Crónica (en castellano):
https://francesctort-santamariadelmar.blogspot.com/2020/07/mn-francesc-tort-rector-de-sant-pau-del.html
Chronicle (in English):
https://francesctort-santamariadelmar.blogspot.com/2020/07/mn-francesc-tort-rector-of-sant-pau-del.html
Més sobre Sant Pau del Camp, a la web:
http://santamariadelmartort.es/nuevo2/santpau.htm
 |
| Faci clic o visiti el web per veure la imatge més gran |
El document és una
Crònica sobre l’emoció que va sentir davant
l’actitud de Mn. Joan Cabot Barbany, famós entre d’altres coses pel seu desig
de poder casar dins del temple a una parella homosexual i per confessar-se
independentista (1), quan el diumenge dia 7, Santíssima Trinitat, vers les 12 del
migdia, en saludar jo a Mn. Cabot amigablement, no respongué amb l’estil de
predicar unitat, germanor, fidelitat al País, obertura als migrants, etc. Això
és, no simulant el què "predica", sino quan, sota mà, actua per abraçar-ho
tot: Sant Pau del Camp, Mare de Deu de Lourdes, Sant Salvador d’Horta, Santa
Madrona, "in unum" sota llur savi i pastoral guiatge.
Mn. Francesc Tort, rector de Sant Pau del
Camp des de 2008, i l’ambició sense límits de Mn. Joan Cabot, movent i
aprofitant al tal Jordi Xavier Romero, ex monjo de Montserrat
Mn. Cabot ha dit sempre a la Dra. Josefina Mutgé que no li digui mai el
nom de Mossèn, ni de paraula ni quan, fent un favor, seguint el costum iniciat
amb el Rector Mn. Tort d’escriure les poques partides de baptisme o matrimonis
que ara es fan. Ell és Joan a seques. No obstant, nosaltres en aquesta crònica,
que ha originat la seva conducta autèntica, al marge de si és Mossèn o Joan, seguim referint-nos a ell com a Mn.
Joan Cabot Barbany.
El diumenge dia 24 de maig fou el primer dia que es va reprendre la missa
de 12 a Sant Pau del Camp. Hi assistiren 7 persones. La Josefina no hi va anar,
jo tampoc.
El diumenge 31 de maig, Pentecosta, jo sí vaig anar a Sant Pau. Donat que
fa uns dies que estava anul·lada la clau que tenia de la porta d’entrada al
jardí per poder aparcar, i no tenint jo la tarja, vaig telefonar al porter,
pròxim a arribar, perquè obrís. En arribar estava oberta.
 |
| El Claustre de Sant Pau del Camp |
El diumenge següent, 7 de juny, Santíssima Trinitat, vam decidir anar
també a Sant Pau amb el cotxe. En no haver telefonat per no trobar en aquell
moment el telèfon del porter, el Paco va
anar a peu a demanar que m’obrís. Ho va fer i vaig entrar.
En un principi, donades les restriccions d’aforament dins del temple, vaig
voler fer el mateix que el diumenge passat, dia 31. En entrar per accedir al
Claustre, la porta estava tancada amb clau.
Vaig sortir i, estant el porter fora del temple, li vaig demanar que
entrés a dins per dir-li que m’obrís el claustre i em va dir que estava tancat
per ordre de Mn. Cabot. Llavors vaig pensar passar al jardí interior, arreglat per
mi feia temps tal com roman ara, però si
bé sempre estava obert o amb la clau ben visible, em va dir que també estava
tancat per ordre de Mn. Cabot.
Dit això, el porter va marxar i jo vaig anar al vàter. Tot seguit vaig sortir
fora. En aquets escassos minuts ell pogué comunicar-se amb Mn. Cabot i
explicar-li això que havia passat abans.
Sortint jo fora va coincidir que Mn. Cabot arribava. Davant de la porta
el vaig saludar amb amigable cordialitat. Li vaig comentar que la porta del
Claustre estava tancada. La seva reacció va ser violenta al màxim. Jo no havia
de tenir la clau de la Rectoria, que de
fet tenen unes 30 persones de tot tipus, no havia de demanar coses a fer al porter
com a Rector...
Mn. Cabot es va dedicar tot seguit a queixar-se de que jo tingués, com
tenen tants, la clau d’accés als baixos o als lavabos. Segons ell, "no
coneixia cap rector que una vegada deixat de ser-ho mantingués la clau”, apuntant
de pas què simplement em mogués per allà.
Davant la
seva actitud li vaig recordar el meu correu demanant tenir una reunió, a lo que
ell respongué que no havia donat cap resposta, com ha fet amb altres, amb arguments
relatius a alguna cosa que dic d’ell a la meva web.
Correu de 5
del 03 del 2020:
"Benvolgut
amic Mn. Joan Cabot i Barbany:
Avui m’ha
vingut a veure Mn. Manuel Félez, a ensenyar-me una simfonia que té feta. Realment
és un músic, és el seu fort. M’ha comentat allò de la reunió del Seminari i les
teves paraules: “Et felicito”.
Tu em vas
dir, en veure’ns un dia prenent un cafè.
Com veus, jo
vaig amb el Paco Contreras, que ara treballa d’autònom en GLOBO i els diumenges
treballa de les 14 a les 16h. Ell creu que tu no et vas portar bé ni amb mi ni
amb ell.
L’únic
problema real va estar en certes gelosies entre un i altre, com sempre,
normalment injustificades.
El Paco,
després d’haver estat confinat durant nou anys i havent sofert tantes
contrarietats ja des del seu naixement, en haver estat escolà meu a Santa Maria
del Mar, necessitava ajuda i jo no tenia altra opció humana i caritativa que
d`ajudar-lo. La Josefina encara ho fa ara... i molt!
A veure si un
dia ens podem trobar a dinar o a prendre cafè, sense ser diumenge. Jo cada
dilluns vaig a dir missa a les 8,30 a la Barceloneta i tots els dilluns quedo després
lliure.
Sigui com
sigui, una abraçada.
Afm. amic Mn.
Tort"
Mn. Cabot s’excusà per no haver donat resposta al dit correu fent
referència al tema de la meva Web sobre Sant Pau, que jo no vaig entendre ni
situar per res.
En entendre que, al marge d’altres coses, les paraules de Mn. Cabot eren degudes
a què el diumenge passat vaig demanar que se m’obrís el jardí per treure el
cotxe, vaig dir-li: "És que ara no tinc la clau informàtica que tenen
tants altres". La resposta violenta de Mn. Cabot fou "que jo no hi
tenia cap dret".
Mn. Cabot va continuar traient la fel que tenia guardada i em va dir:
"Tu no tens cap dret de tenir la clau de la Rectoria. Jo no conec cap ex
rector que mantingui la clau com tu". Cal tenir en compte que jo, la dita
clau, que tenen més de 30 persones de la Parròquia i de fora, només la he fet
servir per anar als lavabos o passar uns minuts a dins del claustre fins iniciar-se la
missa, i assistir-hi després entre els fidels.
Mn. Cabot, ni cap dels molts substituts, no m’ha convidat mai a
concelebrar, ni quan, casualment, hi concelebrava un altre sacerdot com el Dr.
sacerdot de Kènia que, havent anat abans a celebrar, quan ve a visitar a la
seva mare i germà a la parròquia de Sant Ignasi de la Rambla, amb el canvi de
rector d`aquella començà a venir a Sant Pau, essent sempre molt ben rebut. Es va
fer cada any una col·lecta per la missió de Kenia que ell regenta, àdhuc programant
que Sant Pau reuniria diners per comprar una ambulància per la missió.
No sols això, sinó que jo mateix vaig ajudar a un sacerdot de la missió
que vingué amb ell a sufragar una casa pels seus pares, amb ajuts de no menys
de mil cinc-cents euros, meus o de la Parròquia.
El context de la relació entre Mn. Joan Cabot i jo s`ha mogut sempre en la seva
obsessió: a ell li molesta la meva simple presència a Sant Pau del Camp, que de
fet demostra que jo no vaig tenir mai enemics i puc saludar cada
diumenge a molts feligresos. Aquest fet s’ha convertit en la dita obsessió, que
delata això que en aquesta llarga crònica es relata. Tot esdevingué en el
context de la seva ambició sense límits, no important-li gens ni mica mentir,
ser injust o maltractar-me constantment a mi, Mn. F. Tort, rector de Sant Pau
del Camp des de 2008.
Jubilació imposada per Mn. Joan Cabot amb ajuts afins:
Se’m va jubilar sense jo
demanar-ho. Jubilació forçada des d’un principi per Mn. Cabot, servint-se de
tot i de tots, especialment de Jordi Xavier Romero. Els dos treballaren pel
mateix objectiu: posar, com fos, a Mn. Joan Cabot com a rector
a Sant Pau del Camp.
Congregació pel Clero:
A la vista de ser jubilat sense haver-ho demanat com canònicament s’estipula,
i quan tres sacerdots de l’arxiprestat són més grans o iguals que jo, com Mn.
Catà.
Davant de la injusta jubilació, deduint per paraules del Nunci del Papa,
Mons. Renzo Fratrini, que se li havien tramés des del bisbat, quan jo havia demanat
audiència el dia anterior, que la causa de la jubilació era simplement per "motius
pastorals".
En aquest context, vaig acudir a
la "Congregatio pro clerici", del Vaticà.
Després de diverses cartes, tant amb el secretari de la dita Congregació
com del mateix President, encara no ha conclòs sentència. De fet, però, jo no
hi he insistit en el context de la relació amb el Sr. Cardenal Arquebisbe Mon.
Joan Josep Omella.
Audiència amb Mons. Renzo Fratini Nunci del papa Francesc a Espanya i
Andorra:
Com he dit, demanada audiència amb Mons. Renzo Fratini i situat ja a dins
de la sala d’espera de la Nunciatura a Madrid, vingué el Nunci. Com a primera i única salutació va
dir: "Saludos de Traserra". Aquesta salutació del Nunci, que mai havia pogut esperar, ens va portar a
riure els dos i a mantenir una relació fluida i amigable.
Vam parlar de tot. De com els bisbes sovint anaven a veure’l demanant un trasllat,
com alguns jubilats l’anaven a veure intuint les seves paraules, de qui es
podia tractar sense cap indicació especifica concreta.
Jo li vaig comentar la meva amistat amb el seu antecessor, Mons.
Hildebrando Antoniutti, i com l’estat Espanyol l’obsequiava cada any amb un nou
"Mercedes" a la seva elecció.
Mons., amb expressió singular i donant a entendre com les coses han esdevingut
ara amb el papa Francesc i amb l’Estat, digué: "Ahora no hay Mercedes...".
Fou una conversa tan amena e interessant com la que jo també havia tingut
amb el seu antecessor, Mons. Lajos Kada.
Mn. Galtes hi era:
Quan Cabot, amb l’ajuda de Mn. Matabosch, preparava la meva jubilació,
estant ell en el bisbat junt amb Matabosch i amb el Sr. bisbe auxiliar Mons. Taltabull, en
un moment donat, a baixa veu, Mn. Galtes em digué clarament "expresis
verbis". És a dir, "que Mn. Cabot està al darrera de tot".
Congregatio
Pro Clericis
La
Congregatio Pro Clericis no pot emprar aquest inconcret "nutum", sinó
que ha d’examinar jurídica i canònicament un fet i els seus orígens. Al marge
de les teves opinions, de fomentar, manipular i servir-te d’altres, saps
perfectament que jo a nivell parroquial actuava bé, al marge de si, en certes
ocasions, dissentia, a nivell de les reunions de l`Arxiprestat, del teu
maquiavelisme de programar-ho tot, no informar de res o només després de misses
dites, i de altres coses, amb el suport beneficiari, incondicional, de Mn.
Catà, de la meva edat.
Quan la
Congregatio doni per acabat el recurs amb alguna sentencia o resposta
definitiva, acabaré en el meu blog l’entrada iniciada com a "Procedimiento
Mafioso", i explicaré fil per randa els procediments i les teves
ambicions insaciables camuflades amb altres actituds que jo també hi combrego.
Mn. Cabot,
sempre apunt de negar qualsevol cosa que demano, em diu "que no devia anar
a Sant Pau". Una constant:
"Aquest
Matí, 15-10-2016, quasi no puc entrar a celebrar una missa extraordinària, una
petició sobtada acceptada al informar-me que a les 12h. no hi havia res i demanar,
a través de la Dra. Mutjè, el teu permís, que no vas trametre al sacristà quan havia
de presentar el teu aval. Després tu has vingut massa nerviós a dir-me que no
devia venir a Sant Pau del Camp.
Atm. Tort"
Mn. Cabot i Mn. Galtés, Mons.
Renzo Fratini:
Com hem dit moltes vegades, està sobradament demostrat que Mn. Joan Cabot estava impulsant la meva
jubilació per les seves ganes d’ocupar, com més aviat millor, Sant Pau del
Camp. Era el seu màxim desig, junt amb posar sota les seves mans absolutes tot
el Poble Sec.
La nit del meu viatge a Madrid, els
meus passos foren seguits arreu, em telefonà Mn. Galtes, vicari episcopal
perenne, dient-me que es nombrava un substitut meu.
Al comentar jo a Mn. Galtes allò
del Nunci, els seus "saludos de Traserra", Mn. Galtes, amic de Mons. Traserra, quedà al màxim descompost,
sobtat, i havent dit al principi de la conversa que vindria un prevere a substituir-me,
sobre la marxa va canviar de plans i de persona, que amb tota evidència ja era
Mn. Cabot. Rectificant va dir que seria Mn. Manel Félez, pas previ per, passat
un any, arribar Mn. Cabot.
Al comentar els fets amb Mn. Cabot aquest mateix diumenge dia 7 de juny, ell
respongué que sí era el nomenat per allunyar-me a mi, a lo que jo li digué que
“i així, com ha passat, després venir tu”. Està clar que Mn. Cabot va callar,
doncs era, i és, tot massa clar des d’un principi: la seva ambició no te límits.
Seguint la mateixa conversa, jo sense elevar el to, li vaig recordar que
era inconcebible, sempre d’acord amb ell, allò relatiu al Sr. Jordi Xavier
Romero, ex monjo de Montserrat, sortit en un període enigmàtic.
Vaig recordar allò que ell bé sabia, dons el dit ex monjo de Montserrat
actuava amb el seu vist i plau i amb les espatlles guardades. Arribarà a conculcar
tot dret reunint sense cap dret el Consell Pastoral, d’acord, clar està, amb
Mn. Cabot, per assegurar la meva sortida de Sant Pau.
Val a dir que jo no vaig tenir mai cap problema, ni directa ni
indirectament, amb cap feligrès de Sant Pau del Camp, i que l’ajuda de la Dra.
Josefina Mutge, com a secretària meva, aconseguí que la parròquia estigués molt
ben assistida. Massa, pels interessos de Mn. Cabot i del dit Sr. Romero.
Quan el Jordi Xavier Romero actuava suplantant la meva autoritat de
rector quasi en tot, un dia li vaig recordar aquella dita, reflex d’allò que
ell feia: "M’he cassat, que em dieu?".
Jo, en dir Mn. Cabot que, per no assistir jo al Consell Pastoral
Arxiprestal perquè a mi no m’anava bé anar-hi per viure fora de Sant Pau, i davant
de l’interès del Sr. Jordi Xavier Romero d’anar-hi, sense preveure lo que
aquesta decisió tindria contra mi i a favor de Mn. Cabot, el vaig nomenar a
ell.
Mn. Cabot, en la meva pressa de possessió, a pesar de ser l’arxipreste i
de que els arxiprestes sempre assisteixen a les Presses de Possessió de totes
les parròquies del seu districte, va cometre el greuge, no sols a mi sinó també a Mons. Lluís Martinez Sistachs que
em donà solemne possessió, de no assistir.
Quedà clar que el meu nomenament no era el que esperava i volia Mn.
Cabot. Ell esperava moure-ho tot fins ocupar de forma forçada Sant Pau del
Camp, adduint el suposat "motiu pastoral", que com es veurà després,
es convertí simplement en unir totes les parròquies del Poble Nou quasi en una
sola, totes regides personalment "in unum" per Mn. Cabot.
Mn. Cabot es va
negar a permetre que la Família Mercè pogués fer, com havia fet moltes vegades
a Sant Pau, una trobada de Família:
Correu de la Dra.
Josefina Mutge:
"Benvolgut
Mossèn: Ahir Mn. Cabot em va dir que no vol que la família Mercè faci el dinar
a la Parròquia. Per la Missa, que celebrarà Vostè, cap problema.
Justament ara, en
obrir l’ordinador, he trobat un correu d’en Pere Mercè, tornant a preguntar la
possibilitat del dinar, i li he contestat, immediatament, el mateix que li
acabo de dir: Missa, si; dinar, no.
No hi podem fer
res!!!
Cordialment
Josefina"
Jordi Xavier Romero ex monjo de Montserrat
En aquest context, Mn. Cabot veia com s’estava endarrerint massa la
seva arribada de ple a Sant Pau del Camp i va cercar i trobar fàcil col·laboració
de l’abans dit Sr. Jordi Xavier Romero, qui, sentint-se recolzat sempre per Mn.
Cabot, intervenia com a rector i així sovint ho donava a entendre. Molts ho
cregueren.
Fou en aquest context de la trama de Mn. Cabot i de l’esperança del Sr.
Jordi Xavier, volent ser amos de tot, quan es va donar una puntual e intranscendent
picabaralla entre el Paco i el porter sobre la manera de distribuir els Reis. El
nostre plan era fer-ho en aquest ordre: nens i nenes del Catecisme, nens i
nenes àrabs i també als nens i nenes de la colònia de gitanos.
Mn. Cabot i el Sr. Jordi Xavier intervingueren també per oposar-se al meu
desig de que el Pessebre, fet dins del temple i situat en l’altar en el que hi
havia la Mare de Déu, passat el dia dels Reis es desmuntés per tenir lliure l’altar
de la Mare de Déu en la propera Festa Major de Sant Pau del Camp, el dia 25 de
Gener, Conversió de Sant Pau Apòstol. Davant la meva petició, al dia següent
s`havia posat de nou al darrera del Pessebre la Imatge que s`havia tret.
Entre tots aquests temes del tot menors, sense implicació de ningú fora
del Jordi Xavier al davant i Mn. Cabot al darrera, fou quan, havent jo convocat
de forma habitual el Consell Pastoral per parlar d’aquests temes, van
intervenir el Sr. Jordi Xavier Romero, amb la implicació certa de Mn. Cabot,
que esperava qualsevol cosa per fer-se l’amo de tot. També creient, el tal
Romero, que sense mi ell ja seria el "fac totum" i rector universal.
Com s’ha dit, jo desitjava
que el Pessebre es llevés desprès de Reis, com en alguns llocs es fa. Jo havia
convocat al Consell Pastoral per explicar les coses, però el Sr. Jordi Xavier
Romero, fent referència al càrrec que ell mateix havia usurpat de secretari del
Consell, "motu propio" i amb
el vist i plau de Mn. Cabot, ho va portar al Bisbat, tot ja ben preparat per
Mn. Cabot i havent buscat la complicitat de Mn. Matabosch, , Mn. Galtes, etc.
Al recordar en la conversa del dia 7 de juny aquets fets, vaig queixar-me
de que el tal, al marge de com sempre ha actuat l’Església a totes les diòcesis
i a nivell Vaticà, continués amb tota tranquil·litat gracies a Mn. Cabot.
Davant d’aquesta conversa, Mn.
Cabot em digué que el tal Jordi Xavier Romero estava molt ben integrat a la Parròquia. Jo li vaig preguntar:
"Qui el va posar a la Parròquia?”. Ell respongué: "No ho se". Li vaig aclarir, " doncs, jo".
No sabent què dir més Mn. Cabot, que ja s’havia atrevit a exigir que no
entrés per res als baixos de la Rectoria on, com és sabut, tants hi entren. Va
quedar, de moment, "tranquil" i va anar a celebrar la missa amb unes
15 persones. A l’homilia continuà fent lo mateix, predicar allò que no fa i en
allò sembla que no creu.
Jo, en no poder passar al Claustre, em vaig quedar dins del temple a
seguir la missa i desprès el porter em va obrir la porta per treure el cotxe.
Correu a Mn. Joan Cabot el 9 de juny de 2020, tampoc contestat, que deia així:
"Mn. Joan Cabot. Sense cap presa prepararé una extensa crònica de la
trobada del diumenge passat, d’allò que em vas dir i d’allò que jo t’anava
responent, punt per punt.
El text inclourà la meva anada al Nunci i allò que ell em va dir, allò referent al Jordi Xavier i de com tu feies veure que no hi eres, quant tot s’esdevingué a partir de tu mateix.
També les cartes a la Congregació del Clergat, les afirmacions o comentaris relatius a tu mateix...
El text inclourà la meva anada al Nunci i allò que ell em va dir, allò referent al Jordi Xavier i de com tu feies veure que no hi eres, quant tot s’esdevingué a partir de tu mateix.
També les cartes a la Congregació del Clergat, les afirmacions o comentaris relatius a tu mateix...
La Sagrada Congregació no va finir dons jo no vaig insistir...
Un escrit amb documents i fotos que demostren que les raons pastorals no han sigut altres que desfer tot allò que s’havia fet, treure Sant Galdaric, esborrar la Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric, etc.
La teva actitud de denunciar-me civilment quan lo de la porta!!!
Posat que no em vols donar la clau per poder entrar i sortir sense necessitat de que m’ajudi un minut el porter, deixaré el cotxe en un pàrquing i vindrem a peu.
Un document tant important no el faré sense la màxima cura, amb notes per ser publicat, de moment sols en la meva Web. Serà situat per separat en Català, Castellà i Angles, tant a entrades separades en el Blog, com també en la Web, en l’apartat referit a Sant Pau del Camp.
Has confirmat, amb fets demostrables, que no tens sentiments de bondat i justícia. Prediques allò que no pràctiques. Això explica que el Paco, “motu propio”, surti del temple quan tu comences l’homilia fictícia.
Que estiguis bé,
Mn. Francesc Tort Mitjans"
Mn. Cabot tampoc ha respòs a aquest últim correu.
Tal i com dic en l’anterior correu, el diumenge 14 de juny vam anar a
Sant Pau amb el cotxe. El vam deixar al pàrquing del C/ Abat Safont i vam anar
a Sant Pau. Jo vaig passejar durant un temps, vaig entrar amb el Paco al temple
i en començar l’homilia de Mn. Cabot vam marxar.
Jo, abans d’entrar a Sant Pau, vaig voler passar per davant de la porta d’entrada
dels cotxes, per si Mn. Cabot havia donat alguna contra ordre. Abans,
normalment s’obria la porta a l’hora que jo hi arribava. Estava tancat. Mn.
Cabot actua amb mi despòticament, mostrant que la meva sola presencia li
molesta al màxim, doncs, com ell sap bé,
fou tot mogut i aprofitat per ell, amb la fi de fer-se amo de tot!
Motius Pastorals:
Clars són els motius que el Nunci del Papa Mons. Renzo Fratini em va
expressar en la meva visita personal directa a Madrid, després de saludar-me
amb aquell enigmàtic "Saludos de Traserra", referint-se a qui fou
bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Jaume Traserra, i que després aspirà dues
vegades a ser Arquebisbe de Barcelona, amic del perenne vicari episcopal Mn. Galtes,
qui, sense dubte per despistar em digué "que al darrera de tot hi havia ni
mes ni menys que Mn. Joan Cabot".
Motius Pastorals, continua:
Durant el meu rectorat i durant Mn. Joan Cabot, abans i desprès de forçar
el seu domini de tot.
 |
| Mn. Tort a Sant Pau del Camp |
Catecisme perfectament organitzat. Primeres comunions durant uns 5
diumenges cada any.
Baptismes: Hi havia dos diumenges baptismals a les 11h. Un en català i l’altra
en castellà. Quasi sempre hi hagueren batejos administrats, un per un, fora de
la missa dominical.
Misses: Dues misses, una el dissabte a les 20h. en castellà, l’altra el
diumenge a les 12h. en català. El rector Mn. Tort celebrà sempre personalment
les dues misses sense cap substitut.
Despatx Parroquial:
Els dijous de cada setmana, de les 5 a les 7 de la tarda, jo estava a
punt per rebre visites, parelles que es volien cassar, grups que demanaven fer
concerts.
Secretaria Parroquial, amb la Dra. Josefina Mutgé:
La Josefina actuà sempre com a secretaria meva. Durant tota la setmana rebia
visites. Retenia els telèfons de les persones interessades, fent ús del seu
propi mòbil, i romania en contacte amb les persones.
Ella Mateixa feia la Preparació pel Baptisme i la preparació global pels
matrimonis.
Preparava personalment les Oracions dels Fidels, diferents en cada cas. Li
agradava llegir-les ella mateixa, estar personalment present durant els actes litúrgics
dels Baptismes i Matrimonis, quedant molt amiga de cada una de les famílies, agraïdes
del seu interès.
Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric:
Com a conseqüència de l’estada del cos de Sant Galdaric a Sant Pau del
Camp durant uns anys es va crear la Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric,
creació confirmada per el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís
Martinez Sistachs. A traves de les religioses benedictines de Sant Benet de
Montserrat, es van dissenyar i fabricar les medalles per ser portades per els confrares
etc.
Carites y acció social:
Amb l’ajuda de la Dra. Mutge i d’altres s’atengué sempre a qualsevol necessitat
dels feligresos, o dels simples residents en el nostre districte parroquial.
Contrasta amb l’arribada de Mn. Joan Cabot, havent forçat al màxim aquesta
arribada a Sant Pau amb visió de formar una sola de quasi totes les parròquies
del arxiprestat una sola.
Mn. Joan Cabot celebra un 35% de les mises de torn a Sant Pau. La resta les
fan suplents. (2)
Misses:
Mn. Cabot només ha celebrat personalment durant aquets anys un 35% de les misses. Normalment no fa mai la vespertina del dissabte i un 50% les del diumenge. Fins a l’hora de començar la missa no es sap qui la celebra. Quan Mn. Cabot venia, normalment era a última hora, amb alguns minuts abans o desprès de l’hora de la missa.
Mn. Cabot només ha celebrat personalment durant aquets anys un 35% de les misses. Normalment no fa mai la vespertina del dissabte i un 50% les del diumenge. Fins a l’hora de començar la missa no es sap qui la celebra. Quan Mn. Cabot venia, normalment era a última hora, amb alguns minuts abans o desprès de l’hora de la missa.
Batejos:
Alguns batejos administrats fora de la missa en dies i hores convingudes,
encara que no sempre es presentaven perquè havia faltat la relació directa,
personal o per telèfon, amb Mn. Cabot i a la Dra. Mutgé no se la deixava
intervenir.
Batejos, continua:
La majoria dels batejos de Mn. Cabot, de vegades amb dos nens o nenes, s’han
celebrat dins de la missa de les 12h del diumenge, abreujant al màxim els ritus
propi dels baptismes segons les lleis i costums. D’aquesta manera, Mn. Cabot
aconseguí que a la missa de 12h hi haguessin més fidels, molestant moltes
vegades a les famílies dels batejats, que s’havien de quedar fins acabar dins
de la missa, amb els moviments que aquests grups, normalment no assistents a les
misses, tenen entre ells quan s’allarga massa.
Catecisme:
Les raons pastorals que esmentava Mn. Cabot també feien referència que augmentarien
els assistens al Catecisme. Algunes catequistes s’ho van creure, però aviat es van
donar compte de que la Catequesis, fora de Sant Pau, al poc temps quedava disminuïda
al màxim.
Missa de la Catequesis:
No va tenir cap èxit. Cada vegada vingueren menys nens i nenes i menys famílies
dels catequitzats, fins pràcticament quedar com una dita sense efecte.
Despatx Parroquial:
En Principi es senyalà un dijous, desprès un dimarts, i posat que Mn.
Cabot no hi podia venir telefonava o enviava un correu a la Dra. Josefina perquè
fes el seu Despatx. Però la Dra. Josefina no tenia cap encàrrec, o dret, de
marcar dia i hora per un baptisme, un casament o un concert, i simplement es
limitava a demanar els telèfons que desprès passava a Mn. Cabot. Dit per ella
mateixa, Mn. Cabot s’oblidava de tot i no telefonava o es relacionava amb
ningú, de forma que alguns tornaven a queixar-se a la Dra. Josefina, que havia
de dir que ella havia complert amb l’encàrrec.
Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric:
Mn. Cabot, emprant el seu sistema
de fer i desfer o imposar el seu criteri destructor, va anular la dita Confraria
i va treure del presbiteri la imatge de Sant Galdaric i la Relíquia que s’havia
concedit a Sant Pau des de la Catedral de Perpinyà, on roman el cos de Sant
Galdaric.
Va treure, sense altres arguments, els dos altars de pedra, un on hi ha
la Mare de Déu de Sant Pau i l’altre on hi ha el Sagrari.
Assistència a missa:
Al marge de que continua assistint, més o menys i excepte els casuals
turistes, el mateix nombre de fidels del Barri o la Parròquia, s’evidencia la
vinguda de unes cinc o sis religioses que abans, amb mi, no hi venien.
Ambició personal de Mn. Joan Cabot:
Queda palès que no hi hagueren
altres motius que l’ambició de Mn. Cabot en els canvis i la programació i organització
de les parròquies del Poble Sec.
És veritat que en algunes poques misses assistiren alguns joves que hi venien
com a conseqüència de certa amistat amb Mn. Cabot, però sense la continuïtat ni
una evidència de que les seves ambicions hagin portat a un creixement mínim de
la pràctica religiosa, de la catequesis o de les primeres comunions.
APÈNDIX
Apèndix 1
Congregatio Pro Clericis.
16 mayo de 2016 Ciudad del Vaticano.
Prot. N. 2016 1417
Reverendo
Señor,
Le escribo en relación a sus cartas, de fecha
30 de enero y 16 de abril de 2016, referentes al decreto 13/15, de fecha 18 de
junio de 2015, firmado por el Señor Cardenal Lluis Martínez Sistach, en ese
momento Arzobispo de Barcelona.
Al respecto, deseo manifestarle que su caso
está en estudio y, además, le animo a dirigirse al nuevo Arzobispo, Mons. Juan
José Omella Omella, con el fin de encontrar una salida equitativa a esta
controversia, de acuerdo con el espíritu de fraternidad que debe informar las
relaciones entre los diversos miembros del Pueblo santo de Dios (cf. c. 1446).
Le aseguro mi recuerdo en la oración,
mientras aprovecho la circunstancia para saludarle,
Joël Mercier Arzobispo tit.
Apèndix- 2
Excmo y Rdmo. Mons.
Joël Mercier
Arzobispo tit. de Rota
Secretario de la
Congregatio Pro Clericis
00120 Città del
Vaticano
Barcelona, 2016
Distinguido Sr.
Secretario de la Congregación para el Clero:
Buena ha sido des de
un principio...
...en un contexto
claro de dar satisfacción,
principalmente, al inspirador principal
Mn. Juan Cabot Barbany, de reconocida
ideología...,
Nadie puede negar
que mi rectorado fue del todo pacífico y
fructífero. No tuve problema con nadie, se incrementó en un 50% la
asistencia a misa, etc. Se me jubiló sin petición previa a los 79 años, cuando
en la diócesis abundan párrocos en ejercicio de hasta 88 años.
Con los mismos
sentimientos expresados hacia Vd. en mi primera carta, de 2 de julio de 2016,
me despido de V. E. R.
Apèndix-3
Barcelona 11-12-
2016
S.E. Card. Beniamino
Stella
Prefecto de la
Congregación para el Clero
Ciudad del Vaticano
Distinguido Sr.
Cardenal Prefecto
Con fecha de 30 de
enero de 2016 me dirigí a V. Eminencia solicitando amparo. El 18 de marzo del
mismo 2016 insistí.
El 16 de mayo del mismo 2016, S.E Mons. Joël Mercier, arzobispo tit. de
Rota, Secretario del Prefecto de la "Congregatio Pro Clericis" tuvo a
bien dar respuesta a las anteriores peticiones de amparo. Vuestro Secretario, tras hacer referencia a los documentos
principales, objeto de la petición inicial, finalizaba con la cita del
consolador canon 1446.
Entre los que
participaron de forma decisiva se encuentra el referido Arcipreste de Ramblas-Pueblo Seco, Mn. Juan Cabot Barbany, sirviéndose del Sr.
Jordi Xavier Romero, ex monje de Montserrat, al que, al presentarse en mi
parroquia de Sant Pau, lo acepté para colaborar. La actividad socio-religiosa y
cultural del dicho Mn. Cabot, a la sazón Administrador de la Parroquia de Sant
Pau del Camp, le lleva a que celebren en ella diversos otros sacerdotes, entre
los que podríase pedir que, de forma organizada, también lo hiciera un servidor.
En la reciente solemnidad de la Inmaculada Concepción, el dicho administrador, Mn. Juan
Cabot Barbany, ha celebrado la Eucaristía acompañado de la Capilla de Música, una de
las mejores de Barcelona, que un servidor instauró en Sant Pau del Camp. Yo sólo
he podido participar como fiel entre los demás. Ni en la dicha solemnidad ni en
otras Eucaristías, a la hora de dar la Paz, Mn. Juan Cabot Barbany, al
desplazarse por todo el reducido templo, siempre ha evitado venir a mi.
El el mismo Mons.
Renzo Fratini, Nuncio Apostólico en España, parecía suponer ciertos motivos
como causa de todo en su último correo
electrónico de 29-11-2016. Creo que el
pretexto principal del cambio originado puede buscarse en Mn. Cabot.
En el contexto antes
referido, relacionado con Mn. Cabot Barbany y con Jordi Xavier Romero como
"fac totum" inicial, se llegó a
promover que una mujer árabe, con
el velo negro, viniera a comulgar.
Dábamos la Sagrada Comunión un servidor y la Secretaria de la Parroquia, Dra.
Josefina Mutge. La mujer árabe vino
decididamente hacia mí pidiendo "el pan", en un episodio
dispuesto para ver qué hacia yo. Opté, a
conciencia e inmediatamente, por darle la Comunión sin expresión alguna de
disgusto o extrañeza. Igual hice el domingo siguiente. Ni "in situ"
ni después hice comentario alguno.
Se terminó el
referido episodio cuando fue nombrado Mn. Juan Cabot Barbany, Administrador de
San Pablo y organizador de la parte del Arciprestazgo de Poble Sec "in
sol.lidum".
En el contexto antes
insinuado, Jordi Xavier Romero apoya y ayuda a que Mn. Joan Cabot Barbany
regente Sant Pau del Camp, aunque la
parroquia madre de Poble Sec sea la de Santa Madrona, que él mismo regenta con otros dos sacerdotes de mas de 80
años, Mn. José Catá Mitjans y el jesuita
José Ricart Oller, que reside en C/ Caspe
de Barcelona, entre otros.
Téngase presente que
en mi toma de posesión como párroco de Sant Pau del Camp, en 2008, el dicho Mn. Joan Cabot Barbany, ya
entonces Arcipreste, no asistió al acto.
En el
Blog de mi Web, www.santamariadelmartort.es, hay una entrada titulada
"Procedimiento Mafioso". La referida entrada sigue sin contenido,
"en espera", dado que siempre
pensé que, pese a las dificultades adyacentes, la cosa tendría otro final. Primero,
restablecerme al menos "in solidum" en Sant Pau del Camp junto a los
demás.
Habiendo entrado finalmente
en la Web de la “Congregatio”, confieso que han nacido en mí sentimientos de
admiración.
Mn. Francisco Tort
Sant Pau del Camp
Apèndix-4
Barcelona17-11-2016
Excmo. y Rvdmo.
Mons. Joël Mercier
Arzobispo Secretario
de la
Congregatio Pro
Clericis.
00120 Città del
Vaticano
Querido Sr.
Arzobispo, Secretario de la Congregación para el Clero:
Con fecha de 30 de
enero de 2016 y nuevo recordatorio el 16 de abril del mismo año, me dirigí, con
un pliego documental, a la Sagrada Congregación para el Clero pidiendo su
amparo ante el hecho de haber sido decretada mi jubilación de párroco de Sant
Pau del Camp de Barcelona, donde ejercía el ministerio de párroco desde 2008
con plena aceptación.
Con fecha del 16 de
mayo de 2016 recibí, con alegría, la respuesta de la Sagrada Congregación para
el Clero, en carta firmada por V. E. concluyendo "...de acuerdo con el
espíritu de fraternidad que debe
informar las relaciones entre los diversos miembros del Pueblo santo de Dios
(cf. c. 1446)”.
Los acontecimientos
se han seguido, finalizado con el nuevo nombramiento de Administrador
Parroquial de Mn. Juan Cabot y el servicio "in solidum" de cuatro
sacerdotes dos con más de 80 años. Van alternándose sábados y domingos. En este
contexto, no se me ha dado opción a un
servidor ni a concelebrar. Querido por los fieles, sólo puedo asistir entre
ellos, como hago. El Administrador, ni los otros "in solidum",
aparentemente ni se inmutan.
Querido Mons. Joël
Mercier, Secretario de la Congregatio Pro Clericis, ante lo expuesto, mi deseo
sería que esta Sagrada Congregación emitiera una respuesta y sentencia
definitiva, a ser posible conforme con el espíritu del citado canon 1446, a fin
de dar por concluido mi recurso de amparo en tiempo del querido papa Francisco.
Repitiendo las
expresiones que le dirigiera cordialmente en mi respuesta a la suya de 16 de
mayo de 2016, el 2 de junio de 2016, me despido de V.E.
Firmado: Mn. Dr.
Francisco Tort Mitjans.
Párroco de Sant Pau
del Camp de Barcelona.
Apèndix-5
Barcelona. 2-01-2017
2-01-2017
Mons. Joël Mercier
Secretario de la
Congregatio Pro
Clericis
Querido Sr.
Secretario:
El 12 de diciembre
de 2016 había remitido al Card. Beniamino Stella, Prefecto de la Congregatio,
una carta (1). El sábado 17 de diciembre llegó a mis manos la de V.E fechada en
el Vaticano el 1-12-2016 (2).
En las dos
comunicaciones, que he tenido el honor y la confianza de recibir de V. E., la
mencionada (1) y la primera del 16 de mayo de 2016 (3), he visto reflejadas, en
principio, el discurso o meditación que el papa Francisco hizo a los miembros
de la Curia romana el 22-12-2016.
Afmo. s. s. Mn. Francesc Tort
Sant Pau del Camp
Apèndix- 6
Los acontecimientos
se han seguido y finalizado con el nuevo nombramiento de Administrador Parroquial
de Mn. Juan Cabot y el servicio "in solidum" de cuatro sacerdotes,
dos con más de 80 años. Van alternándose sábados y domingos. En este contexto
no se me ha dado opción ni a concelebrar. Querido por los fieles, sólo puedo
asistir entre ellos, como hago. El Administrador, ni los otros "in
solidum", ni siquiera,
aparentemente, se inmutan.
Apèndix-7
Benvolgut amic Mn. Joan Cabot
Aquest Matí, 15-10-2016, quasi no puc
entrar a celebrar una missa extraordinària, una petició sobtada acceptada al informar-me
de que a les 12h. no hi havia res i demanar, a través de la Dra. Mutjè, el teu
permís, que no vares trametre al sacristà, qui havia de presentar el teu aval. Després
tu has vingut massa nerviós a dir-me que no devia venir a Sant Pau del Camp.
Atm. Tort
Apèndix-8
Benvolgut Mn. Joan
Cabot: En relació al tema de la família Marsé, la Josefina m’indica que jo
parli directament amb tu. Jo, en el correu que li vaig enviar el 01-01-17, que
et reenvio, li parlava pensant que ella mateixa podia reenviar-te’l. Per a mi,
allò més important seria la missa. La nova sala de la Catequesis compliria
també l’objectiu d’ells, per a mi lo que sigui. La família Marsé viu a Vilanova,
també molts aquí a Barcelona en diferents llocs. Els nets, crec, en general són
gent que s’adapten al teu tarannà i potser, segurament, et podrien ser útils.
Segurament, la majoria son universitaris. La meva relació forta fou amb els
avis i també amb el Pere Marsé.
Afm. amic Mn. Tort
Apèndix-9
Mn. Cabot es nega a
permetre que la Família Mercè pugui fer, com havia fet moltes vegades a Sant
Pau, una trobada de família:
Correu de la Dra.
Josefina Mutge:
"Benvolgut
Mossèn: Ahir Mn. Cabot em va dir que no vol que la família Marsé faci el dinar
a la Parròquia. Per la Missa, que celebrarà Vostè, cap problema.
Justament ara, en
obrir l’ordinador, he trobat un correu d’en Pere Marsé, tornant a preguntar la
possibilitat del dinar, i li he contestat, immediatament, el mateix que li
acabo de dir: Missa, si; dinar, no.
No hi podem fer
res!!!
Cordialment
Josefina"
Apendix-10
Mn. Cabot,
sempre a punt per negar qualsevol cosa que demano, em diu "que no devia
anar a Sant Pau". Una constant.
Aquest Matí, 15-10-2016, quasi no puc
entrar a celebrar una missa extraordinària, una petició sobtada acceptada al
informar-me de que a les 12h. no hi havia res i demanar, a través de la Dra.
Mutjè, el teu permís, que no vares trametre al sacristà, qui havia de presentar
el teu aval. Després tu has vingut massa nerviós a dir-me que no devia venir a
Sant Pau del Camp.
Apèndix-11
Correu a Mn. Joan Cabot el 9- de juny de 2020 tampoc contestat que deia així:
"Mn. Joan Cabot. Sense cap presa prepararé una extensa crònica de la
trobada del diumenge passat, d’allò que em vas dir i d’allò que jo t’anava responent,
punt per punt.
El text inclourà la meva anada al Nunci i allò que ell em va dir, allò referent al Jordi Xavier i de com tu feies veure que no hi eres, quant tot s’esdevingué a partir de tu mateix.
També les cartes a la Congregació del Clergat, les afirmacions o comentaris relatius a tu mateix...
El text inclourà la meva anada al Nunci i allò que ell em va dir, allò referent al Jordi Xavier i de com tu feies veure que no hi eres, quant tot s’esdevingué a partir de tu mateix.
També les cartes a la Congregació del Clergat, les afirmacions o comentaris relatius a tu mateix...
La Sagrada Congregació no va finir dons jo no vaig insistir...
Un escrit amb documents i fotos que demostren que les raons pastorals no han sigut altres que desfer tot allò que s’havia fet, treure Sant Galdaric, esborrar la Confraria de Sant Pau i Sant Galdaric, etc.
La teva actitud de denunciar-me civilment quan lo de la porta!!!
Posat que no em vols donar la clau per poder entrar i sortir sense necessitat de que m’ajudi un minut el porter, deixaré el cotxe en un pàrquing i vindrem a peu.
Un document tant important no el faré sense la màxima cura, amb notes per ser publicat, de moment sols en la meva Web. Serà situat per separat en Català, Castellà i Angles, tant a entrades separades en el Blog, com també en la Web, en l’apartat referit a Sant Pau del Camp.”
Apèndix -12
Correu del 5
del 03 del 2020, tampoc contestat. Mn. Cabot mai ha contestat als meus correus,
ni quan simplement el felicitava pel seu sant.
"Benvolgut
amic Mn. Joan Cabot i Barbany:
Avui m’ha
vingut a veure Mn. Manuel Félez, a ensenyar-me una simfonia que té feta.
Realment és un músic, és el seu fort. M’ha comentat allò de la reunió del
Seminari i les teves paraules: “Et felicito”.
Tu em vas dir,
en veure’ns un dia prenent un cafè.
Com veus, jo
vaig amb el Paco Contreras, que ara treballa d’autònom en GLOBO i el diumenges
treballa de les 14 a les 16h. Ell creu que tu no et vas portar bé ni amb mi ni
amb ell.
L’únic
problema real va estar en certes gelosies entre un i altre, com sempre,
normalment injustificades.
El Paco,
després d’haver estat confinat durant nou anys i havent sofert tantes
contrarietats ja des del seu naixement, en haver estat escolà meu a Santa Maria
del Mar, necessitava ajuda i jo no tenia altra opció humana i caritativa que
d`ajudar-lo. La Josefina encara ho fa ara... i molt!
A veure si un
dia ens podem trobar a dinar o a prendre cafè, sense ser diumenge. Jo cada
dilluns vaig a dir missa a les 8,30 a la Barceloneta i tot els dilluns quedo
després lliure.
Sigui com
sigui, una abraçada.
Afm. amic Mn.
Tort"
No hay comentarios:
Publicar un comentario