Sant Josep Obrer 1-05-2015
Jesús
parlant a la Sinagoga de Natzaret, a on havia viscut els anys de la seva vida
privada, familiar, sofrí els prejudicis dels oients, simplement, perquè eren
coneguts els seus pares Josep i Maria, els seus parents, l`ofici de fuster...
El
comentari pot relacionar-se a les
reflexions del mateix Senyor de que es valoren mes als de fora que els de
casa... Pot associar-se, també, al
concepte de classe..., Com si el fill del
antic fuster del poble no pogués
avantatjar amb virtuts, capacitats, saviesa, als altres fills de pares,
diguem-ho eixí, d`altra classe social...
Es ben evangèlic
que, amb motiu del dia Primer de Maig, de context social i sindical a favor de
la classe obrera, la Litúrgia, unint-se a tota justa reivindicació obrera...
ens posi a la vista a Sant Josep, obrer, fuster, para de Jesús, espòs de Maria,
exemples de bondat, gracia i justícia...
La major
part del Poble de Déu pertany a la
classe obrera... L'Església al vindicar llurs valors no cau en el parany de discriminar altres
realitats econòmiques i socials...
En el fons i realitat humana de la vida, l`ètica, la caritat i la justícia...
aboguen per l`igualtat... Les diferencies entre uns i altres, entre oficis i
serveis en el cos de la Comunitat, objectivament parlant, no permeten sobrevaloracions
injustes...
Per els
batejats el primer i millor tractat de Justícia Social el tenim en l`Evangeli,
en el manament de l`amor...
Si be
Aristóteles en el seu trectat sobre Etica i Socrates en els seus pensaments
ajudaren a tenir conciencia social en l`antigor grega i Agustí, i Tomàs d`Aquíno
ho havien fet, entre d`altres, com a pensadors cristians..., avançat el segle
XIX, Karl Marx publicava, en el context e influencia de la tradició cristiana,
El Capital...
L`Esglesia
repren de forma solemne el seu dialec amb la societat a través de l`Enciclica
Rerum Novarum de Lleó XIII publicada el 15 de maig de 1891. En seguiren, entre
d`altres, "Mater et Magistra" "Populorum Progresio!, "Solicitudo
Rei Socialis" y "Lumen Fidei" del papa Francesc....
A partir
de les reflexions pontifícies y universitàries s`estructurà el tractat Catòlic
de Justícia Social...
La
Teologia de l`Alliberació no ha pretès
ser com rèplica de la Lluita de
Classes del segle XIX i XX...
La lluita
de classe, avaluables llurs fruits positius de justícia a
llarc termini..., no ha produït sempre, a primera vista, tots els efectes
desitjables... Algunes vegades: Pobresa, misèria..., lluites sagnants i mort...
La doctrina
de l'Església defensa la justícia des de la base, des de la realitat natural de
les coses... Un pagès pot treballar terres fèrtils o aspres i poc productives...
La collita serà diferent, el preu dels seus productes variarà...
Les diferencies poden atribuir-se a: Naturalesa, genètica, l’herència natural...: Bona salut, mala salut;
capacitat intel·lectual...: Pares, família, clan, organització, justa o
injusta... L`amor, la misericòrdia cristianes son en qualsevol circumstancia,
bàlsams de just equilibri...
Es diu que la societat es "com un vestit
vell que quant se sorgeix per un costat es trenca per l’altra"... Caldrà,
en tot cas, sorgir be...: Objectiu, aquet, prioritari dels governs, partits
polítics i, també, dels cristians inserits en la societat...
Tems ha es
deia: “Vuit obrers poden fer ric a un amo, però un amo no pot fer ric a vuit
obrers”… Tot hi fonamentar-se la dita amb la naturalesa de les coses, està clar,
que també en aquest cas, com en totes les relacions laborals, caldrà la justícia,
l’equitat...
L`emprenedor no pot gaudir de guanys tant
superiors als que col·laboren amb llur esforç i treball... Si..., però, no...
L’Església
catòlica, si be ha sigut contaminada amb les adherències dels temps..., en
general, ha predicat i practicat la justícia
social... Que els drets d`uns acabem on comencen els dels altres... Quant, potser, no ho ha fet del
tot... ha tingut la valentia de confessar els seus pecats... i renovar-se...
L' examen d’una conducta passada contraria al
be i a la justícia no ha sigut, després, defensada com a bona per l`Esglèsia…
En axó hi ha una gran diferencia en la majoria de respostes de la societat als
fets reals...
Es ben
cert, però, que la majoria de doctrines, persones e institucions, biològicament caduques en el
temps, no tenen la possibilitat de rectificar i començar de nou, com si la te
la perennitat de l`Església...
No hay comentarios:
Publicar un comentario