Rememorant... el Consulat del Mar

30/01/1987 - Signatura de la Constitució del Patronat de Santa Maria del Mar. Acte presidit pel Secretari de la Cambra, el Sr. Josep M. Calpe i Ibarz; promogut pel Doctor Francesc Tort, rector de Santa Maria del Mar; i celebrat a la Sala Magna de la Llotja de Mar.


Els membres del Patronat de Santa Maria del Mar eren:
Sr. Pere Acarín. President del Mercat Carni-Ramader.
Sr. Josep Mª Antunez. Director General de la Societat Rectora de la Borsa de Valors de Barcelona.
Sr. Antonio Algueró Algueró. President del Gremi d`Industries Gràfiques.
Sr. Ramón Aramón i Serra. Secretari del Institut d`Estudis Catalans.
Sr. Jaume Armengol i Calvet. Promotor dels nous gotjos de Santa Marta.
Sr. Joan Bassegoda i Nonell. Arquitecte de la Basílica i Catedràtic de l`Escola d`Arquitectura.
Sra. Rosa Blanqué i Villalonga. Confraria de Santa Marta d`Hostalers i Taverners.
Sr. Agustí Bonavia i Pérez. President del Consell Coordinador de Distribuïdors Majoristes d`Alimentació de Catalunya.
Sr. Josep M. Calpe i Ibarz. Secretari General de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Secretari del Patronat de Santa Maria del Mar.
Sr. Àngel Calzado de Castro. Secretari General de la Federació Internacional de Hockey. Vinculat a Santa Maria del Mar.
Sr. Rafel Cano i Cano. Secretari del Consell Pastoral de Santa Maria del Mar.
Sr. Aureli Casabona i Bel. Vicepresident de la Llotja de Cereals de Barcelona.
Sr. Josep Casals i Rubies. Membre de la Junta del Futbol Club Barcelona..Sr. Francesc Castellví i Llatas. President del Gremi d`Industrials oliaires de Barcelona.
Sr. Josep Catà. President de la Federació Catalana d`Industrials Oliaires.
Sr. Joan Clos i Matheu. Regidor-President del Districte I. Ajuntament de Barcelona.
Sr. Antoni de P. Escura i Viñuela. Cònsol Major del Consolat de la Casa Llotja de Mar.
Sr. Joaquim Ferrer i Roca. Ex Conseller de Cultura.
Sr. Joan Gaspart i Bonet. Cambra de Comerç, Prohom Confraria de Santa Marta d`Hostalers i Taberners.
Sra. Enriqueta Girona. Benefactora de la Basílica.
Sr. Enric Gispert i Fabrés. Mestre de Capella de Santa Maria del Mar, de la Vint-i-cinquena.
Sr. Friderik Lutken. Prohom de la Confraria de la Santa Creu. Cònsol General de Noruega a Barcelona.
Sr. Joan Melcior i Deulonder. Secretari de la Confraria de Santa Marta d`Hostalers i Taverners i del Gremi de la Restauració.
Sr. Mateu Molleví Rivera Prohom en Cap de la Confraria de Santa Marta d´Hostalers i Taverners.
Sr. Joaquim Monzó Verge. Cònsol d`Hondures. Vinculat a Santa Maria del Mar.
Sr. Joan Serra i Brujas. De la Junta d`Obra de Santa Maria del mar i de família històrica benefactora de la Basílica.
Sr. Joan Uriach i Marsal. President de la Fundació Uriach.

Fotografies de la signatura del Patronat. Signatura realitzada a la Sala Magna de la Cambra de Comerç de la Llotja de Mar:

 30/01/1987 - Signatura de la Constitució del Patronat de Santa Maria del Mar. 

 El Sr. Josep M. Calpe i Ibarz, Secretari General de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i Secretari del Patronat de Santa Maria del Mar, a càrrec de les signatures. A l'esquerra, el Doctor Tort.

 Signa el Sr. Enric Gispert, Mestre de Capella de Santa Maria del Mar.

 El Sr. Joan Bassegoda i Nonell. Arquitecte de la Basílica i Catedràtic de l`Escola d`Arquitectura.

