Dominica 19 (C)
7-08-2016 Català.
Títol: Fe i Raó. El papa Francesc.
“Creure es
posseir anticipadament els bens que esperem, es conèixer, per endavant, allò
que encara no veiem”, diu la carta als Hebreus.
Jesús en l‘Evangeli
afirma: “On teniu el vostre tresor, hi teniu el vostre cor": La Fe, el
gran tresor...
Quant
nosaltres en el temple parlem de la fe, ens referim al do, distintiu, excel·lència
i joia dels fills de Déu.
Un dels
aforismes de la teologia catòlica, diu: “La
gracia s‘edifica sobre la naturalesa”. La
Fe, dons, com a do suprem, s‘edifica sobre la raó natural. El mateix Déu, que ens
revela lo que no veiem, es autor, també, de lo que sí copsem.
La relació
entre els dos punts, lo que veiem i lo que no veiem, sols pot recolzar-se en la
raó. Sols a traves d‘ella podem iniciar tot
coneixement i, en conseqüència, la Fe. En el nostre cas, creure en Jesús.
Reflexions
personals de Mn. Tort situades aquí, per certa relació, peró no pas per ser
emprades en l`homilia:
(Podem parlar, també, de la fe
natural, consistent en acceptar suposats , descobriments científics, relats històrics, basant-nos en l`autoritat de
diverses persones, científics o seudocientífics, historiadors o repetidors etc
etc., fins que no es demostra lo
contrari. Es tracta dons, en aquest cas,
i també en tots els altres, àdhuc relacionats amb la nostra pròpia fe catòlica,
com veurem, d`unes afirmacions o
proposicions a les que a partir de la rao, o sense haver-la tingut gens en comte, ho acceptem, hi combreguem, ens hi donem...)
(Als sers humans s‘ens defineix com a
racionals. L‘estudi de la biologia
humana parla de les funcions digestives de la boca, l‘estomac, l‘intestí etc., però, de fet, per circumstancies varies, al marge de responsabilitats
personals, no sempre els passos varis vers
la bona digestió son respectats.)
(En conseqüència podem dir que per poder exercir la facultat
originaria de la raó natural, serà del tot imprescindible que, a semblança de
les potencials funcions de la boca, l‘estomac i l‘intestí en la
digestió, l‘home tingui possibilitat de conèixer i poguer, lliurament, elegir els aliments i menjà be,des de un principi.)
(Cal poder poguer entrar, lliurament,
en tot procés racional per no negar la funció o condició originaria de la raó,
de la capacitat humana per discernir, elegir, seguir, etc. abans de que les idees i
conviccions quedin com petrificades en una sociogenètica que pugues haver
deixat sense possibilitats l‘exercici de la raó.)
(La raó sols te camp obert al coneixement
quant, no manipulada o neutralitzada, mantén llur originaria capacitat de conèixer, elegir, seguir,
dubtar, modificar, evolucionar... Ben mirat sols en el context d`aquestes condicions mínimes, som racionals
de fet...)
(Als cristins també s‘ens ha predicat
la fermesa de la fe, que la mantinguem
en tota circumstancia, però ni per nosaltres ni per ningú el mapa, el camí, ha
de considerar-se inamovible. Podem creure, podrem dubtà. Podrem mantenir-nos
constants o no. La llibertat donarà valor a les nostres conviccions i als
nostres dubtes...)
(Fent us de la capacitat de discernir, ens donem aviat compte de que la raó natural, ni que
maldem per situar-la en un pedestal, te sempre els seus límits. A partir d‘un punt concret,
diferent potser segons l‘intel·ligència de cada un, venim a ser com secs, ens
movem a les palpentes. La raó natural humana pot abastar un camp important,
però, finalment, àdhuc mantenint la llibertat, es quedarà curta... Podrem afirmà, negà,
dubtar...)
(Partint de fets o coneixements naturals, per aproximació,
podrem, amb la mateixa raó, valorar i mesurar els motius de credibilitat sobre Jesús, l`Església Catòlica, el Papa etc.)
(Parlem del papa Francesc. Segurament
que toca viura al Papa un dels moments històrics mes complexos de tots els
temps. No crec que quant va acceptar l`elecció al pontificat hagués pogut
preveure els difícils estadis en els que l`Esperit Sant l`enviava a competir,
recorre, on l`ha situat.)
(El Papa gaudeix de l`assistència de
l`Esperit Sant que l`elegí i en el que cregué i creu. A partir de l`acceptació
racional de la missió del Papa podrem comprendre
lo que diu ,o no diu, i una mica el perquè.)
(De la mateixa manera que l`historia
es preguntà sobre que feia, que deia el papa Pius XII, en el context de llurs coordenades de temps i d`espai, l`esdevenidor ho fará en
relació al papa Francesc i al meu entendre es valorarà el seu govern pastoral, i
el moment present en que ell viu, i es mou, com, tal com hem dit, un dels mes difícils,
complexes de l`Historia, també del cristianisme. Es a partir de tantes raons
espirituals i temporals que es del tot just seguir en tot al Papa en lo que diu, amb lo que fa. En el viatge d`estada a Polonia, homilies, converses en l`avió, etc., hom descobreix que el seu taranna pastoral te una profunditat tal que ens pot motivà igual o mes que una encíclica...)
(Dom. 19 (C) Català. Castellano. 7-08-2016."Parlem del Papa. Segurament que al papa Francesc li toca viure un dels moments històrics mes complexos de tots els temps. No crec que quant va acceptar l`elecció al pontificat hagués pogut preveure els difícils estadis en els que l`Esperit Sant l`enviava a competir, recorre, l`ha situat. El Papa gaudeix de l`assistència de l`Esperit Sant que l`elegí i en el que cregué i creu. A partir de la nostra acceptació racional de la missió del Papa podrem comprendre lo que diu, o no, i una mica el perquè. A Roma, en l`avió, en llurs valentes i prudents homilies pastorals a Polònia...etc. De la mateixa manera que l`historia es preguntà sobre què feia, què deia el papa Pius XII,en les difícils coordenades del seu Pontificat, l`esdevenidor ho farà en relació al papa Francesc. Al meu entendre es valorarà el seu govern pastoral, i el moment present en que ell viu i es navega, com, tal com hem dit, un dels mes difícils, complexes de l`Historia Universal, també del cristianisme. Es a partir de tantes raons espirituals, racionals i temporals el convenient assentiment i seguiment del venerat papa Francesc")
Tant la fe
natural com la que solem qualificar com a sobrenatural, o revelada, prenen peu,
o es recolzen, en la mateixa raó. Es amb ella, de dret i de fet, que les
veritats, que ens sobrepassen, podran ser valorades.
Tant en la fe
natural, com en la Fe
religiosa, entren en joc els coneixements
que, fins a cert punt, han d‘esser validats per la raó. Cal primer conèixer l‘objecta
de la Fe, per poguer,
desprès, donar-hi l‘assentiment creient.
Seguint la relació entre Fe i raó, podem dir que l‘home
descobrint les rutes de la Llei Natural, que, entre altres
coses, demostra que no hi ha efecte
sense causa, pot arriba a valorar
algunes afirmacions del Catecisme Cristià.
Déu ens sol·licita a través de la Creació. Ni que
sigui a traves de l‘imperfecció d‘una imatge reflectida en l‘aigua s`ens obren
les capacitats i arguments per descobrir i creure en Déu.
En aquest sentit
el nen, el jove, l‘adult i l‘ancià
resulten sers enriquits quant allarguen la mirada per sobre de lo que no es veu.
La vida i la mort son ben diferents vistes a través de la raó il·luminada per
la Fe.
La Fe
cristiana no sols s‘edifica sobre el tresor
natural de la raó, sinó que alimenta i perfecciona les més nobles aspiracions
que, a partir també de la mateixa raó, podem descobrir, conèixer i valorar millor: Família,
sexe, matrimoni, justícia social, democràcies, etc. etc.
Aquesta Fe en
majúscula, de que parlem: “Certesa de lo que no veiem”, en la seva dimensió més
pura, final i definitiva, perceptible o no, es teològicament un do sobrenatural
que s`edifica, al temps que sobrepassa i perfecciona, en la raó natural.
Dom. 19 (C) Cast. 7-08-2016
“La fe es la firme garantía de los
bienes que esperamos, la plena convicción de las realidades que no vemos”, dice
san Pablo en la carta a los Hebreos.
La Escritura de hoy canta, explícita
el valor espiritual de la Fe.
Jesús en el Evangelio dice textualmente:
“Donde está vuestro tesoro, estará
vuestro corazón”, indicando, de paso, que nos es preciso valorar la Fe,
como nuestro gran tesoro.
Cuando nosotros en el templo
hablamos de fe, nos referimos, fundamentalmente
la Fe
sobrenatural, distintivo, tesoro y gozo de los hijos de Dios.
Uno de los aforismos teológicos
más importantes y conocidos de la Teología Católica,
es que “la gracia edifica sobre la naturaleza”. La fe, pues, como don supremo,
se edifica sobre ella. El mismo Dios, que nos revela lo que no vemos, es autor,
también, de lo que sí percibimos. La relación entre los dos puntos distintos se
argumenta y prueba por si misma.
