Dominica 1ª d`Advent (A)
27-11-2016
"Amoris
Laetitia": Veritat, Misericòrdia,
Any Sant Perenne
Avui comença l`Advent. Podem dir,
en certa manera, que avui s`inicia de nou, per cada un de nosaltres, i en les
nostres diferencies, l`historia de la Salvació
Advent significa: “espera del que
ha de venir”. Una espera que pren volada en la vivència profètica del Antic
Testament i s`acompleix en el Nou Testament amb dinàmica de continuïtat.
“Espera del que ha de venir”. I ¿Qui
ha de venir?. La resposta ens va ser donada en el Paradís Terrenal. Els profetes, en el curs de l`Antic Testament,
pressentiren, i mantingueren viva, l`espera d`aquell Salvador i Messies allí
anunciat.
L`importància del que ha de
venir, Jesús, Fill de Déu, s`ha de correspondre amb la viva preparació d`aquest
nou espiritual Adveniment.
Des de el 8 de desembre de 2015,
fins el 20 de novembre de 2016, el papa Francesc ens va invitar a celebrar
l`any Sant de la Misericòrdia. L`intenció del Papa s`haurà satisfet en gran percentatge
entre els cristians de santedat i vida senzilla, voluntariosos en escoltar la
Paraula de Déu, en seguir els camins que els ministres de l`Església: Papa,
bisbes, rectors propis prediquen, senyalen.
Val a dir, però, que el percentatge
de seguiment pràctic del Any Sant de la Misericòrdia entre els de mes amunt
s`ha quedat en l`epidermis, no ha travessat, no els ha convertit. Ni tots els missioners de la Misericòrdia han practicar lo
que deien missionar... WWW.santamariadelmartort.es
El Papa ho sap pro be, i en tots
les seves profundes i senzilles homilies d`aquests dies ha deixat palès que una
cosa es el dir i l`altra el fer. Ell ha volgut donar-nos tota classe d`escrits,
homilies, viatges, exemples pràctics de Misericòrdia esperant motivar-nos a seguir-lo.
El Papa ja ho va proclamar
solemnement en la "Amoris Laetitia". El seu seguici seria suficient...
Però Francesc no per pas l`ocasió de tornar-ho a dir.
Quant el diumenge dia 20 de
novembre, Crist Rei, Francesc tancava la porta del Jubileu, ens esperonava a que mantinguéssim viu el sentiment, el propòsit,
la pràctica de la misericòrdia i de la tendresa de Déu especialment amb els pobres, els immigrats,
els nens, els ancians, els que estan a la presó, els malats...
Oïda si som capaços de que
l`impuls del Any Sant duri tota la nostra vida. Que l`Amoris Laetitia ens trobi
vetllant, fidels... Que ens puguem sentir fills, seguidors, practicats de la misericòrdia
sinònim, del amor i la justícia. Un Demà en la vida dels fidels, dels
eclesiàstics, del bisbes, dels cardenals, dels presidents dels dicasteris
Romans es diguin Congregació per el Clero, Signatura Apostòlica, Culte Diví etc. etc. ...
Iniciem junts, aprofitant
l`impuls de l`any de la Misericòrdia, formant
Església, aquest tasca de renovació, de reflexió senzilla, també crítica, del
nostre devenir humà i cristià. Disposats a examinar-nos a nosaltres mateixos a
vera en que i com practiquen la tendresa de Déu amb els germans...
Déu vol que visquem l`any
litúrgic no fent simple memòria d`uns coneixements, llunyans, que fa anys,
secles, succeïren. No. Cal sentir-nos protagonistes, compromesos en la
solemnitat del Nadal: Misericòrdia de Déu, tendresa de Déu, justícia de Déu,
amor de Déu...
Te ple sentit invitar-nos, cada any de nou, a resseguir els
mateixos fets. Es tracta d`esperar-los
amb l`il·lusió de que aquest nou any litúrgic, que comencem, sigui el de la
practica, del compromís renovat dia a dia...
La vida es constant renovació.
L`arbol, de fulla caduca, que al venir la primavera, no es renova, mort d`asfixia.
Els nostres pensaments, les nostres voluntats, els nostres compromisos solen
ser de fulla caduca...
Any
Sant de la Misericòrdia no per quedar-nos hi fora, sinó per restar-hi ferm i compromesos
dins...
Cal que no deixem mai de fer
examen de consciencia a vera com l`Any Sant i l`Advent ens oxigena i dona
força, ens esperona per seguir endavant feliços per haver cregut, per haver
seguit a Jesús, per haver après i practicat el seu Evangeli de Misericòrdia, de Tendresa, de ma
estassa. Esperar contra tota esperança,no
defallir.
Tenim necessitat de retornar,
cada any, a les arrels de la nostra fe. Transformar-nos en pastors, que també,
enguany, ens orientem vers Betlem i escoltem aquell antic i perenne “ Glòria de
Déu a dalt del Cel i pau a la terra als homes de bona voluntat”.
Es tracta de reviure la primera
Vinguda de Crist, en visió, previsió i ambient de la segona Vinguda, mai massa
llunyana...
Jesús en l`Evangeli ens diu, en aquest
sentit, de que devem mantenir-nos a l`expectativa, que devem vetllar: “El
tindreu aquí a l`hora menys pensada. Mireu que no us trobi dormint...Vetlleu”.
La nostra congregació, com a
fills de Déu, membres del Cos Místic, avarca tant lo privat e íntim, com lo
públic i social.
Entren en joc, ara i sempre, no
sols l`activitat de la
Parròquia , on ens congreguem, en la nostra diversitat, sinó
també de l`Església Domèstica, la
Família : Pares, fills, avis, oncles, clan familiar.
La Família es la primera escola on
s`aprenen i es conserven les bones tradicions, també les cristianes, com el Pessebre,
els cants de Nadal, tot allò que ens ajuda a viure el Nadal. Els avis hi tenen
en aquesta escola, gran o major protagonisme.
Nadal i compartir van junts.
Aquesta es la tasca a la que, també, ens vol preparar l`Advent. Compartim la
mateixa fe, anem en direcció al mateix Betlem, adorem al mateix Jesús. Es
tracta que, també els més necessitats d`amor, de justícia, de
mitjans per una vida feliç i agradable a Déu, ens trobi oberts, disposats actius i operants.
Es tracta de que el goig del
Nadal no es confongui amb egoisme, en abarcar-ho tot despreocupant-se dels que tenen menys. Es
tracta de aconseguir que tots participin del nostre goig i dels nostres bens,
segons de la millor manera possible, el
cor.
Homilia semblant a
la que el rector de Sant Pau del Camp predicà el mateix dia 27 de novembre de
2011. De nou, com a rector de Sant Pau del Camp, homilia dirigida als seus feligresos, per el 27 de novembre de 2016
tot just finalitzat l`Any Sant de la Misericòrdia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario