viernes, 22 de noviembre de 2013

Crist Rei. VERITAT ESTRICTE I AMPLE.


           Solemnitat de Crist Rei. 24-11-2003.

              Veritat en sentit estricte i ample.

 Homilia preparada a partir de les que el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, va predicar a Santa Maria del Mar els anys 1986, 1990 i 1993, en les misses de la vigília a les 19,30h. i del diumenge a les 13h. i a les 19,30h. (Les misses de les 17h. de la vigília i de les 10h. i 11h, foren celebrades entre d`altres per el P. Sobrerroca S.J.) Totes oficiades a l`altar major amb gran nombre de fidels.

    

Jesús va iniciar la seva predicació parlant del Regne de Déu. Sant Pau en la seva carta als cristians de Colosses argumenta, avui,  que entrem a formar d`aquest Regne  gracies al “rescat”, axó es, al “perdó dels nostres pecats”.

 Devant l`afirmacció de Pau: “al ser, Jesús, imatge del Déu invisible...,tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles”, no ens cal  buscar la llum i la Veritat fora de Jesús mateix. Ell es el nostre cel, el nostre univers, el resum de la Creació, es “també el cap de l`Església”,  Cos místic, la catolicitat redimida.

 Quant parlem del concepte de veritat cal distingir-la en sentit ample o estricte. De fet, però quant parlem de la veritat solem fer-ho  amb un sentit tant ample que hi podriem incloure, quasi sense cap excepció,  tota ciència, historia, vida personal i col·lectiva.

 Si   es difícil, quant no imposible, arribar a copsar la Veritat eterna, amb diferent messura , també ho es, mes o menys, arribar a les veritats naturals, aquelles que  son o estan referides a les coses humanes que sovint i en general també s`ens escapen.

  Arribar a coneixer la Veritat: res més útil, més valuós, però, també, res més allunyat del comú denominador de les possibilitats,  pensaments i voluntats dels sers humans.

 Parlant de la veritat en sentit ample,  ens ve a la memòria aquella afirmació de Lope de Vega: “Dijeron que antiguamente se fué la verdad al cielo. Tal la pusieron los hombres que, desde que se fue, no ha vuelto”.

 A  aquesta visió realista del poeta, Bossuet respon: “La veritat es tant forta que ni morint mora”.  Dugués reflexions  serioses.

Tota veritat tendeix a surar, com  la mar malda per purificar-se sens fi,  però la  tempesta de l`ignorància, de la manipulació, de tot tipus de limitacions humanes, incideixen en  que tant les veritats purament naturals  com les  eternes,   resultin  difícils de descobrir i posseir.

 Tornant  a la Veritat religiosa, si Crist,  en el procés de la Passió, afirma que es Rei,  si a l`ironia de Pilat, Jesúa respon: “La meva missió es la de ser testimoni de la veritat”.  Si a la pregaria del bon lladre, avui proclamada en l`evangeli de Lluc:  “Senyor recordeu-vos de mi quant estigueu al vostra Regne”,  Ell respon “Avui mateix estaràs amb mi en el Paradís”, aquest dialec  ens dona pistes de  que la Veritat, de la que Jesús ha vingut a donar-ne testimoni, es, finalment, el Paradís.

 El regne de Veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia d`amor i de pau, que canta el prefaci d`avui,  anuncia i defineix les característiques del Regne de Deu aquí a la terra posseït en  virtut  de la fe:  Programa d`amor, de justícia, de pau, de germanor real. I,  al sortir del túnel  del transit, gaudir de la suprema esperança de Déu i en Ell de tots els bens, en el  Paradís.

 La Solemnitat de Crist Rei, celebrada en l`última dominica del any litúrgic, si per una banda ens situa davant de Jesús, Rei de l`Univers, per l`altra  ens invita,  i també  ens dona gracia, a fi  que avançant en el coneixement de les  veritats naturals, i a partir d`elles, edificant sobre la raó, arribem a gaudir de la Veritat eterna.

 Si el Regne de Jesús no es d`aquí, el nostre regne, el nostre fi, la meta final,  tampoc son d`aquí. Aquí en el transit, descobrint l`Estrella, s`inicia la llum del Regne,  del Paradís.

 Seguint l`estrella de la fe, que com algunes vegades hem dit està subjecta a les vicissituds del dubte, que la llibertat permet,  una vegada, retrobada l`Estrella, ens afermen en la certesa  que ens alegra la vida.

 La celebració de la  fe en la Congregació dels Fidels, la companyonia dels germans,   donant-se les mans i la pau,  tot  ens pot ajudar  a sentir-nos identificats amb la pregaria del  bon lladre i amb la resposta de Jesús:  “avui mateix, o demà, estaràs amb mi en el Paradís”.


                 Cristo Rey   24-11-2013


“Pilatos le dijo : ¿con que tu eres Rey”?. Jesús contestó: “Tu lo dices, soy rey. Yo para esto he nacido y para esto he venido al mundo; para ser testigo de la verdad”. He ahí como Jesucristo con esta escueta respuesta pronunciada  en momento tan trascendental de su vida, identifica su reino y su misión con la verdad. “Yo soy el camino, la verdad y la vida” había aclamado en otra ocasión. “Los que son de la verdad escuchan mi voz” ponderará, ante Pilatos, quien, en su escepticismo respondería “¿Y qué es la verdad?”.


La verdad, nada más necesario, más valioso, más precioso, pero nada, tampoco, más alejado del común denominador de la gente. Dios, verdad suprema, que se manifiesta en pequeños reflejos, pequeñas luces, pequeñas emanaciones de la verdad eterna. A través de las manifestaciones aparentemente pequeñas de la luz, podemos llegar, siguiendo su rastro, al Creador, al sol de la verdad, de donde emanan todos los rayos.


Lope de Vega escribió: “Dijeron que antiguamente se fue la verdad al cielo. Tal la pusieron los hombres que desde que se fue no ha vuelto”. Si en todos los tiempos y circunstancias ha sido difícil tener, retener y disfrutar de la verdad. Esta visión realista de Lope de Vega se contrapone a otra famosa frase del orador Bossuet en relación a la fuerza de la verdad en si misma cuando dice de ella: “La verdad es tan fuerte que ni muriendo, muere”

Será preciso continuar junto a Jesús para llegar a conocer la equivalencia de la verdad de la que él afirma haber venido a dar testimonio. Será preciso seguir sus pasos, seguir su pasión, para encontrar la suprema relación y concreción de lo que es la verdad. Tendremos que acompañar a Jesús hasta el mismo Calvario para saber que verdad es sinónimo de Paraíso, de Cielo. “Jesús acuérdate de mi cuando llegues a tu reino”, dirá, orará Dimas, el buen ladrón.


Si Cristo es Rey, si afirma que su reino es la verdad y a la petición del buen ladrón responde desde la Cruz: “Hoy mismo estarás conmigo en el Paraíso”, esto demuestra que la verdad es el Paraíso, esto demuestra que su reino de verdad y de vida, de santidad y de gracia, de justicia, de amor y de paz, que su reino es el Paraíso, hacia el que nos encaminamos, como en penumbra, durante el transito, hasta que saldremos del túnel del mundo que vio alejarse la verdad y lleguemos al Paraíso, al Cielo


La solemnidad de Cristo Rey, que hoy celebramos en la última dominica del año litúrgico, y como signo de que el año, o la vida, o la historia terminan en el Paraíso, es una fiesta que debería serenarnos espiritualmente, en cualquier edad, circunstancia y problemas en los que nos veamos insertos. Nuestro Reino no es de aquí; aquí, ciertamente se inicia, como camino y guía. Es preciso valorar todo el proceso de nuestra vida en la segura, cierta y consoladora visión del Paraíso, donde el Reino de Dios, la Verdad, llega a su exuberante plenitud.

 Homilia preparada a partir de les que el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, va predicar a Santa Maria del Mar els anys 1986, 1990 i 1993, en les misses de la vigília a les 19,30h. i del diumenge a les 13h. i a les 19,30 h.

    Dr. Francesc Tort Mitjans, Sant Pau del Camp.             

                                              

No hay comentarios:

Publicar un comentario