lunes, 21 de noviembre de 2016

"Amoris Laetitia: Veritat, Misericòrdia, Any Sant Perenne


Dominica 1ª d`Advent (A) 27-11-2016


"Amoris Laetitia":  Veritat, Misericòrdia, Any Sant Perenne


Avui comença l`Advent. Podem dir, en certa manera, que avui s`inicia de nou, per cada un de nosaltres, i en les nostres diferencies, l`historia de la Salvació


Advent significa: “espera del que ha de venir”. Una espera que pren volada en la vivència profètica del Antic Testament i s`acompleix en el Nou Testament amb dinàmica de continuïtat.


“Espera del que ha de venir”. I ¿Qui ha de venir?. La resposta ens va ser donada en el Paradís Terrenal.  Els profetes, en el curs de l`Antic Testament, pressentiren, i mantingueren viva, l`espera d`aquell Salvador i Messies allí anunciat.


L`importància del que ha de venir, Jesús, Fill de Déu, s`ha de correspondre amb la viva preparació d`aquest nou espiritual Adveniment.


 Tot Advent es temps per interrogar-nos: ¿Durant l`any litúrgic, que acabem de concluir, hem crescut o hem disminuït en fe, esperança i caritat? ¿Hem posat obstacles a l`acció de l`Esperit Sant? ¿Som, avui, més profetes, més coneixedors dels signes dels temps, a traves dels que Déu ens parla, que fa un any?¿Ens trobem  més egoistes, o mes generosos i altruistes?.


Des de el 8 de desembre de 2015, fins el 20 de novembre de 2016, el papa Francesc ens va invitar a celebrar l`any Sant de la Misericòrdia. L`intenció del Papa s`haurà satisfet en gran percentatge entre els cristians de santedat i vida senzilla, voluntariosos en escoltar la Paraula de Déu, en seguir els camins que els ministres de l`Església: Papa, bisbes, rectors propis prediquen, senyalen.


Val a dir, però, que el percentatge de seguiment pràctic del Any Sant de la Misericòrdia entre els de mes amunt s`ha quedat en l`epidermis, no ha travessat, no els ha convertit. Ni tots els  missioners de la Misericòrdia han practicar lo que deien missionar... WWW.santamariadelmartort.es


El Papa ho sap pro be, i en tots les seves profundes i senzilles homilies d`aquests dies ha deixat palès que una cosa es el dir i l`altra el fer. Ell ha volgut donar-nos tota classe d`escrits, homilies, viatges, exemples pràctics de Misericòrdia esperant motivar-nos  a seguir-lo.


El Papa ja ho va proclamar solemnement en la "Amoris Laetitia". El seu seguici seria suficient... Però Francesc no per pas l`ocasió de tornar-ho a dir.


Quant el diumenge dia 20 de novembre, Crist Rei, Francesc tancava la porta del Jubileu,   ens esperonava a  que mantinguéssim viu el sentiment, el propòsit, la pràctica de la misericòrdia i de la tendresa de Déu  especialment amb els pobres, els immigrats, els nens, els ancians, els que estan a la presó, els malats...


Oïda si som capaços de que l`impuls del Any Sant duri tota la nostra vida. Que l`Amoris Laetitia ens trobi vetllant, fidels... Que ens puguem sentir fills, seguidors, practicats de la misericòrdia  sinònim, del amor i la justícia.  Un Demà en la vida dels fidels, dels eclesiàstics, del bisbes, dels cardenals, dels presidents dels dicasteris Romans es diguin Congregació per el Clero,  Signatura Apostòlica, Culte Diví etc. etc. ...


Iniciem junts, aprofitant l`impuls  de l`any de la Misericòrdia, formant Església, aquest tasca de renovació, de reflexió senzilla, també crítica, del nostre devenir humà i cristià. Disposats a examinar-nos a nosaltres mateixos a vera en que i com practiquen la tendresa de Déu amb els germans...


Déu vol que visquem l`any litúrgic no fent simple memòria d`uns coneixements, llunyans, que fa anys, secles, succeïren. No. Cal sentir-nos protagonistes, compromesos en la solemnitat del Nadal: Misericòrdia de Déu, tendresa de Déu, justícia de Déu, amor de Déu...


Te ple sentit  invitar-nos, cada any de nou, a resseguir els mateixos fets. Es tracta  d`esperar-los amb l`il·lusió de que aquest nou any litúrgic, que comencem, sigui el de la practica, del compromís renovat dia a dia...


La vida es constant renovació. L`arbol, de fulla caduca, que al venir la primavera, no es renova, mort d`asfixia. Els nostres pensaments, les nostres voluntats, els nostres compromisos solen ser de fulla caduca...


  Any Sant de la Misericòrdia no per quedar-nos hi fora, sinó per restar-hi ferm i compromesos dins...


Cal que no deixem mai de fer examen de consciencia a vera com l`Any Sant i l`Advent ens oxigena i dona força, ens esperona per seguir endavant feliços per haver cregut, per haver seguit a Jesús, per haver après i practicat el seu Evangeli  de Misericòrdia, de Tendresa, de ma estassa.  Esperar contra tota esperança,no defallir.


Tenim necessitat de retornar, cada any, a les arrels de la nostra fe. Transformar-nos en pastors, que també, enguany, ens orientem vers Betlem i escoltem aquell antic i perenne “ Glòria de Déu a dalt del Cel i pau a la terra als homes de bona voluntat”.


Es tracta de reviure la primera Vinguda de Crist, en visió, previsió i ambient de la segona Vinguda, mai massa llunyana...


Jesús en l`Evangeli ens diu, en aquest sentit, de que devem mantenir-nos a l`expectativa, que devem vetllar: “El tindreu aquí a l`hora menys pensada. Mireu que no us trobi dormint...Vetlleu”.


La nostra congregació, com a fills de Déu, membres del Cos Místic, avarca tant lo privat e íntim, com lo públic i social.


Entren en joc, ara i sempre, no sols l`activitat de la Parròquia, on ens congreguem, en la nostra diversitat, sinó també de l`Església Domèstica, la Família: Pares, fills, avis, oncles, clan familiar.


La Família es la primera escola on s`aprenen i es conserven les bones tradicions, també les cristianes, com el Pessebre, els cants de Nadal, tot allò que ens ajuda a viure el Nadal. Els avis hi tenen en aquesta escola, gran o major protagonisme.


Nadal i compartir van junts. Aquesta es la tasca a la que, també, ens vol preparar l`Advent. Compartim la mateixa fe, anem en direcció al mateix Betlem, adorem al mateix Jesús. Es tracta  que, també els  més necessitats d`amor, de justícia, de mitjans per una vida feliç i agradable a Déu, ens trobi oberts, disposats  actius i operants.


Es tracta de que el goig del Nadal no es confongui amb egoisme, en abarcar-ho tot  despreocupant-se dels que tenen menys. Es tracta de aconseguir que tots participin del nostre goig i dels nostres bens, segons  de la millor manera possible, el cor.


Homilia semblant a la que el rector de Sant Pau del Camp predicà el mateix dia 27 de novembre de 2011. De nou, com a rector de Sant Pau del Camp, homilia dirigida als seus feligresos, per el 27 de novembre de 2016 tot just finalitzat l`Any Sant de la Misericòrdia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario