jueves, 2 de julio de 2020

Crònica sobre l'emoció... - Versió en Català

Aquesta és la crònica en català. Pot consultar aquest mateix document en aquests altre enllaços:


Crónica (en castellano):
https://francesctort-santamariadelmar.blogspot.com/2020/07/mn-francesc-tort-rector-de-sant-pau-del.html

Chronicle (in English):
https://francesctort-santamariadelmar.blogspot.com/2020/07/mn-francesc-tort-rector-of-sant-pau-del.html

Més sobre Sant Pau del Camp, a la web:
http://santamariadelmartort.es/nuevo2/santpau.htm


Faci clic o visiti el web per veure la imatge més gran
Mn. Francesc Tort, rector de Sant Pau del Camp des de 2008, prepara un document per ser publicat a la seva web, www.santamariadelmartort.es, en llur apartat Sant Pau del Camp, que es pot visitar en aquest enllaç: http://santamariadelmartort.es/nuevo2/santpau.htm i que compta amb més de cent pàgines sobre la Historia antiga y actual de Sant Pau del Camp, com per exemple la Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric, la seva Imatge, les Relíquies, etc.

El document és una Crònica sobre l’emoció que va sentir davant l’actitud de Mn. Joan Cabot Barbany, famós entre d’altres coses pel seu desig de poder casar dins del temple a una parella homosexual i per confessar-se independentista (1), quan el diumenge dia 7, Santíssima Trinitat, vers les 12 del migdia, en saludar jo a Mn. Cabot amigablement, no respongué amb l’estil de predicar unitat, germanor, fidelitat al País, obertura als migrants, etc. Això és, no simulant el què "predica", sino quan, sota mà, actua per abraçar-ho tot: Sant Pau del Camp, Mare de Deu de Lourdes, Sant Salvador d’Horta, Santa Madrona, "in unum" sota llur savi i pastoral guiatge.



Mn. Francesc Tort, rector de Sant Pau del  Camp des de 2008, i l’ambició sense límits de Mn. Joan Cabot, movent i aprofitant al tal Jordi Xavier Romero, ex monjo de Montserrat



Mn. Cabot ha dit sempre a la Dra. Josefina Mutgé que no li digui mai el nom de Mossèn, ni de paraula ni quan, fent un favor, seguint el costum iniciat amb el Rector Mn. Tort d’escriure les poques partides de baptisme o matrimonis que ara es fan. Ell és Joan a seques. No obstant, nosaltres en aquesta crònica, que ha originat la seva conducta autèntica, al marge de si és Mossèn o  Joan, seguim referint-nos a ell com a Mn. Joan Cabot Barbany.

El diumenge dia 24 de maig fou el primer dia que es va reprendre la missa de 12 a Sant Pau del Camp. Hi assistiren 7 persones. La Josefina no hi va anar, jo tampoc.

El diumenge 31 de maig, Pentecosta, jo sí vaig anar a Sant Pau. Donat que fa uns dies que estava anul·lada la clau que tenia de la porta d’entrada al jardí per poder aparcar, i no tenint jo la tarja, vaig telefonar al porter, pròxim a arribar, perquè obrís. En arribar estava oberta.

El Claustre de Sant Pau del Camp
Em va semblar millor no entrar encara dins del temple i,  entrant a la part baixa i trobant la porta ajustada però sense clau, em vaig situar al Claustre per rellegir l’homilia que predicaria a la tarda a La Mercè. Cap a les 12:20h vaig decidir marxar. Vaig deixar com estava la porta del Claustre. Vaig demanar al porter que des de fora i lluny estant, m’obris la porta per marxar amb el cotxe.

El diumenge següent, 7 de juny, Santíssima Trinitat, vam decidir anar també a Sant Pau amb el cotxe. En no haver telefonat per no trobar en aquell moment el telèfon del porter,  el Paco va anar a peu a demanar que m’obrís. Ho va fer i vaig entrar.

En un principi, donades les restriccions d’aforament dins del temple, vaig voler fer el mateix que el diumenge passat, dia 31. En entrar per accedir al Claustre, la porta estava tancada amb clau.

Vaig sortir i, estant el porter fora del temple, li vaig demanar que entrés a dins per dir-li que m’obrís el claustre i em va dir que estava tancat per ordre de Mn. Cabot. Llavors vaig pensar passar al jardí interior, arreglat per mi feia temps tal com roman ara,  però si bé sempre estava obert o amb la clau ben visible, em va dir que també estava tancat per ordre de Mn. Cabot.

Dit això, el porter va marxar i jo vaig anar al vàter. Tot seguit vaig sortir fora. En aquets escassos minuts ell pogué comunicar-se amb Mn. Cabot i explicar-li això que havia passat abans.

Sortint jo fora va coincidir que Mn. Cabot arribava. Davant de la porta el vaig saludar amb amigable cordialitat. Li vaig comentar que la porta del Claustre estava tancada. La seva reacció va ser violenta al màxim. Jo no havia de tenir la clau de la Rectoria,  que de fet tenen unes 30 persones de tot tipus, no havia de demanar coses a fer al porter com a Rector...

Mn. Cabot es va dedicar tot seguit a queixar-se de que jo tingués, com tenen tants, la clau d’accés als baixos o als lavabos. Segons ell, "no coneixia cap rector que una vegada deixat de ser-ho mantingués la clau”, apuntant de pas què simplement em mogués per allà.
Davant la seva actitud li vaig recordar el meu correu demanant tenir una reunió, a lo que ell respongué que no havia donat cap resposta, com ha fet amb altres, amb arguments relatius a alguna cosa que dic d’ell a la meva web.

Correu de 5 del 03 del 2020:

"Benvolgut amic Mn. Joan Cabot i Barbany:

Avui m’ha vingut a veure Mn. Manuel Félez, a ensenyar-me una simfonia que té feta. Realment és un músic, és el seu fort. M’ha comentat allò de la reunió del Seminari i les teves paraules: “Et felicito”.

Tu em vas dir, en veure’ns un dia prenent un cafè.

Com veus, jo vaig amb el Paco Contreras, que ara treballa d’autònom en GLOBO i els diumenges treballa de les 14 a les 16h. Ell creu que tu no et vas portar bé ni amb mi ni amb ell.

L’únic problema real va estar en certes gelosies entre un i altre, com sempre, normalment injustificades.

El Paco, després d’haver estat confinat durant nou anys i havent sofert tantes contrarietats ja des del seu naixement, en haver estat escolà meu a Santa Maria del Mar, necessitava ajuda i jo no tenia altra opció humana i caritativa que d`ajudar-lo. La Josefina encara ho fa ara... i molt!

A veure si un dia ens podem trobar a dinar o a prendre cafè, sense ser diumenge. Jo cada dilluns vaig a dir missa a les 8,30 a la Barceloneta i tots els dilluns quedo després lliure.

Sigui com sigui, una abraçada.

Afm. amic Mn. Tort"

Mn. Cabot s’excusà per no haver donat resposta al dit correu fent referència al tema de la meva Web sobre Sant Pau, que jo no vaig entendre ni situar per res.

En entendre que, al marge d’altres coses, les paraules de Mn. Cabot eren degudes a què el diumenge passat vaig demanar que se m’obrís el jardí per treure el cotxe, vaig dir-li: "És que ara no tinc la clau informàtica que tenen tants altres". La resposta violenta de Mn. Cabot fou "que jo no hi tenia cap dret".

Mn. Cabot va continuar traient la fel que tenia guardada i em va dir: "Tu no tens cap dret de tenir la clau de la Rectoria. Jo no conec cap ex rector que mantingui la clau com tu". Cal tenir en compte que jo, la dita clau, que tenen més de 30 persones de la Parròquia i de fora, només la he fet servir per anar als lavabos o passar uns minuts a dins del claustre fins iniciar-se la missa, i assistir-hi després entre els fidels. 

Mn. Cabot, ni cap dels molts substituts, no m’ha convidat mai a concelebrar, ni quan, casualment, hi concelebrava un altre sacerdot com el Dr. sacerdot de Kènia que, havent anat abans a celebrar, quan ve a visitar a la seva mare i germà a la parròquia de Sant Ignasi de la Rambla, amb el canvi de rector d`aquella començà a venir a Sant Pau, essent sempre molt ben rebut. Es va fer cada any una col·lecta per la missió de Kenia que ell regenta, àdhuc programant que Sant Pau reuniria diners per comprar una ambulància per la missió.
No sols això, sinó que jo mateix vaig ajudar a un sacerdot de la missió que vingué amb ell a sufragar una casa pels seus pares, amb ajuts de no menys de mil cinc-cents euros, meus o de la Parròquia.

El context de la relació entre Mn. Joan Cabot i jo s`ha mogut sempre en la seva obsessió: a ell li molesta la meva simple presència a Sant Pau del Camp, que de fet demostra que jo no vaig tenir mai enemics i puc saludar cada diumenge a molts feligresos. Aquest fet s’ha convertit en la dita obsessió, que delata això que en aquesta llarga crònica es relata. Tot esdevingué en el context de la seva ambició sense límits, no important-li gens ni mica mentir, ser injust o maltractar-me constantment a mi, Mn. F. Tort, rector de Sant Pau del Camp des de 2008.

Jubilació imposada per Mn. Joan Cabot amb ajuts afins:
Se’m va jubilar sense jo demanar-ho. Jubilació forçada des d’un principi per Mn. Cabot, servint-se de tot i de tots, especialment de Jordi Xavier Romero. Els dos treballaren pel mateix objectiu: posar, com fos, a Mn. Joan Cabot com a rector a Sant Pau del Camp.  

Congregació pel Clero:
A la vista de ser jubilat sense haver-ho demanat com canònicament s’estipula, i quan tres sacerdots de l’arxiprestat són més grans o iguals que jo, com Mn. Catà.

Davant de la injusta jubilació, deduint per paraules del Nunci del Papa, Mons. Renzo Fratrini, que se li havien tramés des del bisbat, quan jo havia demanat audiència el dia anterior, que la causa de la jubilació era simplement per "motius pastorals".

En aquest context, vaig acudir  a la "Congregatio pro clerici", del Vaticà.

Després de diverses cartes, tant amb el secretari de la dita Congregació com del mateix President, encara no ha conclòs sentència. De fet, però, jo no hi he insistit en el context de  la  relació amb el Sr. Cardenal Arquebisbe Mon. Joan Josep Omella.

Audiència amb Mons. Renzo Fratini Nunci del papa Francesc a Espanya i Andorra:
Com he dit, demanada audiència amb Mons. Renzo Fratini i situat ja a dins de la sala d’espera de la Nunciatura a Madrid, vingué el  Nunci. Com a primera i única salutació va dir: "Saludos de Traserra". Aquesta salutació del Nunci,  que mai havia pogut esperar, ens va portar a riure els dos i a mantenir una relació fluida i amigable.

Vam parlar de tot. De com els bisbes sovint anaven a veure’l demanant un trasllat, com alguns jubilats l’anaven a veure intuint les seves paraules, de qui es podia tractar sense cap indicació especifica concreta.

Jo li vaig comentar la meva amistat amb el seu antecessor, Mons. Hildebrando Antoniutti, i com l’estat Espanyol l’obsequiava cada any amb un nou "Mercedes" a la seva elecció.
Mons., amb expressió singular i donant a entendre com les coses han esdevingut  ara amb el papa Francesc i amb l’Estat,  digué: "Ahora no hay Mercedes...".
Fou una conversa tan amena e interessant com la que jo també havia tingut amb el seu antecessor, Mons. Lajos Kada.

Mn. Galtes hi era:
Quan Cabot, amb l’ajuda de Mn. Matabosch, preparava la meva jubilació, estant ell en el bisbat junt amb Matabosch i  amb el Sr. bisbe auxiliar Mons. Taltabull, en un moment donat, a baixa veu, Mn. Galtes em digué clarament "expresis verbis". És a dir, "que Mn. Cabot està al darrera de tot".

Congregatio Pro Clericis
La Congregatio Pro Clericis no pot emprar aquest inconcret "nutum", sinó que ha d’examinar jurídica i canònicament un fet i els seus orígens. Al marge de les teves opinions, de fomentar, manipular i servir-te d’altres, saps perfectament que jo a nivell parroquial actuava bé, al marge de si, en certes ocasions, dissentia, a nivell de les reunions de l`Arxiprestat, del teu maquiavelisme de programar-ho tot, no informar de res o només després de misses dites, i de altres coses, amb el suport beneficiari, incondicional, de Mn. Catà, de la meva edat.
Quan la Congregatio doni per acabat el recurs amb alguna sentencia o resposta definitiva, acabaré en el meu blog l’entrada iniciada com a "Procedimiento Mafioso", i explicaré fil per randa els procediments  i les teves ambicions insaciables camuflades amb altres actituds que jo també hi combrego.
Mn. Cabot, sempre apunt de negar qualsevol cosa que demano, em diu "que no devia anar a Sant Pau". Una constant:
"Aquest Matí, 15-10-2016, quasi no puc entrar a celebrar una missa extraordinària, una petició sobtada acceptada al informar-me que a les 12h. no hi havia res i demanar, a través de la Dra. Mutjè, el teu permís, que no vas trametre al sacristà quan havia de presentar el teu aval. Després tu has vingut massa nerviós a dir-me que no devia venir a Sant Pau del Camp.
Atm. Tort"



 Mn. Cabot i Mn. Galtés, Mons. Renzo Fratini:

Com hem dit moltes vegades, està sobradament demostrat que  Mn. Joan Cabot estava impulsant la meva jubilació per les seves ganes d’ocupar, com més aviat millor, Sant Pau del Camp. Era el seu màxim desig, junt amb posar sota les seves mans absolutes tot el Poble Sec.

La nit del meu viatge a Madrid, els meus passos foren seguits arreu, em telefonà Mn. Galtes, vicari episcopal perenne, dient-me que es nombrava un substitut meu.

Al comentar jo a Mn. Galtes allò del Nunci, els seus "saludos de Traserra", Mn. Galtes,  amic de Mons. Traserra, quedà al màxim descompost, sobtat, i havent dit al principi de la conversa que vindria un prevere a substituir-me, sobre la marxa va canviar de plans i de persona, que amb tota evidència ja era Mn. Cabot. Rectificant va dir que seria Mn. Manel Félez, pas previ per, passat un any, arribar Mn. Cabot.

Al comentar els fets amb Mn. Cabot aquest mateix diumenge dia 7 de juny, ell respongué que sí era el nomenat per allunyar-me a mi, a lo que jo li digué que “i així, com ha passat, després venir tu”. Està clar que Mn. Cabot va callar, doncs era, i és, tot massa clar des d’un principi: la seva ambició no te límits.

Seguint la mateixa conversa, jo sense elevar el to, li vaig recordar que era inconcebible, sempre d’acord amb ell, allò relatiu al Sr. Jordi Xavier Romero, ex monjo de Montserrat, sortit en un període enigmàtic.
Vaig recordar allò que ell bé sabia, dons el dit ex monjo de Montserrat actuava amb el seu vist i plau i amb les espatlles guardades. Arribarà a conculcar tot dret reunint sense cap dret el Consell Pastoral, d’acord, clar està, amb Mn. Cabot, per assegurar la meva sortida de Sant Pau.

Val a dir que jo no vaig tenir mai cap problema, ni directa ni indirectament, amb cap feligrès de Sant Pau del Camp, i que l’ajuda de la Dra. Josefina Mutge, com a secretària meva, aconseguí que la parròquia estigués molt ben assistida. Massa, pels interessos de Mn. Cabot i del dit Sr. Romero.

Quan el Jordi Xavier Romero actuava suplantant la meva autoritat de rector quasi en tot, un dia li vaig recordar aquella dita, reflex d’allò que ell feia: "M’he cassat, que em dieu?".

Jo, en dir Mn. Cabot que, per no assistir jo al Consell Pastoral Arxiprestal perquè a mi no m’anava bé anar-hi per viure fora de Sant Pau, i davant de l’interès del Sr. Jordi Xavier Romero d’anar-hi, sense preveure lo que aquesta decisió tindria contra mi i a favor de Mn. Cabot, el vaig nomenar a ell.

Mn. Cabot, en la meva pressa de possessió, a pesar de ser l’arxipreste i de que els arxiprestes sempre assisteixen a les Presses de Possessió de totes les parròquies del seu districte, va cometre el greuge, no sols a mi  sinó també a Mons. Lluís Martinez Sistachs que em donà solemne possessió, de no assistir.



Quedà clar que el meu nomenament no era el que esperava i volia Mn. Cabot. Ell esperava moure-ho tot fins ocupar de forma forçada Sant Pau del Camp, adduint el suposat "motiu pastoral", que com es veurà després, es convertí simplement en unir totes les parròquies del Poble Nou quasi en una sola, totes regides personalment "in unum" per Mn. Cabot.


Mn. Cabot es va negar a permetre que la Família Mercè pogués fer, com havia fet moltes vegades a Sant Pau, una trobada de Família:

Correu de la Dra. Josefina Mutge:

"Benvolgut Mossèn: Ahir Mn. Cabot em va dir que no vol que la família Mercè faci el dinar a la Parròquia. Per la Missa, que celebrarà Vostè, cap problema.

Justament ara, en obrir l’ordinador, he trobat un correu d’en Pere Mercè, tornant a preguntar la possibilitat del dinar, i li he contestat, immediatament, el mateix que li acabo de dir: Missa, si; dinar, no.

No hi podem fer res!!!

Cordialment


Josefina"



Jordi Xavier Romero ex monjo de Montserrat

En aquest context, Mn. Cabot veia com s’estava endarrerint massa la seva arribada de ple a Sant Pau del Camp i va cercar i trobar fàcil col·laboració de l’abans dit Sr. Jordi Xavier Romero, qui, sentint-se recolzat sempre per Mn. Cabot, intervenia com a rector i així sovint ho donava a entendre. Molts ho cregueren.

Fou en aquest context de la trama de Mn. Cabot i de l’esperança del Sr. Jordi Xavier, volent ser amos de tot, quan es va donar una puntual e intranscendent picabaralla entre el Paco i el porter sobre la manera de distribuir els Reis. El nostre plan era fer-ho en aquest ordre: nens i nenes del Catecisme, nens i nenes àrabs i també als nens i nenes de la  colònia de gitanos.

Mn. Cabot i el Sr. Jordi Xavier intervingueren també per oposar-se al meu desig de que el Pessebre, fet dins del temple i situat en l’altar en el que hi havia la Mare de Déu, passat el dia dels Reis es desmuntés per tenir lliure l’altar de la Mare de Déu en la propera Festa Major de Sant Pau del Camp, el dia 25 de Gener, Conversió de Sant Pau Apòstol. Davant la meva petició, al dia següent s`havia posat de nou al darrera del Pessebre la Imatge que s`havia tret.

Entre tots aquests temes del tot menors, sense implicació de ningú fora del Jordi Xavier al davant i Mn. Cabot al darrera, fou quan, havent jo convocat de forma habitual el Consell Pastoral per parlar d’aquests temes, van intervenir el Sr. Jordi Xavier Romero, amb la implicació certa de Mn. Cabot, que esperava qualsevol cosa per fer-se l’amo de tot. També creient, el tal Romero, que sense mi ell ja seria el "fac totum" i rector universal.

Com s’ha dit, jo desitjava que el Pessebre es llevés desprès de Reis, com en alguns llocs es fa. Jo havia convocat al Consell Pastoral per explicar les coses, però el Sr. Jordi Xavier Romero, fent referència al càrrec que ell mateix havia usurpat de secretari del Consell,  "motu propio" i amb el vist i plau de Mn. Cabot, ho va portar al Bisbat, tot ja ben preparat per Mn. Cabot i havent buscat la complicitat de Mn. Matabosch, , Mn. Galtes, etc.

Al recordar en la conversa del dia 7 de juny aquets fets, vaig queixar-me de que el tal, al marge de com sempre ha actuat l’Església a totes les diòcesis i a nivell Vaticà, continués amb tota tranquil·litat gracies a Mn. Cabot.

Davant d’aquesta conversa,  Mn. Cabot em digué que el tal Jordi Xavier Romero estava molt ben  integrat a la Parròquia. Jo li vaig preguntar: "Qui el va posar a la Parròquia?”. Ell respongué: "No ho se".  Li vaig aclarir, " doncs, jo".

No sabent què dir més Mn. Cabot, que ja s’havia atrevit a exigir que no entrés per res als baixos de la Rectoria on, com és sabut, tants hi entren. Va quedar, de moment, "tranquil" i va anar a celebrar la missa amb unes 15 persones. A l’homilia continuà fent lo mateix, predicar allò que no fa i en allò sembla que no creu.

Jo, en no poder passar al Claustre, em vaig quedar dins del temple a seguir la missa i desprès el porter em va obrir la porta per treure el cotxe.



Correu a Mn. Joan Cabot el 9 de juny de 2020, tampoc contestat, que deia així:

"Mn. Joan Cabot. Sense  cap presa prepararé una extensa crònica de la trobada del diumenge passat, d’allò que em vas dir i d’allò que jo t’anava responent, punt per punt.
El text inclourà la meva anada al Nunci i allò que ell em va dir, allò referent al Jordi Xavier i de com tu feies veure que no hi eres, quant tot s’esdevingué a partir de tu mateix.
També les cartes a la Congregació del Clergat, les afirmacions o comentaris relatius a tu mateix...


La Sagrada Congregació no va finir dons jo no vaig insistir...


Un escrit amb documents i fotos que demostren que les raons pastorals no han sigut altres que desfer tot allò que s’havia fet, treure Sant Galdaric, esborrar la Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric, etc.


La teva actitud de denunciar-me civilment quan lo de la porta!!!


Posat que no em vols donar la clau per poder entrar i sortir sense necessitat de que m’ajudi un minut el porter, deixaré el cotxe en un pàrquing i vindrem a peu.

Un document tant important no el faré sense la màxima cura, amb notes per ser publicat, de moment sols en la meva Web. Serà situat per separat en Català, Castellà i Angles, tant a entrades separades en el Blog, com també en la Web, en l’apartat referit a Sant Pau del Camp.


