EPIFANIA 2015: RAÓ, LLIBERTAT, DUBTE, FE I AGNOSTICISME

             Epifania 2015: Raó, llibertat, dubte, fe i agnosticisme

 

Els dos episodis bíblics més significatius en l`Epifania del Senyor, que es obertura, manifestació de Crist a tots els homes, els troben en l`Estrella del Messies, que els Mags d`orient veieren aixecar-se. Situats ja a Jerusalem, en els moments de desorientació, vingué la recerca. Dos realitats i situacions que podríem, be,  comparar amb la certesa i el dubte.

 

No hi ha, de fet, confluència obligada del home amb la llum, amb la veritat en qualsevol realitat i ciència.

 

No hi ha manifestació, o Epifania de Déu, en el pessebre interior de la fe,  sense l`anunci i l`estrella del dubte connatural a la recerca. Dubte dinàmic que pot arribar  a la llum.

 

Els Mags d`Orient, que avui la Litúrgia, i l`historia, contemplen plens d`una immensa alegria, per haver, finalment, trobat el Messies, feliç meta del seu viatge, premi del seu esforç, eren astrònoms de professió. Per a ells l`anunci del naixement de Jesús, el seu llibre, es configurà en el signe d`una Estrella.

 

Cada un de nosaltres, cada home, en la catolicitat de la manifestació del Senyor, veu lluir un anunci, una estrella en l`immens univers del mon on vivim: En la Família, la Comunitat, en la Vocació, en la Societat... s`alça l`Estrella.

 

 

 Els homes, les persones, de qualsevol temps, podem sentir-nos cridats a descobrir a Crist que viu en l`Església, com puntualitzava el Papa, el dia de Cap d`Any, e iniciats,  a partir d`algun signe, singular i propi,  continuar la ruta, no sempre fàcil, a través de la raó, la llibertat, i del dubte possible conseqüència dels dos...

 

La trobada de Jesús, glossant lo que ens deia san Pau el dia primer de l`any, demana una il·luminació interior,  do sobrenatural.

 

Ja hem vist que els Mags foren il·luminats a través dels signes que llur circumstancies i raó els permeté processar.

 

Camí d`esforç, una llarga peregrinació. Ja situats a Israel, davant del dubte a on havia nascut el Messies: Preguntaren, investigaren, fins a retrobar la senyal de pista certa, llur Estrella, que els menà al Pessebre.

 

Està clar, dons, que si be la fe es un do sobrenatural, l`albirar-la, com quelcom conegut, visible, reflexa, -això es havent-se situat en el camp de lo ja conegut i acceptat-  com a part d`un eisbert, pertany, passa al domini de la naturalesa racional del home.

 

Un fet que, al menys de forma, com he dic reflexa, s`edifiqui sobre la nostra raó, limitada en si mateixa, i que pugui rebre les influencies, positives o negatives de l`imaginació, com s`esdevé en tot sentiment, component primari en el procés de la maduració de la Fe, pot o ha de conviure, quasi necessariament, amb el dubte.

 

El dubte podríem dir que, en certa manera, es raó i llibertat. Sinó fóssim racionals i lliures no podríem dubtar...

 

La raó i la llibertat, reals, amb el dubte conseqüent, identifiquen l`evolució, el  patrimoni de les persones. Peró, heus ací, com aquesta dimensió racional, el dubte conseqüent, ni que resti íntimament relacionada amb la llibertat, amb tots els valors essencials que implica, pot dificultar progressar vers la llum quant les nostres rodes  quedem com atrapades, com enganxades en el llot del camí...

 

El dubte, considerat com paràlisis, tot i poder ser noble i racional,  pot identificar-se moltes, o algunes vegades, amb l`obsessió.

 

 Ja sabem que tota idea obsessiva ens paralitza, ens pot esclavitzar... i no sempre està a l`abast de tothom sortint-ne`n. No hi ha cap obsessió, com furgar,  excavar cap avall vers la foscor progressiva, que ofereixi llum, serenitat, felicitat..

 

La nostra cultura racionalista es jutjada, al menys per nosaltres mateixos, com l`etapa evolutiva mes avançada de l`Historia del home, persona, sobre la terra.

 

El dubte, provinent  de l`anàlisis crític de qualsevol matèria, resulta ser conseqüència lògica, normal, ordinària de tot procés de coneixement, de descobriment, de certesa, de llum.

 

Cal sapiguem dubtar i àdhuc acostumar-nos-hi. No quedar-se, però, en el dubte, no instal·lar-se en ell. L`Agnosticisme, o el dubte general, no com a mètode, sinó com a final d`etapa, no seria del tot  justificat...

 

No es, ben mirat, quelcom del tot racional en cap ciència instal·lar-se definitivament en el dubte. Quant l`estrella s`amaga, quant s`apaga la llum, en el dubte, cal posem en marxa els generadors de la raó a vera si ens en sortim, per albirar, al menys, la llum al final del túnel...

 

Els humans, també elevats al nivell de persona, som tots molt complexes, i pecaríem de simplistes, sinó admetéssim que, en principi, hi poden haver-hi germans nostres que  siguin agnòstics en mataria religiosa i àdhuc que es trobin,  còmodes en el dubte.

 

Pesi a lo dit, amb tots els respectes,  l`Agnosticisme pot ser, en algun casos al menys, com una moda. Altres, ¿perquè no?, condicions naturals de llur intel·lecte.

 

Ja hem dit abans que el fet de ser lliures ens permet poguer dubtar, i que el dubte sistemàtic que ens paralitza, pot considerar-se com quelcom  difícil de conjugar amb la raó, l`únic instrument a l`abast, per mes que no podem pas, situar-la, en un pedestal incontestable. La raó també ens pot desorientar. ¿Com s`explicaria, sinó, els errors i estultícies humanes de que n`esta plena l`Historia, d`abans i d`ara?

 

 

La persona mai sol  emparar-se o reposar definitivament en el dubte.  Quant el malalt es troba sense forces, mancat de  defenses intel·lectuals, de coneixements,  pot arrivar, a través de la crisis curativa del dubte, a la salut, d`albirar l`Estrella...

 

L`Agnosticisme, segurament, no provoca, en si,  cap èxtasis. La troballa o aproximació a l`Estrella, a qualsevol veritat, si.

 

 L`Evangeli ens diu dels Mags: “Que la seva alegria al veure allà l`Estrella –l`Estrella retrobada- va ser immensa”. La veritat, per els que gaudim de la Fe en L`Església de Jesús, es l`Estrella que, per nosaltres, al menys, te llum pròpia i ens dona goig...

 

Partint de la capacitat i necessitat de dubtar, nosaltres, que gracies a Déu hem trobat, o retrobat, l`Estrella, la Fe reflexa, quedaríem en situació avantatjosa...

 

 Com més intel·ligents siguem i millor hàgim estudiat la Teologia, més possibilitats  de dubte haurem pogut tenir, es cert, però, també, majors motius de  sortir-nos-en.

 

Pregant, meditant, llegint, estudiant, analitzant els Criteris de Credibilitat de la nostra Confessió Cristiana, amb l`ajuda de "l`il·luminació interior" de la gracia,  com acompanyà als Mags fins el Pessebre, també, oïda  ens hi acompanyi i mantingui...

 

 

Com a creients ens unim  a l`innombrable comitiva dels que reconeixen i adoren a Crist: Pastors, Mags, Apòstols, sants de tots els temps entre els que hi trobem també molts savis erudits.