lunes, 9 de diciembre de 2013

Adviento 3ª (A) Cat. Cast. (RELIGIÓ ¿L`OPI -OPIO- DEL POBLE?


                Diumenge Tercer (A) 15-12-2013

 

                    Religió, ¿Opi del poble?

 

Els deixebles de Joan Baptista cercaven, amb cura,  arribar al Messies. Tot lo important sol quedar amagat als ulls. Però ells insistien: “¿Sou vos- Jesús-  el que heu de venir o n`hem d`esperar un altre?”.

 

Sempre especialment en el nostre temps, en la globalització de quasi tot, en un context de sincretisme religiós o davant  la noticia de l`existència d`altres religions, es ben lògic i normal, que els lliures i millors s`interessin per aproximar-se a la veritat.

 

 Venim a ser religiosos quasi per naturalesa. S`ha pogut dir que o som religiosos o som supersticiosos. Si seguim endavant en aquesta afirmació ens donarem compta que la negació de tota veritat tant podem trobar-la en la religió com en la superstició. Observant el mon religiós del nord al surt, jutgeu vosaltres mateixos, si es just o no dubtar, preguntar-nos i reafirmar-nos en la religió que professem.

 

En aquest context,  cada un de nosaltres, habitants d`aquest mon plural, es just, més que mai, que ens preguntem: ¿La Religió Cristiana es la verdadera o n`hem d`esperar o cercar una altra allí on sigui?.

 

A la pregunta ansiosa dels deixebles de Joan heus ací com la resposta de Jesús  mira als fonaments. Tems hi haurà per escoltar de boca del mateix Jesús altres afirmacions relatives per exemple a l`Eucaristia, a la Passió, a la Redempció, a la Resurrecció, als Manaments, a l`Església etc. etc.

 
¿On prenen peu els fonaments de la nostra sagrada Religió? La Resposta de Jesús no fou: Em descobrireu en els forts, en els de bona salut, en els joves, en els guapos, en els rics,  en els poderosos, en els dominadors, no. Es tracta de la Religió que ajudi a que els cecs hi vegin, a caminar als invàlids, a curar els que estan malats, a que els pobres siguin alliberats.

 

Es veritat que entre els que ens professem cristians uns son més rics, mes forts, mes joves que els altres. Peró la nostra grandassa no radica en altra mesura que en l`amor, la caritat, la capacitat de  compartir quant posseïm, la capacitat de valorar més les debilitats, las limitacions, que les excel·lències.

 

Interpretant adequadament la resposta de Jesús als deixebles de Joan, quant, qui sigui, ens interpel·li o ens pregunti quins son els fonaments de la nostra creença cristiana caldrà poguer donar aquella resposta: “Mireu com s`estimen”, mira com ens estimem, mira com som capaços de perdonar, com, si podem, posem oli a les ferides, prediquem i practiquem la misericòrdia.

 

Es digué de la nostra religió: “l`Opi del poble”. Per aquí no hi cerqueu, de cap de les maneres, el fonament de la nostra fe. Podrem o deurem defensar els nostres drets naturals, si be en principi mai amb arguments i forces desproporcionades, mai amb la guerra, si amb la justícia que engendra la pau. Amb el dialec, l`entesa, el perdó, la misericòrdia que engendra l`amor.

 

       Domingo tercero de Adviento (A) 15-12-2013.

 

                    Religión: ¿Opio del pueblo?

 

Los discípulos de Juan Bautista estaban interesados en llegar a conocer al Mesías. Todo lo importante se oculta a los ojos. Pero ellos insistían: “¿Eres tu el que ha de venir o tenemos que esperar a otro?”.

 

Siempre, especialmente en nuestro tiempo, en la globalización de casi todo, en un contexto de sincretismo religioso, o delante de la existencia de otras religiones, es lógico y normal que los libres y mejores se interesen en pros de aproximarse a la verdad.

 

Venimos a ser religiosos casi por naturaleza. Se ha podido decir que o somos religiosos o somos supersticiosos. Si seguimos adelante en esta afirmación nos daremos cuenta que la negación de toda verdad tanto la podremos encontrar en la religión como en la superstición. Observando el mundo religioso de norte a sur, juzgar vosotros mismos, si es justo o no dudar, preguntarnos i reafirmarnos en la religión que profesamos.

