Ascensio- Papa Francesc

                    Ascensió del Senyor 12-05-2013

 

Avui l`Església s`alegra al contemplar com Jesús s`en puja al cel. Es bo recordar que parlem de l`Ascensió del Senyor en quant Home. En quant Déu llur encarnació no modificà en res la seva divinitat. Quant ens referim al Déu que hi ha en Jesús, sabem que en Ell no varien, no hi han itineraris, ni temps diferents. Així, dons, Jesús, en quant a Déu, ni baixa del Cel ni puja al Cel. Es Crist, en quant home, que, ja ressuscitat, s`en puja al Cel.

 

Crist durant els anys de la seva vida mortal realitzà  molts prodigis. L`últim i més important fou la Resurrecció. Jesús morí a la Creu en quant home i ressuscita per decisió i acció del Pare, del Fill i de l`Esperit Sant, axó es, de Déu.

 

La resurrecció del Senyor pot comparar-se a la sortida del sol, que ho il·lumina i sobrepassa tot. Aixó explica que si be el N. T. Parla llargament del fet de la Resurrecció, amb poques paraules es refereix a l` Ascensió al Cel.

 

Una vegada que Jesús ha ressuscitat, el seu lloc definitiu ja no es la terra sinó el cel. Ja ens ho havia predit, estant encara entre nosaltres, que aniria al “seu Pare i nostre Pare, al seu Déu i nostre Déu”.

 

Aquella promesa es realitza a partir de l`Ascensió. Ella ens uneix i identifica amb Crist. Ben mirat, en quant som de Crist, en l`Ascensió, místicament en el temps, i en la realitat de la mort, passem al seu Pare i al nostra Pare, al seu Déu i al nostra Déu.

 

Els Apòstols experimentaren gran alegria al contemplar, des de la fe, que el seu mestre, estimat i seguit, s`en pujava al Cel. El gaudí, però, fou més gran davant la certesa de que restava encara l`impuls final, Pentecostes.

 

Si be serà el diumenge vinent quant celebrarem la segona Pasqua, Pentecostes. La vinguda de l`Esperit Sant resta unida a l`Ascensió: “Quedeu-vos a la ciutat fins que quedeu revestits de la força de dalt”. No poden, dons, deslligar-se una festa i realitat de l`altra.

 

Els Apòstols, que gaudiren personalment, i en grup, del misteri de Resurrecció i Ascensió de Jesús, els mancava, però, l`impuls final, la col·locació de l`última pedra,  clau de volta definitiva. Impuls decisiu, projectat  a tots els temps, de ser  testimonis, arreu, del  pas salvador de Crist entre nosaltres.

 

La relació bíblica e històrica de l`Ascensió i de la Vinguda de l`Esperit Sant, deuen considerar-se junts. Així ja podem començar a  asserenar-nos davant de la pròxima Pentecosta.

 

L`Esperit Sant es la força de dalt que ens fou promesa per Jesús abans de pujar al Cel.  L`Esperit Sant es l`Hoste diví que ens acompanya com a fills de Déu i com a Església. Es l`Esperit Sant que en actes, aparentment imprevistos, ens envia, en el moment oportú, la força de dalt, com es ara, potser, amb l`elecció del nou papa Francesc.

 

Els Apòstols després de l`Ascensió es quedaren, si, a la ciutat, en el Cenecle, esperant l`Esperit Sant, peró, a ben segur que no sabien el nivell de força i carisma que aquell Esperit, promés, i esperat, els donaria i com els  transformaria.

 

Segurament que ningú ni podia ni,encara, potser, pot sapiguer quina serà la nova força de l`Esperit Sant que es manifestarà, lentament, en el ministeri del papa Francesc.

 

Els Fets dels Apòstols ens relaten que al sortir Pere del Cenacle, els jueus locals, i els vinguts de la Diàspora,  sentirem a Pere parlar amb la pròpia llengua. Segurament ni que sigui en context diferent, la Vinguda de l`Esperit Sant i l`elecció del nou Papa, Francesc,  sortint del Cenacle  a la plaça de Sant Pere, podem trobar-hi profundes similituds.

 

Elegit, el nou Papa, per la gracia del Pentecostes perenne en la vida de l`Església, fou comprés  més enllà de la pròpia llengua dels que allí es estaven. Tothom copsà, des de aquell primer esclat,  el so del`oració, de la caritat, de la senzillesa, de l`eficàcia, de la vida en la normalitat pastoral d`un bon pastor.

 

Cada un, personalment, pot pensar com es manifestaran, en el dia a dia, els carismes  del papa Francesc, d`aquest nou Pentecostes.

 

Jo crec que el papa Francesc, amb la seva llarga experiència pastoral i d`home de govern, a Argentina, la més americana, europea i espanyola encens, sabrà passà pàgina als moviments que els enemics de l`Església, com a institució, sota el pretexta de defensar-la, aclapararen al seu antecessor i, pràcticament a tota l`Església Universal, amb el suport actiu dels Mitjans, de forma ben malèvola i programada fil per randa.

 

L`experiència pastoral, directa, que, potser, li mancava al estimat Benet XVI, il·lustrarà al papa Francesc, per no deixar-se intimidà  davant de fets, molts, o alguns d`ells, demostrats com a falsos, per be que foren presentats com si fossin verídics i, en un cert context, per treure’n rendiment personal...

 

 

                  Ascensión del Señor 12-05-2013

 

Hoy la Iglesia Universal celebra la solemnidad de la Ascensión del Señor a los cielos. Es preciso aclarar, desde un principio, que hablamos de la Ascensión de Cristo en cuento hombre, en cuento Dios no hay itinerarios ni tiempos varios. Como Dios, ni baja del Cielo, ni sube al Cielo. Cristo como hombre, ya resucitado, es subido al Cielo.

 

Cristo  realizó muchos  milagros en virtud de su divinidad. La manifestación culminante del ministerio de Cristo en la tierra estuvo, está, en su gloriosa Resurrección. Murió en la Cruz como hombre, resucita como hombre no por fuerza humana alguna, sino por la unión de Jesús con Dios, por decisión y acción divina.

 

La Resurrección de Cristo viene a ser, comparativamente hablando, como la salida y presencia del astro sol que deslumbra, que lo ilumina todo.

 

Ello explica que si bien la Escritura habla largamente, de la Resurrección del Señor, se extiende poco en el anuncio de su Ascensión  al Cielo.

 

La Ascensión de Jesús, su subida al cielo, es consecuencia de la Resurrección. Una vez vencida para siempre la muerte, una vez resucitado el hombre Cristo-Jesús, su lugar no es ya la tierra, sino el Cielo.

 

Si Cristo resucita en virtud no del hombre sino del Dios, el Hombre, Cristo-Jesús, sube a “su Padre y nuestro Padre a su Dios y nuestro Dios”, por la fuerza de Dios. Va a preparar nuestro encuentro con “su Dios y nuestro Dios”.

 

Los Apósteles  testimonios de la Ascensión de Cristo al Cielo, quedaron llenos de alegría. También nosotros tenemos la necesidad y el derecho, de gozar, de vivir alegres como consecuencia de nuestra fe en Cristo, muerto, resucitado y subido al cielo.

 

La tierra, la vida, las vicisitudes humanas no siempre se mueven en el  contexto de lo agradable, placentero, alegre. “La vida del hombre sobre la tierra es una lucha, una milicia”.

 

La Resurrección y Ascensión de Cristo nos asegura, desde la fe, que de la misma manera que Cristo fue resucitado y subido al cielo, también nosotros, Hijos Adoptivos de Dios, por su fuerza y por su gracia, seremos resucitados y llevados al Paraíso.

 

A partir d`homilies predicades per el Dr. Francesc Tort, rector de Santa Maria del Mar, a Santa Maria del Mar, amb noves reflexions per Sant Pau del Camp.