También podemos hablar de la fe
natural. Se confiere fe natural a muchos supuestos o ciertos descubrimientos
científicos, o relatos históricos, hasta que no se demuestra lo contrario. Se
trata pues, en este caso, de una fe condicionada, aunque siempre todo a partir
de la razón.
Haciendo uso de nuestra facultad
de discernir, advertimos pronto que la razón natural, ni que solemos situarla
en un pedestal, tiene sus límites naturales.
A partir de un punto concreto,
distinto según la inteligencia de cada uno, venimos a ser como ciegos, andamos
a tientas. La razón natural puede llegar lejos, pero, finalmente, se queda
corta.
En el creer, en la Fe religiosa, se da el proceso
en el que, partiendo de hechos o conocimientos naturales, por aproximación,
podemos en cierta manera valorar o admitir las verdades sobrenaturales
reveladas.
Lo natural es previo a lo sobrenatural.
Lo natural, como lo sobrenatural, toman
pié en la misma razón, en nuestra capacidad fundamental de discernir y admitir,
a través de nuestra racionalidad, lo que Dios nos ha revelado, la verdad que
nos supera... y que, en general no puede demostrarse del todo...
Tanto en la fe natural, como en la
Fe sobrenatural, entran en juego los conocimientos que han de ser hasta cierto
punto validados por la razón. Es preciso, primero, conocer el objeto de la Fe,
para poder, después darle el asentimiento creyente.
Si una minoría selecta de seres
humanos, con esfuerzo milenario, sumando los conocimientos de generaciones y
generaciones, fueron capaces de fabricar aeroplanos, ordenadores etc. etc. la
primera golondrina hizo su nido de acuerdo a conocimientos instintivos de unas
leyes naturales que el hombre, para descubrirlas, hubiera tenido necesidad de
pasar muchos siglos.
Lo dicho viene a decir que nuestros
conocimientos son muy limitados, y, por lo tanto, no hay razón alguna para
dudar o negar la revelación hecha por el mismo Dios, el Creador, cuando viene
con el sello y prueba divina de Cristo.
Siguiendo por el mismo sendero de
la relación entre la Fe
y la razón, podemos decir que el hombre es racional cuando, descubriendo la Ley Natural, por el
mismo camino se esfuerza en acariciar, aceptar, gozar de la Doctrina que nos
llega a partir de la Fe en los hechos, obras y palabras de Jesús...
Así, pues, bien podemos decir, que
lo que nos hace, real i libremente creyentes, es cuando alargando la mirada y viendo a Dios ni que sea
a través de la imperfecta imagen reflejada en el espejo de cualquier agua movediza logramos elevar-nos y gozar de
la Fe que el testimonio de Jesús nos sugiere...
En este sentido bien podemos decir
que el niño, el joven, adulto, anciano, resultan enriquecidos, mejorados, cuando
pueden llegar más lejos de donde, a primera vista, hubieran podido ver. La vida
y la muerte son asimismo distintas vistas a través de la razón iluminada por la
Fe sobrenatural.
Es conocida aquella frase escrita
bajo distintos relojes de sol: “Yo sin sol y tu sin fe, no somos nada”.
La Fe cristiana no sólo se edifica
sobre el tesoro natural de la razón, sino que alimenta y perfecciona las más
nobles aspiraciones que, a partir de
ella, podemos descubrir, conocer y valorar.
La Fe cristiana aboga y valora el
progreso, el amor y la justicia. La Fe cristiana es compatible con todo lo
bueno de la naturaleza a la que enriquece y perfecciona a partir de la ley del
amor.
Esta Fe en mayúscula, de la que
hablamos: “Garantía de los bienes que esperamos”, en su dimensión más pura, es,
finalmente, un don sobrenatural.
La Fe, supera hasta tal punto nuestras fuerzas, que
si bien bajo la influencia o practica de
distintas filosofías y estrategias, puédase llegar a cierto y confortable equilibrio, a una
conducta moral arreglada, nadie puede llegar a creer, a gozar de la Fe
sobrenatural, sin la ayuda superior de la gracia.
Homilies tant la catalana com la castellana fetes a partir de la que el
rector de Santa Maria del Mar de Barcelona, Dr. Francesc Tort Mitjans, predicà a Santa Maria del Mar el
10-08-1986. Després també en el sicle C a Sant Martí del Clot de 1997 a 1907 i a Sant Pau del
Camp els 2010, 2013 i 2016.