 

En este contexto, cada uno de nosotros, habitantes en este mundo plural, es justo, más que nunca, preguntarnos: ¿La Religión Cristiana es la verdadera o hemos de esperar o buscar a otra, allí donde sea?

 

A la pregunta ansiosa de los discípulos de Juan he ahí como la respuesta de Jesús mira a los fundamentos. Tiempo habrá para escuchar de boca del mismo Jesús otras afirmaciones relativas, por ejemplo, a la Eucaristía, a la Pasión, a la Redención, a la Resurrección, a los Mandamientos, a la Iglesia etc. etc.

 

¿Dónde se asientan los cimientos de nuestra sagrada Religión? La respuesta de Jesús no fue: Me descubriréis en los fuertes, en los que gozan de buena salud, en los jóvenes, en los guapos, en los ricos, en los poderosos, en los dominadores, no. Se trata de la Religión que ayude a que vean los ciegos, a que anden los cojos, a que curen los enfermos, a que los pobres sean liberados.

 

Es verdad que entre los que nos profesamos cristianos unos son más ricos, más fuertes, más jóvenes que otros. Pero nuestra grandeza no se basa en otra medida que en la del amor, la caridad, la capacidad de compartir cuanto poseemos, la capacidad de valorar más las debilidades, las limitaciones, que las excelencias.

 

Interpretando adecuadamente la respuesta de Jesús a los discípulos de Juan, cuando, quien sea, nos interpele o nos pregunte cuales son los cimientos de nuestra fe cristiana, será preciso poder responder: “Mira como se aman”, mira como nos amamos, mira como somos capaces de perdonar, como, si buenamente podemos, suavizamos las heridas, predicamos y practicamos la misericordia.

 

Se dijo de nuestra religión: “Opio del Pueblo”. Por ahí no busquéis de ninguna de las maneras los cimientos de nuestra fe. Podremos o deberemos defender nuestros derechos naturales, si bien, en principio, nunca con argumentos y fuerzas desproporcionadas, nunca con la guerra, sí con la justicia que engendra la paz. Si con el diálogo, el perdón, la misericordia que engendra el amor.

           

Homilia diferent de les predicades, per el rector de Santa Maria del Mar, Dr. Francesc Tort Mitjans, en diversos anys, a Santa Maria del Mar. La línea pastoral del papa Francesc m`ha mogut a cercar-hi un enfoc nou.






Diumenge 28 (A) (1) 12-10-2014

 

El banquet de que parlen tan Isaïes i  Jesús  son signe i figura de l`Eucaristia. Assistència a les noces amb el vestit de festa.

 

En l' Eucaristía celebrem, i místicament repetim, el Sacrifici de la Creu, del que ens ve tota gracia i tot do. Revivim, també, la Resurrecció del Senyor: Un festí complert per els fills de Déu.

 

L’Església Catòlica si be exhorta a congregar-nos els diumenges i festes de guardar, ho deixa a la concient desició dels batejats. També podem celebrar la nostra Fe en la propia Esglesia Doméstica. Quant vivim sols, la Comunió dels Sants ens permet congregar-nos, espiritualment, amb els sers estimats que ja gaudeixent de Déu.

 

Quant parlem de Religió, com exercici privat o public de cultes i doctrines, partim de la Llibertat Religiosa que arrela en el Dret Natural.

 

Tot ser humà, que previ el  coneixament, llibertat i voluntat ha assolit el nivell nenesari, pot exercir lliurament, a conciencia, sense reprobació social o política, la seva propia religió, sentir-se agnostic, o, adhuc, no creient.

 

La Llibertat Religiosa suposa i exigeix poguer moures, i evolucionar, vencenta l`obediència cega als dictàmens de la família,  a opressions provinents de cacics, governants e imperis. Es tracta de restar lliures de tot allò que ens pugui convertir  en esclaus, obstaculitzant, o aduc imposibilitant, llur maduració personal.

 

 

 La separació d'Esglésies i Estat, de lo religiós i lo civil, resulten ser absolutament necesaris per salvaguardar la llibertat efectiva.

 

La Doctrina Catòlica, si be teológica i pastoralment  matitiza o defineix  en què consisteix portar “el vestit de festa”, o  les practiques i costums cristianes recomanades i recomanables, ho fa, com a norma general,  amb respecta a les lleis civils ni que no coincideixint amb la Doctrina Oficial de l`Esglesia.

 

No li farà  falta a un cristià, mitjanament format, que se li digui a cada moment en què consisteix, "el vestit de festa",  o viure amb gràcia de Déu, complir el manament de l`amor... Per prendre desicions personals i polítiques en tindrà prou amb la seva consciencia.

 

L'Església  exposa la seva Doctrina  sense manipular ni coaccionar la llibertat i consciencia dels batejats. Tot esser humà, quant, a partir del coneixament, llibertat i voluntat ha devingut persona, pot respondre,  a consciencia, qué fer en cada cas.

 

Es veritat que quant millor instruïts estiguem en les veritats de la nostra Fe, més facilment  podrem viure el cristianisme, gaudir de la presencia de Déu i complir el manament fonamental de l`amor...

 

Per acabar, lligant el passat i el present del moment en que ens ha tocat viure, s`impossa la constatació de que coexistint, cronològicament, tots en el mateix segle XXI, no  ens trobem en la mateixa època global. Perillós contrast.

 
 Oïda que cap Religió, no hagués sigut mai, ni sigui, ara, ni en cap lloc, ni per ningú: "L`opi del poble", sino porta overta a coneixer Déu fon de llum, amor, bondat, misericordia, perdó, llibertat i germandor.

 

 

Domingo 28 (A) (2) 12-10-2014.

 

El banquete de que hablan tanto Isaías como Jesús, son signo y figura de la Eucaristía. Asistencia a la boda con el vestido de fiesta.

 

En la Eucaristía celebramos, y místicamente repetimos, el sacrificio de la Cruz, del que nos viene toda gracia, todo don.  Revivimos, también, la Resurrección del Señor: Un festín completo para los hijos de Dios.

 

La Iglesia Católica recomienda encarecidamente que sus hijos asistan a la Congregación de los Fieles los domingos y días de guardar. También podemos celebrar nuestra Fe en la propia Iglesia Doméstica. Cuando estamos solos, la Comunión de los Santos nos permite congregarnos, espiritualmente, con los seres queridos que ya gozan de Dios.

 

Cuando hablamos de Religión, como practica privada o pública de doctrinas, partimos de la Libertad Religiosa que hunde sus raíces en el Derecho Natural.

 

Todo ser humano, previo el conocimiento, libertad y voluntad, puede decidir por su cuenta, practicar su Religión, sentirse agnóstico, o incluso no creyente.

 
La Libertad Religiosa supone y exige poderse mover y evolucionar al margen de los condicionamientos de obediencia ciega a los dictámenes de la familia, a opresiones provenientes de caciques, gobernantes e imperios. Se trata de ser libre de todo aquello que nos pueda convertir en esclavos, obstaculizando, o incluso imposibilitando, nuestra maduración personal.

 

La separación de Iglesias y Estado, de lo religioso y lo civil, resultan absolutamente necesarios para salvaguardar la libertad efectiva.

 

La Doctrina Católica si bien teológica y pastoralmente matiza o define en qué consiste el "vestido de fiesta", o las prácticas cristianas recomendadas o recomendables, lo hace, en general, respetando las leyes civiles ni que no coincidan con la Doctrina Oficial de la Iglesia.

 

No le hará falta a un cristiano, medianamente formado, que se le diga cada momento en qué consiste el "vestido de fiesta", o vivir en gracia de Dios, cumplir el mandato del amor... Para tomar decisiones personales y políticas le bastará su propia conciencia.

 

La Iglesia expone su Doctrina sin manipular ni coaccionar la libertad y conciencia de los bautizados. Todo ser humano cuando, a partir del conocimiento, libertad y voluntad, ha devenido persona, puede responder y saber, a conciencia, qué hacer en cada caso.

 
Es verdad que cuanto mejor instruidos seamos sobre las verdades de nuestra Fe, más fácilmente podremos vivir el cristianismo, gozar de la Presencia de Dios, y cumplir  el mandamiento del amor.

 

Para concluir, en aras  a relacionar el pasado y el presente del momento en que nos toca vivir, se impone la constatación de que coincidiendo, cronológicamente, en el siglo XXI, no todos nos encontramos en la misma época en sentido global. Peligroso contraste.

 Ojala que Religión alguna, no haya sido nunca, ni lo sea ahora, en ningún lugar, ni para nadie: "El Opio del Pueblo", sino puerta abierta para conocer al Dios de la luz,  amor,  bondad, misericordia,  perdón  libertad y hermandad.

 




 
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario