Dominica 4 durant l`any ( C ) 3-02-2013
A- El Senyor encoratja
a Jeremies: “Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro,
una muralla de bronze... T`assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré
costat...”.
La vida del home sobre la terra mai pot assimilar-se a una ciutat fortificada, a
una muralla de bronza en que sentir-nos segurs e intocables. Les nostres estratègies
es queden curtes en relació a la força del Totpoderós. Val mes l`ajut del
Senyor, el “jo et faré costat”, que confià
en els ajuts humans, que si be poden ser útils i no es deuen menysvalorar, de
fet, però, no son decisius.
La força tant
desitjada, la tenim en la muralla de la Providència de Déu: “T`assaltaran però no et podran abatre, perquè
jo et faré costat per alliberar-te”.
B- “Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca
salvadora. Déu meu traieu-me de les mans del injust”, del Salm, lliga be amb
l`afirmació inequívoca de que ens cal, en qualsevol circumstancia, el “costat”
del Senyor.
Moltes vegades hem de fer front a influencies injustes
dels poderosos. L`assetjament de l`injust, l`injustícia, els podem trobar arreu. També nosaltres hem d`examinar-nos a vera si
som o no justos, si manipulem o conspirem amb males arts. ¿Com esperaríem que
el Senyor ens “faigi costat” contra els enemics, si nosaltres fóssim també injustos amb els germans?.El perdó ens es exigit, la veritat no cal negar-la, però no deu enterbolir els sentiments del cor, una
cosa no treu l`altra.
C- Seguint l`Escriptura
ens trobem amb el cant al amor, a la caritat. El fragment de la carta de sant
Pau als Corintis, es escollit, sovint, per els nuvis en el dia del seu casament: “Si no estimés
valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen”. ¡Quantes
vegades ha ressonat en aquest temple mil·lenari aquest cant fonamental!
San Pau parla de l`amor que es manifesta i concreta en
fets: “El que estima es pacient, es bondadós; el qui estima no te enveja, no es
presumit ni orgullós... ho suporta tot”. Es a aquest amor del que afirma: “No pasarà mai”.
L`amor contrastat,
tant dins del matrimoni com fora, no es redueix a “campanes” o a “platerets”. Ells poden ajudar als fidels a congregar-se i a trobar-se be en
la celebració, però la veu autentica es la Congregació dels
Fidels, en si mateixa, es la litúrgia, l`Eucaristia, la caritat, la
fraternitat.
C,2- Sant Pau enceta, a continuació, un altra tema,
que, de passada, pot aplicar-se també als nuvis, esposos, i a tots, en el
sentit de que no resulta fàcil mantenir-se fidels a l`amor quant aquest també
es quelcom imprecís. L`amor copsat, acceptat, viscut, en la dificultat,
imperfecció implícita en el : “De moment
coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall”, podrà
il·luminar-se, aclarir-se a través de la gracia sacramental.
La fe reflectida
en l` enteniment del batejat, si be gaudeix de la de l`autoritat de Jesús, en qui es funda, mai
pot arribar a adquirir, en el nostre intel·lecte, aquella claredat i nitidesa, incontrastable, pròpia d`una operació matemàtica.
Veure, discernir, l`imatge del mirall, la visió del
Crist Històric, la
Doctrina Cristiana ,
l`Historia de la
Salvació pressuposa
cert esforç, adequat a cada batejat en les coordenades de temps i espai.
Per mes que sempre serà certa l`afirmació de Pau: “De
moment conec només amb part, després coneixeré del tot” Amb la força del
Senyor, present entre nosaltres, el “de moment”, en la
Congregació Fidels , en el transit, pren un ritme més viu
i consolador.
Amb la presencia de Jesús Ressuscitat ens sentim
més coratjosos a estimar-nos, a fer-nos
sol.lidaris de les necessitats llurs, de pregar els uns per els altres, també
per els nostres difunts etc.
D- El diumenge passat, en la primera pagina de l`Evangeli
de sant Lluc, llegíem que ell aniria referint fidelment quant Jesús va dir i
va fer.
Si be es
difícil descobrir la realitat final en
l`esbós d`un artista, ja les
primers pinzellades del Evangeli senyalen i anuncien lo que podrà arribar a ser l`obra final.
El fragment d`avui ens situa en que la vida de Jesús,
Messies, Fill de Déu, fou profèticament
anunciada en el Antic Testament i que llur compliment, es va actualitzant dia a dia en el Nou.
L`objectiu de tots els Evangelis i dels Fets dels Apòstols
es que, a partir del coneixent del Crist
Històric, com mirall, arribem, amb la gracia baptismal, i amb esforç, al Crist de la nostra fe.
Dominica 4 © 3-02-2013
La fuerza decisiva está en la muralla de la Providencia de Dios:
“Lucharán pero no te podrán”.
B- “Se tu mi roca de refugio, el alcázar donde me
salve, porque mi peña y mi alcázar eres tu, Dios mío, líbrame de la mano
perversa”, del Salmo, enlaza bien con la afirmación inequívoca, de que en toda
circunstancia nos vale más la ayuda del Señor implícita en el “no te podrán”.
Muchas veces hemos de hacer frente a las influencias
de “la mano perversa”. También nosotros debemos examinarnos a ver si somos o no
buena gente, si manipulamos o conspiramos con malas artes. ¿Cómo esperaríamos
que el Señor nos sacara de las manos perversas, si nosotros fuéramos también
injustos con los hermanos? El perdón nos es exigido, la verdad no debe negarse,
pero no debe enturbiar los sentimientos del corazón, una cosa no quita la otra.
C- Siguiendo la Escritura nos encontramos con el canto al amor, a
la caridad. El fragmento de la carta de san Pablo a los Corintios, es escogido,
frecuentemente, por los novios en el día de su matrimonio: “Ya podría yo hablar
la lengua de los hombres y de los ángeles; sino tengo amor no soy más que un
metal que resuena o unos platillos que aturden”. ¡Cuantas veces ha resonado
este texto paulino en este templo milenario!
San Pablo habla del amor que se manifiesta y concreta
en hechos: “El amor es comprensivo, el amor es servicial y no tiene envidia…
Disculpa sin límites, aguanta sin límites. El amor no pasará nunca”.
La fe reflejada en el entendimiento del bautizado, si
bien se funda en la autoridad de Jesús, nunca puede llegar a adquirir en
nuestra percepción aquella claridad y nitidez, incontrastable, propia de una
operación matemática.
Ver, discernir la imagen del espejo, la visión del
Cristo Histórico, la Doctrina Cristiana ,
la Historia
de la Salvación ,
presupone cierto esfuerzo, adecuado a cada bautizado en las coordenadas de
tiempo y espacio.
Por más que siempre será cierta la afirmación de Pablo
“ahora vemos como en un espejo”, con la fuerza del Señor, presente entre
nosotros, el “ahora”, sitos en la Congregación de los Fieles, en el tránsito, toma
una fuera mayor.
Con la presencia de Jesús Resucitado nos sentimos más
animosos a amarnos, a ser solidarios los unos con los otros, a rogar por nuestras
necesidades, también por nuestros difuntos.
D- El domingo pasado en la primera página del
Evangelio de san Lucas, leíamos que él iría refiriéndonos fielmente quanto
Jesús dijo e hizo.
Si bien resulta difícil describir la realidad final en
el esbozo del artista, ya las primeras pinceladas del Evangelio señalan i
anuncian lo que podrá llegar a ser la obra final.
El fragmento de hoy nos sitúa en que la vida de Jesús,
Mesías, Hijo de Dios, fue proféticamente anunciado en el Antiguo Testamento y
que su cumplimiento se actualiza día a día en el Nuevo.
El Objetivo de todos los Evangelios y de los Hechos de los Apóstoles es que, a partir del conocimiento del Cristo Histórico, como espejo, lleguemos, con la ayuda de la gracia bautismal, y con esfuerzo, al Cristo de nuestra fe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario