcopals, Consells pastorals de Sant Pau del Camp,  i feligresos.  Entitats parroquials, arxiprestals i del  Raval. 

La notícia de que s`havien escollit les dependències  de l` antic  monestir de Sant Pau del Camp com a nova seu d`algunes de les delegacions diocesanes, que fins llavors  estigueren situades a l`edifici de Rivadeneira, fou acceptada sense, pràcticament, cap problema per a  tots nosaltres.  

Es tractava de servir a la Diòcesi  de la millor manera possible. L`envergadura  de les prolongades obres d`adaptació de les dependències de Sant Pau a sis Delegacions Episcopals, no deixaren de suposar estrès i mil inconvenients. 

Ben mirat, tot fou previst des d` un  principi, també que les obres durarien més temps del suposat i que, els canvis i  incidències afectarien de forma important, com així ha estat, i en part encara continuen, en relació a les dependències i activitats pastorals i socials de Sant Pau del Camp: Visita turística, cancel·lació i disminució de nous matrimonis a celebrar aquí, les dependències  del Catecisme,  l`espai del Despatx Parroquial ocupat, en bona part, per l`Ascensor, la deslocalització  del Arxiu Parroquial en lloc i espai menys apropiat que l`anterior, etc. etc.  

Tot això és  ben petit en relació a la consecució i gaudi, a partir d`ara, dels nous espais perfectament adequats a les noves funcions i serveis diocesans. 

Sant Pau del Camp s`honora d`haver pogut col·laborar de la  millor manera possible amb la decisió episcopal. El nom i  coneixement del lloc en resultaran beneficiats en el futur. També  la  relació pastoral i diocesana amb el Barri del Raval, actual i previst espai social i religiós complexa?. 

 Les delegacions  tindran   sempre obertes totes les dependències que han quedat  sota la regència de la Parròquia. 

Algunes delegacions ja ha sol·licitat de fer-hi diverses activitats tant en l`ús  de l`Església, de les sales, com l`emblemàtica de l’Abat Safont. Tots som u. 

Ben mirat Delegacions i Parròquia estan i estaran sempre agermanades. No podria ser d`altra manera, sempre i, ¿per què no dir-ho?, ara que el papa Francesc marca amb fets i paraules el camí, sempre vigent, de la fraternitat i de la misericòrdia. Misericòrdia, caritat, justícia que les Delegacions exerceixen i exerciran cada dia millor. 

 La nova Església,  sembla obrir-se pas, efectivament, ara i en el futur. La doctrina que el Papa desgranà als Nuncis, per més que difícil de complir, pot influir-nos, de fet, conseqüentment a tots. 

Totes i cada una de les sis delegacions aquí situades, àdhuc aquelles que podrien semblar, pastoralment, menys importants ho són, i ho seran, amb tota evidència, per la configuració pastoral  i eclesial de la Diòcesi, dels Bisbes, dels rectors. Bisbes i sacerdots, en la freqüent nomenclatura del Papa sonen més junts i corresponsables, també, amb els laics.

Dr. Mn. Francesc Tort Mitjans

         Ara té la paraula l’Emm. i Rvdm. Dr. Lluís Martínez Sistach, Cardenal-Arquebisbe de Barcelona….

         Per a acabar, escoltarem alguna estrofa més de “Ubi Caritas et Amor, Deus ibi est”, que interpretarà la Capella de Música de Sant Pau del Camp.

 Delegacions (18-05-2015)

Aclariments: Convenis, execucions, perjudicis, beneficis...

Delegacions: El projecta de situar les set Delegacions en les dependencies de Sant Pau del Camp, rectoria, espais relacionats amb el Monestir de Sant Pau, es va realitzar sense problemes...

  Un servidor vareig anar acceptant lo que s`anava proposant àdhuc quant, sobre la marcha, es decidí controvertir les condicions prèviament consensuades. Es realitzaren  importants canvis  en perjudici de el règim ordinari de la Parròquia:

 Arxiu Parroquial: Desiguida vareig senyalar que es respectés la situació del Arxiu Parroquial en la mateixa habitació en que feia sis anys s`hi havia situat i organitzat. L`Arxivera Sra. Mercè s`hi trobava be i cada setmana hi venia a complimentar els llibres parroquials, "ne temere" etc. etc.

 S`em digué que devia variar la meva indicació i que l`arxiu es traslladaria a un altra lloc. Al no haver-hi una habitació semblant a la anterior, es va traslladar a un espai sense finestra ni llum del dia... La Sra. Mercè quant, al principi va venir algunes vegades, es perdia, li costava arribar al lloc i dins s`hi trobava desplaçada... Va anar deixant de venir. Aquest mes de maig hem decidit que la meva secretaria la Dra. Josefina Mutjé continués el treball interromput: Posar al dia els llibres parroquials, Baptismes, Matrimonis, complimentar els "ne temere"...

 Des de Mn. Tries el despatx parroquial s`havia situat a l`entrada en lloc adient. Era condició de que els espais dels baixos de Sant Pau quedessin a lliure disposició de la Parròquia...

 Sorgí el problema o la necessitat d`instal·lar un ascensor per l`us de disminuïts... S`argumentar que no podia situar-se en altra lloc que en l`espai del dit despatx. Jo no tingué altra opció que acceptar-ho sense discutir res de res... A partir de llavora’ns el meu despatx el vaig situar dins de la sagristia...

 La sala de l`edat mitjana, anomenada últimament de L`Abat Safont, quedà del tot decidit de que era espai d`us i decisió de la Parròquia, oberta, si fos el cas, a l`us de les Delegacions a condició de notificar-ho, reservar dia i hora a l`agenda de la Parròquia que, si ho creia oportú, podria demanar alguna compensació econòmica...

 En els amplis espais de les Delegacions s`hi van situà e instal·lar tres grans taules per reunions diverses... De fet moltes de les reunions organitzades per les delegacions s`estan celebrant dins de la Sala Safont... Hom compren que es un bon lloc i que agrada molt i es va fent sense cap compensació econòmica...

 Les Delegacions tenen unes tres màquines impressores, o de impremta... Encara es hora que s`hagi convingut que la Parròquia pugui deixar de mantenir la seva impressora del mateix estil...

A les Delegacions`hi han instal·lat molts aparells d`aire condicionat... En les dependencies de la Parròquia cap, ni s`ha parlat mai sobre l`us de l`Internet i de Wifi...

 Al marge de lo exposat, també cal dir que les dependencies anterior de la Catequesis es van millorar molt...

 Val a dir també, que com a compensació de  la situació a Sant Pau del Camp de les vuit Delegacions, el departament d`Economia del Bisbat va decidir pagar l`electricitat i l`aigua de tot l`edifici.

Lo dit no relata els estralls que suposaren a Sant Pau els mes de vuit mesos de treballs de tot tipus per la situació còmoda de les Delegacions... La Dra. Josefina Mutje tingué una important crisis de salut a conseqüència de no saber quasi ni a on sentar-se, ella que actua de Secretaria de la Parròquia...

 Naturalment que tot s`anà sol.lusionant sense ni una sola discussió o recança manifestada, conscients de que tot es va projectar, acceptar i fer en benefici pastoral de la Diòcesis de Barcelona...

Mn. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp

Barcelona 1-06-2015                                                                                         

E.R. Mons. Lluís Martínez Sistachs

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

Estimat Sr. Cardenal:

Permeti’m que li envií aquesta carta.

Després de  set anys de rector de Sant Pau del Camp tot segueix anant be en tots sentits ja que la circumstancia, de la que V.E ha participat,  no afecta per res a la parròquia com a tal, a l`assistència a missa, a la pau interior i exterior, a la Catequesis, al Despatx Parroquial, batejos, matrimonis... Noto gaudir del mateix afecta dels feligresos de sempre.

 Tot sembla que V.E. va rebre  amb audiència a un grup amb celeritat i facilitat sense informar-se be de qui eren i què volien, o en quin context actuen. Quelcom podria relacionar-se amb eclesiàstics, per activa o per passiva,  signants o receptor, d`un possible successor de V. E...

 Mons. Lajos Kada en relació al meu cas, que perdura en el temps, em va escriure a mi una carta amb copia per el Sr. Arquebisbe que entre altres coses textualment deia: “...Me mueve a ello el bien personal suyo, el de la parroquia de Santa Maria del Mar y el deseo de salvar la imagen de la Iglesia ante los fieles de la Archidiócesis de Barcelona”: Cf. Kada, Lajos. Índex Onomàstic a  www.santamariadelmartort.es. Catalunya Cristiana revé moltes cartes de lectors en defensa meva, que no foren publicades ni abans ni després de l`arxivament civil del cas., per més que la premsa ordinària si li va donar plena difusió...

 V.E. em parlà de lo difícil que li fou el nomenar-me rector de Sant Pau del Camp. Les dificultats suposo que no li vindrien dels mateixos d`abans...

 .....  .....  .....  .....  .....  .....  .....

  Entre altres coses ¿a partir de què Mn. Matabosch s`ha posat a primera línea? ... ...

 Per ara, o per quant sigui, prego accepti i llegeixi els informes que li remeto.

Affm. Amic   Francesc Tort

Es poden veure les fotos de l’acte d’inauguració de les Delegacions fent clic en aquest enllaç

Per veure les agendes completes relacionades amb el periode de les Delegacions, faci clic en aquest altre enllaç.

ACTES A L’ESGLÉSIA

Dissabte, 7 de setembre, 12 h. Acte ecumènic (Mons. González-Agápito).

Dimarts, 29 d’octubre, 19,30 h. Missa en sufragi dels difunts de les Confraries, presidida per Mn. Manso).

AGENDA

Des del 02 al 07 de juliol de 2013

R = Rector; F = Foraster; D = Delegacions; Activitats del Rector, en negreta.

Dimarts, 02-07-2013, a les 19 h. R. i D. Inauguració de les Delegacions Diocesanes traslladades a la Parròquia de Sant Pau del Camp.

Dissabte, 06-07-2013, D. Entre les 10 h i les 14 h. Acte organitzat per la Delegació de Confraries i Germandats (Mn. Manso), a la “Sala Abat Safont”.

Dissabte, 06-07-2013, 20 h. R. Dins la Missa Parroquial, sufragi per Paquita Guzmán Guzmán, traspassada el 17-06-2013; i Memòria de Julia Torrijos i Manuel González.

Diumenge, 07-07-2013, 12 h. R. Dins la Missa Parroquial, sufragi per Pere Martí Martell, traspassat també el 17-06-2013.

Diumenge, 07-07-2013, 19 h. Concert de la “Capella de Música de Sant Pau del Camp”, juntament amb una altra Coral, molt  nombrosa, amb la que també van actuar una altra vegada. El títol del Concert és “De Wagner als Beatles”

ANY 2014

Dissabte, 18 de gener, de 10 a 13 h. Delegació de confraries (Mn. Manso).

Dimarts, 18 de febrer, de 18 a 22 h. Delegació de Pastoral Obrera (Mn. Rodado).

Dimecres, 19 de febrer, de 16 a 21 h. Apostolat Seglar (Sra. A. Almuni).

Dissabte, 22 de febrer, de 10,30 a 12 h. Pastoral Social, Secretariat pels marginats (Mn. Jubany).

Tots els dimarts del mes de març (dies 4, 11, 18 i 25) i el 1r dimarts d’abril (1 d’abril), de 18,30 a 21 h., Apostolat Seglar, Curs de Consiliaria (Sra. A. Almuni).

Dijous, 27 de març, de 19 a 21 h., Pastoral Social (Mn. Jubany).

Dissabte, 26 d’abril, de 10 a 13 h. Pastoral Social (Mn. Jubany).

Dimarts, 29 d’abril, de 18 a 20 h. Pastoral de la Salut (Sra. Martínez Lapeña).

Dimecres, 14 de maig, de 19 a 21 h. Apostolat Seglar (Sra. Almuni).

Dissabte, 31 de maig, de 10 a 14 h. Jornada General de l’Apostolat Seglar (Sra. Almuni). A les 13 h. Missa (Vegeu, més endavant, Eucaristies).

Dissabte, 7 de juny, de 9 a 14 h. Apostolat Seglar (Moviment Cultural Cristià) (Sra. Almuni).

Dijous, 12 de juny, de 17 a 20 h. Pastoral de la Salut (Sra. Martínez Lapeña).

Dimarts 17, dimecres 18 i dijous 19 de juny, de 18 a 20 h. Pastoral Social. Curs de Legislació Penitenciària (Mn. Jubany).

Dissabte, 12 de juliol, 19,30 h. Pastoral Social (Mn. Jubany).

EUCARISTIES A L’ESGLÉSIA

31 de maig, 13 h. Cloenda de la Jornada General de l’Apostolat Seglar. Missa presidida per Mn. Matabosch.

Del 2 al 21 de febrer de 2016

Dimarts, 2-2-16, La Candelera. Missa a les 20 h. amb benedicció de les candeles.

Dijous, 4-2-16. 11 h. Sala de Reunions. Reunió dels sacerdots de l’Arxiprestat amb Monsenyor Joan Josep i visita a les Delegacions.

Dimecres, 10-2-16, Dimecres de Cendra, 20 h. Missa amb benedicció i imposició de la cendra.

Diumenge, 14-2-16. A la Missa de 12, vindrà, com en anys anteriors la Colònia d’Albocàsser a Barcelona.

Dilluns, 15-2-16, de 19 a 21 h., Sala Abat Safont. Reunió de la Delegació de l’Apostolat Seglar (Anna Almuni).

Dimarts, 16-2-16, 18 h. Sala Abat Safont. Reunió de la Pastoral de la Salut. (Mª José Martínez Lapeña).

Dimecres, 17-2-16, de 17 a 21 h., Sala Abat Safont. Curs d’Acompanyament (Anna Almuni).

Dissabte, 20-2-16, 12 h. Casament de Daniel i Cristina. (Mossèn, a aquesta parella Vostè els va batejar una nena).

Diumenge, 21-2-16, 12 h. Missa amb els nens i nenes de Primera Comunió. Sufragi per a Antonio Alconchel Ferreira, fill de l’Amèrica, ex sagristana de Santa Maria del Mar durant els anys del seu rectorat allí i que es convertí en feligresa de Sant Pau del Camp...
 

Des del 1r al 8 de març de 2016

Dimecres, 2-3-16, de 17 a 21 h., Sala Abat Safont, Curs d’Acompanyament, Delegació de l’Apostolat Seglar (Anna Almuni).

Dijous, 3-3-16, 18 h. Missa pels difunts de la Fundació “Arrels” (C/ Riereta, 24). Venen amb  el Celebrant.

Dissabte, 5-3-16. A la Missa de les 20 h. Sufragi Torrijos-González.

Dilluns, 7-3-16, 18 h. Concert “pro Kènia”.

Des del 9 al 20 de març de 2016

Dimecres, 9-3-16, de 17 a 21 h., Sala Abat Safont, Curs d’Acompanyament, Delegació de l’Apostolat Seglar (Anna Almuni).

Dissabte, 12-3-16, de 10 a 13,30, Sala Abat Safont. Reunió de la Pastoral Penitenciària (P. Carod Félez).

Dissabte, 12-3-16,  Matí, Visita del “Raval cultural”.

Dissabte, 12-3-16, 12 h. “Columna Música”.

Dissabte, 12-3-16, 18 h.  Concert “pro Kènia”.

Diumenge, 13-3-16. La Missa de les 12 h. serà amb els nens i nenes de la Catequesi.

Diumenge, 13-3-16, 19 h. Concert Sergi Mascarell.

 

Dimarts 15-3-16, 12 h. Visita dels alumnes de l’Institut Milà i Fontanals.

Dimarts, 15-3-16, de 18 a 19,30 h. Sala Abat Safont. Reunió de la Pastoral de la Salut (Mª José Martínez Lapeña).

Dimecres, 16-3-16, de 9 a 14, Claustre i Sala Abat Safont. Reportatge de TV3.

 

Dimecres, 16-3-16, de 17 a 21 h., Sala Abat Safont, Curs d’Acompanyament, Delegació de l’Apostolat Seglar (Anna Almuni).

Divendres, 18-3-16, 19 h. Sala Abat Safont, Presentació del llibre d’Agustí Esteve.

Dissabte, 19-3-16. Sant Josep, Missa de Sant Josep, a les 20 h.

Diumenge, 20-3-16 (de Rams), 11,45 h. Benedicció dels Rams i Palmes. Tot seguit Santa Missa.
                                


Des del 25 d’abril al 8 de maig de 2016

Dissabte, 30-4-16, 12 h. Casament de Vanessa i Joaquín (Mossèn TORT). Vindran dijous a portar l’Expedient.

Diumenge, 1-5-16, 10 h. Pasqua del Malalt?

Dimecres, 4-5-16, 19 h. Sala Abat Safont. Inauguració de l’Exposició de pintures del Sr. Josep Sanova (És un que forma part del Grup Vivarium). La inauguració anirà seguida, a les 19,30, d’un concert, també dins la Sala Abat Safont. Aquesta Exposició es mantindrà fins el 18 de maig.

Dimecres, 4-5-16, de 20,30 a 22 h. Església, Recital de Poesia (Neus Junquera, Ajuntament de Barcelona).

Dijous, 5-5-16, 10 h. Visita Jordi.

Dijous, 5-5-16, de 18,30 a 22 h. Església. Una altra sessió del Recital de Poesia (Neus Junquera, Ajuntament de Barcelona).

Divendres, 6-5-16, 16 h. Casament de Sean Quinlan i Anne Marie Lynch (Irlandesos), tots dos catòlics i batejats. Sacerdot Foraster: Father Leo Quinlan, de la Diòcesi de Dublin, oncle del nuvi.

Dissabte, 7-5-16, de 9 a 14 h, Sala Abat Safont. Reunió de la Delegació de l’Apostolat Seglar (Sra. Anna Almuni).

Dissabte, 7-5-16, 11 h. Església: Primera Comunió, Sacerdot Foraster.

Dissabte, 7-5-16, 12,30 h. Bateig de Gabriel Moreno Pellicer. (Mn. TORT). Pares casats a Sant Pau (Mn. Tort), i la primera filla, Laura, batejada també a Sant Pau (Mn.Tort).

Dissabte, 7-5-16, 18 h. Església. Concert de la Capella de Música de Sant Pau, juntament amb la Coral de Toulon (França).

Diumenge, 8-5-16, 11 h. Tres bateigs: el nen Adrià i les bessones Sofia i Leire (aquestes darreres, de la Caserna de la Guàrdia Civil)  (P. Manuel).

Diumenge, 8-5-16, 19 h. Església, Concert Sergi Mascarell.