lunes, 27 de agosto de 2018

Salvador Pie i l'actual Santa Maria del Mar

En el nostre temps es por donar “gat per llebre” amb la màxima facilitat i adhuc ser premiat si, hi ha qui paga, per els mitjans de comunicasió, sense que ningú s`inquieti.I Si cal es pot hom refugiar en Universitats...
Veigeu aquest fet ben conegut: Visita turística de Santa Maria del Mar, a costa de destruir lo que calgui, això fa, sembla ser a gust, el sucessor del Rector de Santa Maria del Mar de Barcelona Dr. Francesc Tort, Salvador Pie.
Entre les aficions del dit Pié destaca el expulsar, de dins el temple obert a tothom, als qui no li son plaents. Sembla que psicologicament el fa ser una mica més alt d`estatura, e important, i fort, portar pleits, gastant lo que sigui, per treura de un pis, donat a Santa Maria del Mar per obres socials, del C/ Consolat 19, a un ex escola de Santa Maria del Mar fill del Barri, parat etc. etc. per donar-lo per cert interés a una altra persona que ara hi viu... 
Sort que Barcelona pot gaudir i agrair, al dit Pié, improvitsat rector,mai ho havia sigut de cap altra parroquia en tolta la seva vida, de la Gran Missa Internacional, la única de les tres que, avans, quant jo n`era rector, es celebravent, ben plenes, el diumenge al mati. 
En l`ingeni de la Gran Missa Internacionbal de les 12 hores els fidels del Barri es poden contar... i els turistes tambe.... Fins ara a la Capella del Santissim ni s`obren les llums dirigides a il.luminar l`extreordinari cuadro del Lavatori de Peus de l`Ultim Sopar. Algu deu dir, perqué recordar als fidels, que a imitació del Mestre s`ens demana ser caritatius, misericordiosos, humils etc.?

Es pot saber molt sobre el que passa amb la Capella del Santíssim en aquest article del bloc:
https://francesctort-santamariadelmar.blogspot.com/2018/01/rememorant-la-capella-del-santissim-i.html


També en aquesta part de la web:
http://santamariadelmartort.es/nuevo2/actualitat.htm

1 comentario:

  1. De verdad, entristece y hasta rompe el corazón ver como se ha destrozado una capilla tan hermosa. A mí, lo único que se me ocurre como consuelo, es recordar las palabras de Jesús a la Samaritana (Juan 4.21-24)
    "Llega la hora en que ni en este Monte, ni en Jerusalén adorareis al Padre. Dios es espíritu y los que adoran deben adorar en espíritu y en verdad".

    ResponderEliminar