 Signa el Sr. Agustí Bonavia i Pérez, President del Consell Coordinador de Distribuïdors Majoristes d`Alimentació de Catalunya.

 Signa el Sr. Aureli Casabona i Bel. Vicepresident de la Llotja de Cereals de Barcelona.

 El Sr. Josep Catà, President de la Federació Catalana d`Industrials Oliaires.

Cada un dels importants membres del Patronat començà en el seu moment a moure’s a favor de Santa Maria del Mar en els camps de la seva influència. Com a conseqüència immediata s'aconseguí el conveni de restauració integral del temple de Santa Maria del Mar amb el B.H.A. , la Generalitat i la Parròquia. En aquest context el Dr. Sr. Joan Uriac i Marsal en motiu dels cent cinquanta anys dels Laboratoris Uriach s`oferí per sufragar la restauració del Orgue Menor. Consultat el B. H. A. no s`admeté el nou espònsor i la Fundació Uriach finança integrament l`Historia de Santa Maria del Mar que es publicà, per separat, en català, castellà, angles, alemany i japonès. En aquest mateix context de promoció de Santa Maria del Mar, coma monument, també com a centre de culte, sorgí l`idea de que el temple fos proposat a la UNESCO perquè fos proposat, junt amb altres monuments de Barcelona, com Drassanes i Palau de la Música, com a monument de l`Humanitat, a que es refereix la carta següent.

 

Des de 1985 vaig presidir l`Eucaristia de Sant Marc patró de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació. Al cap vespre anava a la Cambra i Llotja i en un acte solemne rebia el jurament dels nous consols dels Consolat del Mar. Els primers anys, com aquest del 24 de març de 1987 presidit per el Sr. Josep Mª Figueras, president de la Cambra, jo, com a rector de Santa Maria del Mar, rebia el jurament sense intervenció del conseller de Justícia de la Generalitat. Més tard el dit jurament es feu davant dels dos, La Consellera, en aquell cas, i un servidor.

 Cambra de Comerç, 24/04/1987. Vigília de Sant Marc, el seu patró.

 

Parlaments previs al lliurament dels Cònsuls nous d'aquell any 1993. Parla el Sr. Antoni de P. Escura i Viñuela, Cònsul Major del Consulat del Mar.

La figura del Sr. Figueras i el seu record em porta a publicar, seguidament, l`homilia que vareg predicar a Santa Maria del Mar en motiu de la seva mort el 30 de març de 1994. Previ a l'acta tingué una entrevista amb llurs fills.



HOMILIA EN LES EXÈQUIES DEL EXCM. SR. JOSEP Mª FIGUERAS I BASSOLS

L`Excm. Sr. Dr. Josep Mª Figueras i Bassols va néixer a la ciutat de Barcelona el 18 de desembre de 1929 on va morir el 30 de març de 1994. Major de cuatre germans, estudià en l`Escola Virtelia, cursà seguidament la carrera de Dret i Ciències Polítiques a l`Universitat de Barcelona, passant després a George-Town, USA. En el 1954 va contraure matrimoni amb la Sra. Virginia Costa, els seus fills Bruno, Virginia, Carlos, Romàn i Verta.

El Sr. Josep Figueres entrà en l`historia com un dels personatges més destacats e influents de la vida social, econòmica i política de Catalunya, Espanya i Europa. El seu tarannà obert, penetrant i respectuós el portà albirar lo bo i millor de cada persona i poar-hi llurs virtualitats. Aquest talen de líder el rodejà d`òptims col•laboradors. Les dificultats inherents a les seves altes responsabilitats lluny d`inhibir-lo l`esperonaren sempre. L`interessaren totes les maneres i filosofies de viure, pensar i organitzar-se. El captivà l`Historia, la literatura, la música, les arts plàstiques etc., també la naturalesa i l`esport.

No es estrany, dons, que persona de tant eminents qualitats assolis, en les peculiars coordenades del temps i espai, càrrecs de la màxima rellevància, com, entre d`altres, el de President de la Cambra de Comerç, Industria i Navegació de Barcelona, entitat vinculada a Santa Maria del Mar lo que el portà a mantenir la millor relació amb aquesta Basílica i amb mi mateix. Durant els dotze anys del seu mandat estel•lar la Cambra assolí metes tant importants com, entre d`altres, que els arbitratges del Consolat del Mar recuperessin el reconeixement legal que anys enrere havien perdut.

El Sr. Figueres destacà, també, de portes endins, en el si de la seva família, en les relacions amb la seva esposa Virginia i els seus fills. Fou un espòs i un pare “fascinant”, com afirmen els seus fills, que va sapiguem donar-se a si mateix excel•lint en el difícil arts d`arts, educar. La seva principal influencia educativa en el si de la família fou predicar amb l`etjemple de treball, respecte, prudència, d`insinuacions oportunes etc. aconseguint, en tot moment, una família ben unida.

“El Senyor es bo amb els qui hi confien, amb tots quells que el cerquen. Es bo d`esperar silenciosament la salvació del Senyor”, hem llegit en la primera lectura. Aquesta cita resumeix l`esperit de recerca, el delit de llum, de veritat, de certesa, de racionalitat, del esperit selecte del nostre germà Josep Mª.

Si be un dels consentiments més universals, vius en tots els temps, llocs, cultures i religions es la vida futura, més enllà de la mort, aquesta seguretat i certesa absolutes es veu emboirada per diverses raons. Mancats de les respostes adequades, als diversos nivells d`intel•ligència e imaginació, sobre el nostre origen i fi, son molts els que confien en el Déu que no veuen i en la vida futura que no comprenen. El dubte es una expressió, una forma de fe, de vida intel•lectual profunda, i, àdhuc, de lògica quant tots, de fet, ens movem, naveguem per el mar de la religió i del pensament, amb vaixells inconsistents, insegurs.

Es veritat que cal pendres seriosament la vida, però, potser, donem massa importància al cos com a tal, a la vida humana, a la societat. En el fons, almenys durant uns anys de la vida, i alguns sempre, ens creyem quasi creadors i no ens donem conte de que el nostre cos es pot considerar com a simple rèplica de l`esperit. Vivint en el cos, arribem a afirmar tant el nostre esser material que no podem, quasi, comprendre com es pot veure sense ulls, sentir sense orelles, pensar i recordar sense cervell. Lo normal i millor seria poder gaudir, sense l`instrument material del cos, de tot allò que es realment existent fora d`ell, que continua també fora de nosaltres quant s`entelen els nostres ulls humans a causa de l`enfermetat, vellesa o, be, de la mort. Des de aquest punt de vista, que no se sustenta en la metodologia científica, les necessitats del cos serien simples imperfeccions i la seva consecució suplències de l` esperit.

Si hom no Elvira, o no admet, l`existència de camins més lligats a l`imaginació que a la raó, quant s`ens desfà aquesta casa terrenal, quant les nostres facultats minven, situats en un medi que no podem comprendre del tot, ens pot invadir una certa angoixa. Havíem donat tanta importància al cos, ens havíem sentit tant decisius, havíem intervingut, desvagades amb tanta força, en el devenir de les coses, que no ens hauríem donat comte que, si tot acabés en la mort, la vida seria com un joc que governa l`atzar, com un somni sinó advertíssim o no admetéssim de que, tota vida, lluny de respondre a una casualitat, es una providència, que venim de Déu i a Ell retornem.

Tot el nostre passat, ni que encara l`anéssim guardant en la memòria, o s`ens fes ressò l`anàl.lisis històric, hauria mort si no hagués quedat imprès, asegurat, cert, en Déu. Els pensaments, els designis d`alt abast, les accions, els impulsos del cor del nostre estimat Sr. Josep Mª Figuera, la recerca de la veritat, l`esperar silenciós, tot hagués ja finit, mort, acabat, si Déu no en fos el garant etern. Ell, ara, està en el Déu, Ser Sobrem, que va cercar en la penombra, en la foscor, el dubta, i amb Déu gaudeix de tots els bens, els del seu passat i el be de la comunicació. Des de aquesta fe, quasi universal, vosaltres, esposa, fills, familiars i amics podrem continuar gaudint del do espiritual de la seva presencia i comunicació. El credo cristià formula aquesta be amb el dogma de la Comunió dels Sants. ..../....