domingo, 15 de septiembre de 2013

Dom. 24 Cat. Castella : PASTORAL DE RETIRADA


   Dominica 24. 15-09-2013.  Pastoral de Retirada

 Del escrit, Pastoral de Retirada, havent proclamat l`Evangeli complert, sols s`han emprat alguns conceptes relatius a les tres Paràboles. 

 El dimecres passat un em  comentava que havia assistit a un Bateig i que el va decebre. Es va fer tot molt apressa, un màxim de deu minuts, sense aparent interès per deixar contens als assistents.

Si be l`Escriptura d`avui ens donaria peu per entrar a comentar temes molt diferents, m`ha semblat millor limitar-nos al l`Evangeli, segons sant Lluc, que suara hem proclamat.

 Cercant lo essencial de les paràboles: l`Ovella i la Moneda Perdudes, i sobre tot la del Fill Pròdig, hom hi pot trobar  el denominador comú de l`amor, l`interès,  treball, organització. Un amor evident en la recerca de l`ovella perduda, i en l`espera, recepció, acolliment, alegria i festa en  el Fill Pròdig.

Aquestes actituds, aplicades  a la vida diària de l`Església, s`els ha vingut a denominar: Pastoral.

 La Teologia Pastoral estudia  i dona pautes de com frissar per cercar l`ovella perduda al tems de conservar en la pleta del amor a les altres  confiades. El concepte Pastoral, en principi, ho contempla tot en la globalitat de l`amor:  Actituds de respecte, proximitat , esperit d`acolliment i  misericòrdia entre nosaltres mateixos. Església Comunitat, família, amor.

 El papa Francesc en totes les seves actituds, com es ara, entre d`altres, en la carta personal dirigida al director de “La República” de Roma, demostra com el bon pastor procura implicar-se, de tu a tu, segons la dinàmica de les tres Paràboles d`avui.

La Pastoral no  es limita a veure que y com actuen o han actuat, fan o podrien fer els pastors ordenats de l`Església. També contempla, com a tal Pastoral,  als pares,  avis,  clans familiars, davant llurs ovelles confiades.

La Teologia Pastoral , estudiada a partir de les coordenades de tems i espai, rep el nom de Historia de la Teologia Pastoral. Es a partir d`aquesta disciplina, ben feta, que hom comprova com la Pastoral connecta i respon a les directrius episcopals, abans als sínodes diocesans, i sempre als Concilis.

  Quasi tots els Concilis Tarragonins, celebrats, previs els sínodes diocesans de totes les diòcesis de la Tarraconense, anaren dirigits a organitzar la pastoral de les parròquies i de les famílies.

 Davant la manca de sacerdots ordenats, s`opta per reduint misses i altres activitats eclesials i litúrgiques. Devegades sembla que, partint de l`experiència d`altres països, pròxims o llunyans, cal adelentar-se  a organitzar les reduccions. Pastoral de retirada.

 Ben mirat, poc tenen a veure la doctrina de les tres Paràboles: Desviures per trobar l`ovella, remoure-ho tot cercant la moneda, etc.,  amb la Pastoral de Retirada.

 Actualment  la majoria dels temples de ciutats i pobles, tancats quasi tot el dia, s`han convertit amb auditoris de música, destaquen El Pi, Sant Jaume, Santa Maria del Mar Per diverses raons aquestes utilitzacions del temples poden resultar ser perfectament pastorals. En tot, però, s`ha de salvar lo primordial, el “servandi, servanda” que donat l'abús manifest al menys dels temples dits abans ja quasi, "no parroquials"...

 Quant  l`Historia de la Teologia Pastoral dels nostres temps s`escrigui científicament es podrà valorar, sembla, negativament el fet, molt general, de que l`hora d`acollir els feligresos difunts, y llurs familiars,  s`els envia  als tanatoris, trastornant, de cop, tota la tradició de l`Església. També que s`han eradicat conceptes i pràctiques centenàries.

 Pastoral es també sinònim d`imaginació organitzada. Hi ha moltes activitats pastorals que poden ser realitzades amb  garantia i conveniència teològica i eclesial per els laics.

 Els laics, dones i homes, poden tenir un rol molt important en l`actual pastoral de l`Església, en la recerca de l`ovella perduda, en remoure les estructures, i en abrasar el Fill  Pròdig: es digui jove, es digui gran, es digui feligrès, es digui sobrevingut, es digui emigrant.

El Baptisme ens consagra sacerdots, profetes i reis. No es necessari un sacerdot ordenat, ni un diaca, per  realitzar moltes de les activitats parroquials: Càrites,  despatx, Catecisme, economia, preparacions per el Baptisme, Matrimonis etc.

Els laics poden, perfectament, acollir, poden resar, llegí la Sagrada Escriptura i beneir o espargir l`aigua beneita. Així, dons, no serien pas necessaris els sacerdots ordenats,  per exemple, en el possible acolliment dels difunts y llurs familiars.

A nivell de Sant Pau del Camp podríem presentar bons exemples relacionats amb l` excel·lent exercici de diverses responsabilitats pastorals confiades als laics, com sabeu.

 
                        Dominica 24. 15-09-2013

                           Pastoral de Retirada

 El miércoles pasado uno me comentaba que había asistido a un Bautizo y que salió defraudado. Todo se sustanció en menos de diez minutos, sin aparente interés  de compartir con los asistentes.

 Si bien la Escritura de hoy nos permitiría comentar distintos temas, me ha parecido mejor limitarnos al Evangelio, según san Lucas, que hemos proclamado.

 Buscando lo esencial de las tres Parábolas: La Oveja y la Moneda Perdidas, y, sobre todo, la del Hijo Pródigo, uno puede encontrar en ellas el denominador común del amor, el interés, el trabajo, la organización. Un amor evidente en la búsqueda de la Oveja y Moneda  Perdidas y en la espera paciente, recepción, abrazo, alegría y fiesta en el Hijo Pródigo.

Estas actitudes, aplicadas a la vida diaria de la Iglesia, se han venido a denominar: Pastoral.

La Teología Pastoral estudia y marca directrices dirigidas a ver cómo buscamos a las ovejas perdidas, al tiempo que conservamos en el redil del amor, las restantes confiadas. La Teología Pastoral, en principio, lo contempla todo, en la globalidad del amor: Actitudes de respeto, proximidad entre todos, espíritu de acogimiento y de misericordia entre nosotros mismos. Iglesia Comunidad, familia, amor.

 La Pastoral no se limita a ver lo que hacen o puedan hacer los pastores ordenados de la Iglesia. Vale asimismo en relación a lo que hacen o podrían hacer, los padres, abuelos, el clan familiar, en relación a las ovejas confiadas.

 La Teología Pastoral, estudiada a partir de las coordenadas de tiempo y espacio, recibe el nombre de Historia de la Teología Pastoral. Es a partir de esta disciplina, bien hecha, que uno comprueba como la Pastoral conecta y responde a las directrices episcopales, antes a los sínodos diocesanos, y siempre también a los Concilios.

Casi todos los Concilios Tarraconenses, celebrados tras los sínodos diocesanos de toda la Tarraconense,  se ocuparon a dirigir y organizar la pastoral de las parroquias y familias.

 Ante la falta, aducida, de sacerdotes ordenados, uno puede reaccionar reduciendo misas y diversas actividades eclesiales y litúrgicas. A veces parece que, partiendo de la experiencia de otros países, próximos o lejanos, se ha tratado de adelantarse a organizar las reducciones: Pastoral de Retirada.

 Bien mirado, poco tiene que ver la Pastoral de Retirada, con la doctrina y mística de las Parábolas: Desvivirse para encontrar a la oveja perdida, removerlo todo a ver como hallar la moneda perdida y, asimismo amar a las ovejas, y vigilar.

 Actualmente parece como si la mayoría de los templos de ciudades y pueblos, en general cerrados casi todo el día, se hayan convertido en auditorios de música. Esta actividad puede mirarse, también,  como una actitud pastoral, es cierto, pero “Servandi Servanda”. En contraste vemos cómo al acaecer el fallecimiento de feligreses, en vez de acoger a difuntos y familiares, se los envía a los tanatorios, trastornando, de golpe, toda la tradición de la Iglesia.

Pastoral es también sinónimo de imaginación organizativa. Existen muchas actividades pastorales que pueden ser realizadas, con garantías y conveniencia teológica, por los laicos.

Los laicos, mujeres y hombres, pueden tener un rol muy importante en la actual pastoral de la Iglesia, en la búsqueda de la oveja perdida, en remover estructuras, en abrazar a todo Hijo Pródigo: se diga joven, se día anciano, se diga feligrés, se diga inmigrante o sobrevenido.

 El Bautismo nos consagra sacerdotes, profetas y reyes. No es necesario un sacerdote ordenado, ni un diácono, para realizar con solvencia muchas de las tareas parroquiales: Despacho, economía, catequesis, preparación del Bautismo, del Matrimonio, de Caritas etc. etc.

 Las mujeres y los hombres,  delegados, pueden, perfectamente, rezar, leer la Sagrada Escritura y esparcir agua bendita. No serian necesarios, por ejemplo, los sacerdotes ordenados para abrir los templos y atender a los familiares con sus difuntos.

 A nivel de Sant Pau del Camp podemos presentar buenas experiencias al respecto, con excelentes servicios pastorales confiados a los laicos, como sabéis.

 

Partiendo del anterior escrito, el párroco de Sant Pau del Camp,  se extenderá o acortara su contenido, según, pastoralmente crea ser lo mejor “in situ”.

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario