Fe i Raó...El papa Framcesc i l`Historia... 4-08-2016

             

                   Dominica 19 (C) 7-08-2016 Català.

              Títol: Fe i Raó. El papa Francesc.

“Creure es posseir anticipadament els bens que esperem, es conèixer, per endavant, allò que encara no veiem”, diu la carta als Hebreus.

Jesús en l‘Evangeli afirma: “On teniu el vostre tresor, hi teniu el vostre cor": La Fe, el gran tresor...

 Quant nosaltres en el temple parlem de la fe, ens referim al do, distintiu, excel·lència i joia dels fills de Déu.

Un dels aforismes  de la teologia catòlica, diu: “La gracia s‘edifica sobre la naturalesa”. La Fe, dons, com a do suprem, s‘edifica  sobre la raó natural. El mateix Déu, que ens revela lo que no veiem, es autor, també, de lo que sí copsem.

La relació entre els dos punts, lo que veiem i lo que no veiem, sols pot recolzar-se en la raó. Sols a traves d‘ella  podem iniciar tot coneixement i, en conseqüència,   la Fe. En el nostre cas,  creure en Jesús.

 Reflexions personals de Mn. Tort situades aquí, per certa relació, peró no pas per ser emprades en l`homilia:

(Podem parlar, també, de la fe natural, consistent en acceptar suposats , descobriments científics,  relats històrics, basant-nos en l`autoritat de diverses persones, científics o seudocientífics, historiadors o repetidors etc etc., fins que no es demostra lo contrari. Es  tracta dons, en aquest cas, i també en tots els altres, àdhuc relacionats amb la nostra pròpia fe catòlica, com veurem,  d`unes afirmacions o proposicions a les que a partir de la rao, o sense haver-la tingut gens en comte, ho acceptem, hi combreguem, ens hi donem...)

(Als sers humans s‘ens defineix com a  racionals. L‘estudi de la biologia humana parla de les funcions digestives de la boca, l‘estomac, l‘intestí etc., però, de fet, per circumstancies varies, al marge de responsabilitats personals,  no sempre els passos varis vers la bona digestió son respectats.)

(En conseqüència  podem dir que per poder exercir la facultat originaria de la raó natural, serà del tot imprescindible que, a semblança de les potencials  funcions  de la boca, l‘estomac i l‘intestí en la digestió, l‘home tingui possibilitat de conèixer i poguer, lliurament, elegir els aliments i menjà be,des de un principi.)

(Cal poder poguer entrar, lliurament, en tot procés racional per no negar la funció o condició originaria de la raó, de la capacitat humana per discernir, elegir, seguir, etc. abans de que les idees i conviccions quedin com petrificades en una sociogenètica que pugues haver deixat  sense  possibilitats l‘exercici de la raó.)

(La raó sols te camp obert al coneixement quant, no manipulada o neutralitzada, mantén llur originaria capacitat de conèixer, elegir, seguir, dubtar, modificar, evolucionar... Ben mirat sols en el context  d`aquestes condicions mínimes, som racionals de fet...)

 

(Als cristins també s‘ens ha predicat la fermesa de la fe,  que la mantinguem en tota circumstancia, però ni per nosaltres ni per ningú el mapa, el camí, ha de considerar-se inamovible. Podem creure, podrem dubtà. Podrem mantenir-nos constants o no. La llibertat donarà valor a les nostres conviccions i als nostres dubtes...)

(Fent us de la  capacitat  de discernir, ens donem  aviat compte de que la raó natural, ni que maldem per situar-la en un pedestal, te sempre  els seus límits. A partir d‘un punt concret, diferent potser segons l‘intel·ligència de cada un, venim a ser com secs, ens movem a les palpentes. La raó natural humana pot abastar un camp important, però, finalment, àdhuc mantenint la llibertat,  es quedarà curta... Podrem afirmà, negà, dubtar...)

 (Partint de  fets o coneixements naturals, per aproximació, podrem, amb la mateixa raó, valorar i mesurar els motius de credibilitat sobre Jesús,  l`Església Catòlica,  el Papa etc.)

 (Parlem del papa Francesc. Segurament que toca viura al Papa un dels moments històrics mes complexos de tots els temps. No crec que quant va acceptar l`elecció al pontificat hagués pogut preveure els difícils estadis en els que l`Esperit Sant l`enviava a competir, recorre, on  l`ha situat.)

 (El Papa gaudeix de l`assistència de l`Esperit Sant que l`elegí i en el que cregué i creu. A partir de l`acceptació racional  de la missió del Papa podrem comprendre lo que diu ,o no diu, i una mica el perquè.)

 (De la mateixa manera que l`historia es preguntà sobre que feia, que deia el papa Pius XII, en el context de llurs coordenades de temps i d`espai, l`esdevenidor ho fará en relació al papa Francesc i al meu entendre es valorarà el seu govern pastoral, i el moment present en que ell viu, i es mou, com, tal com hem dit, un dels mes difícils, complexes de l`Historia, també del cristianisme. Es a partir de tantes raons espirituals i temporals que es del tot just seguir en tot al Papa en lo que diu, amb lo que fa. En el viatge d`estada a Polonia, homilies, converses en l`avió, etc., hom descobreix que el seu taranna pastoral te una profunditat tal que ens pot motivà igual o mes que una encíclica...)

(Dom. 19 (C) Català. Castellano. 7-08-2016."Parlem del Papa. Segurament que al papa Francesc li  toca viure  un dels moments històrics mes complexos de tots els temps. No crec que quant va acceptar l`elecció al pontificat hagués pogut preveure els difícils estadis en els que l`Esperit Sant l`enviava a competir, recorre, l`ha situat. El Papa gaudeix de l`assistència de l`Esperit Sant que l`elegí i en el que cregué i creu. A partir de la nostra acceptació racional  de la missió del Papa podrem comprendre lo que diu, o no, i una mica el perquè. A Roma,  en l`avió, en llurs valentes i prudents homilies pastorals a Polònia...etc. De la mateixa manera que l`historia es preguntà sobre què feia, què deia el papa Pius XII,en les difícils coordenades del seu Pontificat, l`esdevenidor ho farà en relació al papa Francesc. Al meu entendre es valorarà el seu govern pastoral, i el moment present en que ell viu i es navega, com, tal com hem dit, un dels mes difícils, complexes de l`Historia Universal,  també del cristianisme. Es a partir de tantes raons espirituals, racionals i temporals el convenient assentiment i seguiment del venerat papa Francesc")

Tant la fe natural com la que solem qualificar com a sobrenatural, o revelada, prenen peu, o es recolzen, en la mateixa raó. Es amb ella, de dret i de fet, que les veritats, que ens sobrepassen, podran ser valorades.

 Tant en la fe natural, com en la Fe religiosa,  entren en joc els coneixements que, fins a cert punt, han d‘esser validats per la raó. Cal primer conèixer l‘objecta de la Fe, per poguer, desprès, donar-hi l‘assentiment creient.

Seguint  la relació entre Fe i raó, podem dir que l‘home  descobrint les rutes de la Llei Natural, que, entre altres coses,  demostra que no hi ha efecte sense causa,  pot arriba a valorar algunes afirmacions del Catecisme Cristià.

 Déu   ens sol·licita a través de la Creació. Ni que sigui a traves de l‘imperfecció d‘una imatge reflectida en l‘aigua s`ens obren les capacitats i arguments per descobrir i creure en Déu.

En aquest sentit  el nen, el jove, l‘adult i l‘ancià resulten sers enriquits quant allarguen la mirada per sobre de lo que no es veu. La vida i la mort son ben diferents vistes a través de la raó il·luminada per la Fe.

 La Fe cristiana  no sols s‘edifica sobre el tresor natural de la raó, sinó que alimenta i perfecciona les més nobles aspiracions que, a partir també de la mateixa raó,  podem descobrir, conèixer i valorar millor: Família, sexe, matrimoni, justícia social, democràcies,  etc. etc.

 Aquesta Fe en majúscula, de que parlem: “Certesa de lo que no veiem”, en la seva dimensió més pura, final i definitiva, perceptible o no, es teològicament un do sobrenatural que s`edifica, al temps que sobrepassa i perfecciona, en la raó  natural.

    

                      Dom. 19 (C) Cast.  7-08-2016

“La fe es la firme garantía de los bienes que esperamos, la plena convicción de las realidades que no vemos”, dice san Pablo en la carta a los Hebreos.

La Escritura de hoy canta, explícita el valor espiritual de la Fe.

Jesús en el Evangelio dice textualmente: “Donde está vuestro tesoro, estará  vuestro corazón”, indicando, de paso, que nos es preciso valorar la Fe, como nuestro gran tesoro.

 Cuando nosotros en el templo hablamos de fe, nos referimos, fundamentalmente  la Fe sobrenatural, distintivo, tesoro y gozo de los hijos de Dios.

 Uno de los aforismos teológicos más importantes y conocidos  de la Teología Católica, es que “la gracia edifica sobre la naturaleza”. La fe, pues, como don supremo, se edifica sobre ella. El mismo Dios, que nos revela lo que no vemos, es autor, también, de lo que sí percibimos. La relación entre los dos puntos distintos se argumenta y prueba por si misma.

 También podemos hablar de la fe natural. Se confiere fe natural a muchos supuestos o ciertos descubrimientos científicos, o relatos históricos, hasta que no se demuestra lo contrario. Se trata pues, en este caso, de una fe condicionada, aunque siempre todo a partir de la razón.

 Haciendo uso de nuestra facultad de discernir, advertimos pronto que la razón natural, ni que solemos situarla en un pedestal, tiene sus límites naturales.

 A partir de un punto concreto, distinto según la inteligencia de cada uno, venimos a ser como ciegos, andamos a tientas. La razón natural puede llegar lejos, pero, finalmente, se queda corta.

 En el creer, en la Fe religiosa, se da el proceso en el que, partiendo de hechos o conocimientos naturales, por aproximación, podemos en cierta manera valorar o admitir las verdades sobrenaturales reveladas.

 Lo natural es previo a lo sobrenatural.  Lo natural, como lo sobrenatural, toman pié en la misma razón, en nuestra capacidad fundamental de discernir y admitir, a través de nuestra racionalidad, lo que Dios nos ha revelado, la verdad que nos supera... y que, en general no puede demostrarse del todo...

Tanto en la fe natural, como en la Fe sobrenatural, entran en juego los conocimientos que han de ser hasta cierto punto validados por la razón. Es preciso, primero, conocer el objeto de la Fe, para poder, después darle el asentimiento creyente.

Si una minoría selecta de seres humanos, con esfuerzo milenario, sumando los conocimientos de generaciones y generaciones, fueron capaces de fabricar aeroplanos, ordenadores etc. etc. la primera golondrina hizo su nido de acuerdo a conocimientos instintivos de unas leyes naturales que el hombre, para descubrirlas, hubiera tenido necesidad de pasar muchos siglos.

 Lo dicho viene a decir que nuestros conocimientos son muy limitados, y, por lo tanto, no hay razón alguna para dudar o negar la revelación hecha por el mismo Dios, el Creador, cuando viene con el sello y prueba divina de Cristo.

 Siguiendo por el mismo sendero de la relación entre la Fe y la razón, podemos decir que el hombre es racional cuando, descubriendo la Ley Natural, por el mismo camino se esfuerza en acariciar, aceptar, gozar de la Doctrina que nos llega a partir de la Fe en los hechos, obras y palabras de Jesús...

 Así, pues, bien podemos decir, que lo que nos hace, real i libremente creyentes, es cuando  alargando la mirada y viendo a Dios ni que sea a través de la imperfecta imagen reflejada en el espejo de cualquier  agua movediza logramos elevar-nos y gozar de la Fe que el testimonio de Jesús nos sugiere...

 En este sentido bien podemos decir que el niño, el joven, adulto, anciano, resultan enriquecidos, mejorados, cuando pueden llegar más lejos de donde, a primera vista, hubieran podido ver. La vida y la muerte son asimismo distintas vistas a través de la razón iluminada por la Fe sobrenatural.

 Es conocida aquella frase escrita bajo distintos relojes de sol: “Yo sin sol y tu sin fe, no somos nada”.

La Fe cristiana no sólo se edifica sobre el tesoro natural de la razón, sino que alimenta y perfecciona las más nobles aspiraciones  que, a partir de ella, podemos descubrir, conocer y valorar.

La Fe cristiana aboga y valora el progreso, el amor y la justicia. La Fe cristiana es compatible con todo lo bueno de la naturaleza a la que enriquece y perfecciona a partir de la ley del amor.

Esta Fe en mayúscula, de la que hablamos: “Garantía de los bienes que esperamos”, en su dimensión más pura, es, finalmente, un don sobrenatural.

La Fe,  supera hasta tal punto nuestras fuerzas, que si bien  bajo la influencia o practica de distintas filosofías y estrategias, puédase llegar  a cierto y confortable equilibrio, a una conducta moral arreglada, nadie puede llegar a creer, a gozar de la Fe sobrenatural, sin la ayuda superior de la gracia.

Homilies tant la catalana com la castellana fetes a partir de la que el rector de Santa Maria del Mar de Barcelona, Dr. Francesc Tort Mitjans, predicà a Santa Maria del Mar el 10-08-1986. Després també en el sicle C a Sant Martí del Clot de 1997 a 1907 i a Sant Pau del Camp els 2010, 2013 i 2016.