Has confirmat, amb fets demostrables, que no tens sentiments de bondat i justícia. Prediques allò que no pràctiques. Això explica que el Paco, “motu propio”, surti del temple quan tu comences l’homilia fictícia.
Que estiguis bé,


Mn. Francesc Tort Mitjans"

Mn. Cabot tampoc ha respòs a aquest últim correu.

Tal i com dic en l’anterior correu, el diumenge 14 de juny vam anar a Sant Pau amb el cotxe. El vam deixar al pàrquing del C/ Abat Safont i vam anar a Sant Pau. Jo vaig passejar durant un temps, vaig entrar amb el Paco al temple i en començar l’homilia de Mn. Cabot vam marxar.

Jo, abans d’entrar a Sant Pau, vaig voler passar per davant de la porta d’entrada dels cotxes, per si Mn. Cabot havia donat alguna contra ordre. Abans, normalment s’obria la porta a l’hora que jo hi arribava. Estava tancat. Mn. Cabot actua amb mi despòticament, mostrant que la meva sola presencia li molesta al màxim,  doncs, com ell sap bé, fou tot mogut i aprofitat per ell, amb la fi de fer-se amo de tot!


Motius Pastorals:

Clars són els motius que el Nunci del Papa Mons. Renzo Fratini em va expressar en la meva visita personal directa a Madrid, després de saludar-me amb aquell enigmàtic "Saludos de Traserra", referint-se a qui fou bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Jaume Traserra, i que després aspirà dues vegades a ser Arquebisbe de Barcelona, amic del perenne vicari episcopal Mn. Galtes, qui, sense dubte per despistar em digué "que al darrera de tot hi havia ni mes ni menys que Mn. Joan Cabot".

Motius Pastorals, continua:

Durant el meu rectorat i durant Mn. Joan Cabot, abans i desprès de forçar el seu domini de tot.

Mn. Tort a Sant Pau del Camp
Durant el rectorat del Dr. Francesc Tort des de la pressa de possessió de 2008:

Catecisme perfectament organitzat. Primeres comunions durant uns 5 diumenges cada any.

Baptismes: Hi havia dos diumenges baptismals a les 11h. Un en català i l’altra en castellà. Quasi sempre hi hagueren batejos administrats, un per un, fora de la missa dominical.

Misses: Dues misses, una el dissabte a les 20h. en castellà, l’altra el diumenge a les 12h. en català. El rector Mn. Tort celebrà sempre personalment les dues misses sense cap substitut.

Despatx Parroquial:
Els dijous de cada setmana, de les 5 a les 7 de la tarda, jo estava a punt per rebre visites, parelles que es volien cassar, grups que demanaven fer concerts.


Secretaria Parroquial, amb la Dra. Josefina Mutgé:

La Josefina actuà sempre com a secretaria meva. Durant tota la setmana rebia visites. Retenia els telèfons de les persones interessades, fent ús del seu propi mòbil, i romania en contacte amb les persones.

Ella Mateixa feia la Preparació pel Baptisme i la preparació global pels matrimonis.

Preparava personalment les Oracions dels Fidels, diferents en cada cas. Li agradava llegir-les ella mateixa, estar personalment present durant els actes litúrgics dels Baptismes i Matrimonis, quedant molt amiga de cada una de les famílies, agraïdes del seu interès.

Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric:

Com a conseqüència de l’estada del cos de Sant Galdaric a Sant Pau del Camp durant uns anys es va crear la Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric, creació confirmada per el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martinez Sistachs. A traves de les religioses benedictines de Sant Benet de Montserrat, es van dissenyar i fabricar les medalles per ser portades per els confrares  etc.

Carites y acció social:

Amb l’ajuda de la Dra. Mutge i d’altres s’atengué sempre a qualsevol necessitat dels feligresos, o dels simples residents en el nostre districte parroquial.

Contrasta amb l’arribada de Mn. Joan Cabot, havent forçat al màxim aquesta arribada a Sant Pau amb visió de formar una sola de quasi totes les parròquies del arxiprestat una sola.

Mn. Joan Cabot celebra un 35% de les mises de torn a Sant Pau. La resta les fan suplents. (2)

Misses: 
Mn. Cabot només ha celebrat personalment durant aquets anys un 35% de les misses. Normalment no fa mai la vespertina del dissabte i un 50% les del diumenge. Fins a l’hora de començar la missa no es sap qui la celebra. Quan Mn. Cabot venia, normalment era a última hora, amb alguns minuts abans o desprès de l’hora de la missa.

Batejos:

Alguns batejos administrats fora de la missa en dies i hores convingudes, encara que no sempre es presentaven perquè havia faltat la relació directa, personal o per telèfon, amb Mn. Cabot i a la Dra. Mutgé no se la deixava intervenir.

Batejos, continua:

La majoria dels batejos de Mn. Cabot, de vegades amb dos nens o nenes, s’han celebrat dins de la missa de les 12h del diumenge, abreujant al màxim els ritus propi dels baptismes segons les lleis i costums. D’aquesta manera, Mn. Cabot aconseguí que a la missa de 12h hi haguessin més fidels, molestant moltes vegades a les famílies dels batejats, que s’havien de quedar fins acabar dins de la missa, amb els moviments que aquests grups, normalment no assistents a les misses, tenen entre ells quan s’allarga massa.

Catecisme:

Les raons pastorals que esmentava Mn. Cabot també feien referència que augmentarien els assistens al Catecisme. Algunes catequistes s’ho van creure, però aviat es van donar compte de que la Catequesis, fora de Sant Pau, al poc temps quedava disminuïda al màxim.

Missa de la Catequesis:
No va tenir cap èxit. Cada vegada vingueren menys nens i nenes i menys famílies dels catequitzats, fins pràcticament quedar com una dita sense efecte.

Despatx Parroquial:

En Principi es senyalà un dijous, desprès un dimarts, i posat que Mn. Cabot no hi podia venir telefonava o enviava un correu a la Dra. Josefina perquè fes el seu Despatx. Però la Dra. Josefina no tenia cap encàrrec, o dret, de marcar dia i hora per un baptisme, un casament o un concert, i simplement es limitava a demanar els telèfons que desprès passava a Mn. Cabot. Dit per ella mateixa, Mn. Cabot s’oblidava de tot i no telefonava o es relacionava amb ningú, de forma que alguns tornaven a queixar-se a la Dra. Josefina, que havia de dir que ella havia complert amb l’encàrrec.

Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric:

Mn. Cabot, emprant el seu sistema de fer i desfer o imposar el seu criteri destructor, va anular la dita Confraria i va treure del presbiteri la imatge de Sant Galdaric i la Relíquia que s’havia concedit a Sant Pau des de la Catedral de Perpinyà, on roman el cos de Sant Galdaric.

Va treure, sense altres arguments, els dos altars de pedra, un on hi ha la Mare de Déu de Sant Pau i l’altre on hi ha el Sagrari.

Assistència a missa:

Al marge de que continua assistint, més o menys i excepte els casuals turistes, el mateix nombre de fidels del Barri o la Parròquia, s’evidencia la vinguda de unes cinc o sis religioses que abans, amb mi, no hi venien.

Ambició personal de Mn. Joan Cabot:

Queda palès que no hi hagueren altres motius que l’ambició de Mn. Cabot en els canvis i la programació i organització de les parròquies del Poble Sec.

És veritat que en algunes poques misses assistiren alguns joves que hi venien com a conseqüència de certa amistat amb Mn. Cabot, però sense la continuïtat ni una evidència de que les seves ambicions hagin portat a un creixement mínim de la pràctica religiosa, de la catequesis o de les primeres comunions.






APÈNDIX 





Apèndix 1


Congregatio Pro Clericis.



16 mayo de 2016 Ciudad del Vaticano.



Prot. N. 2016 1417

Reverendo Señor,

Le escribo en relación a sus cartas, de fecha 30 de enero y 16 de abril de 2016, referentes al decreto 13/15, de fecha 18 de junio de 2015, firmado por el Señor Cardenal Lluis Martínez Sistach, en ese momento Arzobispo de Barcelona.

Al respecto, deseo manifestarle que su caso está en estudio y, además, le animo a dirigirse al nuevo Arzobispo, Mons. Juan José Omella Omella, con el fin de encontrar una salida equitativa a esta controversia, de acuerdo con el espíritu de fraternidad que debe informar las relaciones entre los diversos miembros del Pueblo santo de Dios (cf. c. 1446).

Le aseguro mi recuerdo en la oración, mientras aprovecho la circunstancia para saludarle,

 Joël Mercier Arzobispo tit.







Apèndix- 2


Excmo y Rdmo. Mons. Joël Mercier

Arzobispo tit.  de Rota

Secretario de la Congregatio Pro Clericis

00120 Città del Vaticano



Barcelona, 2016



Distinguido Sr. Secretario de la Congregación para el Clero:



Buena ha sido des de un principio...



...en un contexto claro  de dar satisfacción, principalmente, al  inspirador principal Mn. Juan Cabot Barbany,  de reconocida ideología...,



Nadie puede negar que mi rectorado fue del todo pacífico y  fructífero. No tuve problema con nadie, se incrementó en un 50% la asistencia a misa, etc. Se me jubiló sin petición previa a los 79 años, cuando en la diócesis abundan párrocos en ejercicio de hasta 88 años.



Con los mismos sentimientos expresados hacia Vd. en mi primera carta, de 2 de julio de 2016, me despido de V. E. R.






                                                    



Apèndix-3                                                    


Barcelona 11-12- 2016 



S.E. Card. Beniamino Stella

Prefecto de la Congregación para el Clero

Ciudad del Vaticano





Distinguido Sr. Cardenal Prefecto



Con fecha de 30 de enero de 2016 me dirigí a V. Eminencia solicitando amparo. El 18 de marzo del mismo 2016 insistí.



El 16 de mayo del mismo 2016,  S.E Mons. Joël Mercier, arzobispo tit. de Rota, Secretario del Prefecto de la "Congregatio Pro Clericis" tuvo a bien dar respuesta a las anteriores peticiones de amparo.  Vuestro Secretario,  tras hacer referencia a los documentos principales, objeto de la petición inicial, finalizaba con la cita del consolador canon 1446.



Entre los que participaron de forma decisiva se encuentra el referido Arcipreste  de Ramblas-Pueblo Seco,  Mn. Juan Cabot Barbany, sirviéndose del Sr. Jordi Xavier Romero, ex monje de Montserrat, al que, al presentarse en mi parroquia de Sant Pau, lo acepté para colaborar. La actividad socio-religiosa y cultural del dicho Mn. Cabot, a la sazón Administrador de la Parroquia de Sant Pau del Camp, le lleva a que celebren en ella diversos otros sacerdotes, entre los que podríase pedir que, de forma organizada, también lo hiciera un servidor.



En  la reciente solemnidad de la Inmaculada Concepción, el dicho administrador, Mn. Juan Cabot  Barbany,  ha celebrado la Eucaristía  acompañado de la Capilla de Música, una de las mejores de Barcelona, que un servidor instauró en Sant Pau del Camp. Yo sólo he podido participar como fiel entre los demás. Ni en la dicha solemnidad ni en otras Eucaristías, a la hora de dar la Paz, Mn. Juan Cabot Barbany, al desplazarse por todo el reducido templo, siempre  ha evitado venir a mi.



El el mismo Mons. Renzo Fratini, Nuncio Apostólico en España, parecía suponer ciertos motivos como causa de todo en su último  correo electrónico de 29-11-2016.  Creo que el pretexto principal del cambio originado puede buscarse en Mn. Cabot.



En el contexto antes referido, relacionado con Mn. Cabot Barbany y con Jordi Xavier Romero como "fac totum" inicial, se llegó a  promover  que una mujer árabe, con el velo negro, viniera  a comulgar. Dábamos la Sagrada Comunión un servidor y la Secretaria de la Parroquia, Dra. Josefina Mutge. La mujer árabe  vino decididamente hacia mí pidiendo "el pan", en un episodio dispuesto  para ver qué hacia yo. Opté, a conciencia e inmediatamente, por darle la Comunión sin expresión alguna de disgusto o extrañeza. Igual hice el domingo siguiente. Ni "in situ" ni después hice comentario alguno.



Se terminó el referido episodio cuando fue nombrado Mn. Juan Cabot Barbany, Administrador de San Pablo y organizador de la parte del Arciprestazgo de Poble Sec "in sol.lidum".



En el contexto antes insinuado, Jordi Xavier Romero apoya y ayuda a que Mn. Joan Cabot Barbany regente  Sant Pau del Camp, aunque la parroquia madre de Poble Sec sea la de Santa Madrona, que él mismo  regenta con otros dos sacerdotes de mas de 80 años,  Mn. José Catá Mitjans y el jesuita José Ricart Oller, que reside  en C/ Caspe de Barcelona, entre otros.



Téngase presente que en mi toma de posesión como párroco de Sant Pau del Camp, en 2008,  el dicho Mn. Joan Cabot Barbany, ya entonces  Arcipreste,  no asistió al acto.



En el Blog de mi Web, www.santamariadelmartort.es, hay una entrada titulada "Procedimiento Mafioso". La referida entrada sigue sin contenido, "en espera",  dado que siempre pensé que, pese a las dificultades adyacentes, la cosa tendría otro final. Primero, restablecerme al menos "in solidum" en Sant Pau del Camp junto a los demás.



Habiendo entrado finalmente en la Web de la “Congregatio”, confieso que han nacido en mí sentimientos de admiración.





Mn. Francisco Tort

                                                  

Sant Pau del Camp






           

                                                                                 

Apèndix-4


Barcelona17-11-2016



Excmo. y Rvdmo. Mons. Joël Mercier

Arzobispo Secretario de la

Congregatio Pro Clericis.

00120 Città del Vaticano





Querido Sr. Arzobispo, Secretario de la Congregación para el Clero:



Con fecha de 30 de enero de 2016 y nuevo recordatorio el 16 de abril del mismo año, me dirigí, con un pliego documental, a la Sagrada Congregación para el Clero pidiendo su amparo ante el hecho de haber sido decretada mi jubilación de párroco de Sant Pau del Camp de Barcelona, donde ejercía el ministerio de párroco desde 2008 con plena aceptación.



Con fecha del 16 de mayo de 2016 recibí, con alegría, la respuesta de la Sagrada Congregación para el Clero, en carta firmada por V. E. concluyendo "...de acuerdo con el espíritu de fraternidad  que debe informar las relaciones entre los diversos miembros del Pueblo santo de Dios (cf. c. 1446)”.



Los acontecimientos se han seguido, finalizado con el nuevo nombramiento de Administrador Parroquial de Mn. Juan Cabot y el servicio "in solidum" de cuatro sacerdotes dos con más de 80 años. Van alternándose sábados y domingos. En este contexto, no  se me ha dado opción a un servidor ni a concelebrar. Querido por los fieles, sólo puedo asistir entre ellos, como hago. El Administrador, ni los otros "in solidum", aparentemente ni se inmutan.





Querido Mons. Joël Mercier, Secretario de la Congregatio Pro Clericis, ante lo expuesto, mi deseo sería que esta Sagrada Congregación emitiera una respuesta y sentencia definitiva, a ser posible conforme con el espíritu del citado canon 1446, a fin de dar por concluido mi recurso de amparo en tiempo del querido papa Francisco.



Repitiendo las expresiones que le dirigiera cordialmente en mi respuesta a la suya de 16 de mayo de 2016, el 2 de junio de 2016, me despido de V.E.



Firmado: Mn. Dr. Francisco Tort Mitjans.

Párroco de Sant Pau del Camp de Barcelona.








                                                                                  

Apèndix-5


Barcelona.  2-01-2017



2-01-2017                                                                                             

Mons. Joël Mercier

Secretario de la

Congregatio Pro Clericis





Querido Sr. Secretario:



El 12 de diciembre de 2016 había remitido al Card. Beniamino Stella, Prefecto de la Congregatio, una carta (1). El sábado 17 de diciembre llegó a mis manos la de V.E fechada en el Vaticano el 1-12-2016 (2).



En las dos comunicaciones, que he tenido el honor y la confianza de recibir de V. E., la mencionada (1) y la primera del 16 de mayo de 2016 (3), he visto reflejadas, en principio, el discurso o meditación que el papa Francisco hizo a los miembros de la Curia romana el 22-12-2016.



Afmo. s. s.  Mn. Francesc Tort

Sant Pau del Camp









Apèndix- 6


Los acontecimientos se han seguido y finalizado con el nuevo nombramiento de Administrador Parroquial de Mn. Juan Cabot y el servicio "in solidum" de cuatro sacerdotes, dos con más de 80 años. Van alternándose sábados y domingos. En este contexto no se me ha dado opción ni a concelebrar. Querido por los fieles, sólo puedo asistir entre ellos, como hago. El Administrador, ni los otros "in solidum",  ni siquiera, aparentemente, se inmutan.








Apèndix-7

Benvolgut amic Mn. Joan Cabot

Aquest Matí, 15-10-2016, quasi no puc entrar a celebrar una missa extraordinària, una petició sobtada acceptada al informar-me de que a les 12h. no hi havia res i demanar, a través de la Dra. Mutjè, el teu permís, que no vares trametre al sacristà, qui havia de presentar el teu aval. Després tu has vingut massa nerviós a dir-me que no devia venir a Sant Pau del Camp.

Atm. Tort







Apèndix-8

Benvolgut Mn. Joan Cabot: En relació al tema de la família Marsé, la Josefina m’indica que jo parli directament amb tu. Jo, en el correu que li vaig enviar el 01-01-17, que et reenvio, li parlava pensant que ella mateixa podia reenviar-te’l. Per a mi, allò més important seria la missa. La nova sala de la Catequesis compliria també l’objectiu d’ells, per a mi lo que sigui. La família Marsé viu a Vilanova, també molts aquí a Barcelona en diferents llocs. Els nets, crec, en general són gent que s’adapten al teu tarannà i potser, segurament, et podrien ser útils. Segurament, la majoria son universitaris. La meva relació forta fou amb els avis i també amb el Pere Marsé.



Afm. amic Mn. Tort








Apèndix-9


Mn. Cabot es nega a permetre que la Família Mercè pugui fer, com havia fet moltes vegades a Sant Pau, una trobada de família:

Correu de la Dra. Josefina Mutge:

"Benvolgut Mossèn: Ahir Mn. Cabot em va dir que no vol que la família Marsé faci el dinar a la Parròquia. Per la Missa, que celebrarà Vostè, cap problema.

Justament ara, en obrir l’ordinador, he trobat un correu d’en Pere Marsé, tornant a preguntar la possibilitat del dinar, i li he contestat, immediatament, el mateix que li acabo de dir: Missa, si; dinar, no.

No hi podem fer res!!!

Cordialment

Josefina"









Apendix-10


Mn. Cabot, sempre a punt per negar qualsevol cosa que demano, em diu "que no devia anar a Sant Pau". Una constant.
Aquest Matí, 15-10-2016, quasi no puc entrar a celebrar una missa extraordinària, una petició sobtada acceptada al informar-me de que a les 12h. no hi havia res i demanar, a través de la Dra. Mutjè, el teu permís, que no vares trametre al sacristà, qui havia de presentar el teu aval. Després tu has vingut massa nerviós a dir-me que no devia venir a Sant Pau del Camp.









Apèndix-11


Correu a Mn. Joan Cabot el 9- de juny de 2020 tampoc contestat que deia així:


"Mn. Joan Cabot. Sense  cap presa prepararé una extensa crònica de la trobada del diumenge passat, d’allò que em vas dir i d’allò que jo t’anava responent, punt per punt.
El text inclourà la meva anada al Nunci i allò que ell em va dir, allò referent al Jordi Xavier i de com tu feies veure que no hi eres, quant tot s’esdevingué a partir de tu mateix.
També les cartes a la Congregació del Clergat, les afirmacions o comentaris relatius a tu mateix...


La Sagrada Congregació no va finir dons jo no vaig insistir...


Un escrit amb documents i fotos que demostren que les raons pastorals no han sigut altres que desfer tot allò que s’havia fet, treure Sant Galdaric, esborrar la Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric, etc.
La teva actitud de denunciar-me civilment quan lo de la porta!!!


Posat que no em vols donar la clau per poder entrar i sortir sense necessitat de que m’ajudi un minut el porter, deixaré el cotxe en un pàrquing i vindrem a peu.

Un document tant important no el faré sense la màxima cura, amb notes per ser publicat, de moment sols en la meva Web. Serà situat per separat en Català, Castellà i Angles, tant a entrades separades en el Blog, com també en la Web, en l’apartat referit a Sant Pau del Camp.”







Apèndix -12


Correu del 5 del 03 del 2020, tampoc contestat. Mn. Cabot mai ha contestat als meus correus, ni quan simplement el felicitava pel seu sant.

"Benvolgut amic Mn. Joan Cabot i Barbany:

Avui m’ha vingut a veure Mn. Manuel Félez, a ensenyar-me una simfonia que té feta. Realment és un músic, és el seu fort. M’ha comentat allò de la reunió del Seminari i les teves paraules: “Et felicito”.

Tu em vas dir, en veure’ns un dia prenent un cafè.

Com veus, jo vaig amb el Paco Contreras, que ara treballa d’autònom en GLOBO i el diumenges treballa de les 14 a les 16h. Ell creu que tu no et vas portar bé ni amb mi ni amb ell.

L’únic problema real va estar en certes gelosies entre un i altre, com sempre, normalment injustificades.

El Paco, després d’haver estat confinat durant nou anys i havent sofert tantes contrarietats ja des del seu naixement, en haver estat escolà meu a Santa Maria del Mar, necessitava ajuda i jo no tenia altra opció humana i caritativa que d`ajudar-lo. La Josefina encara ho fa ara... i molt!

A veure si un dia ens podem trobar a dinar o a prendre cafè, sense ser diumenge. Jo cada dilluns vaig a dir missa a les 8,30 a la Barceloneta i tot els dilluns quedo després lliure.

Sigui com sigui, una abraçada.

Afm. amic Mn. Tort"


No hay comentarios:

Publicar un comentario