viernes, 5 de abril de 2013


            Pasqua, octava de 7-04-2013

 

La presencia viva de Jesús Ressuscitat cal que ens acompanyi en el camí fluctuant de la vida,  amb  bonança o no.  

 

La joia, la confessió final de Tomàs : “¡Senyor meu i Déu meu!”, i la  resposta de Jesús: “¿Perquè m`has vist, has cregut?, feliços els que creuran sense haver vist”, no  es refereix, especialment, a la  mirada dels ulls corporals, menys importants,  sinó dels ulls sacramentals de la fe.

 

La Teòloga prova la Resurrecció a partir de la psicologia dels Apòstols, de la lògica de les coses i dels fets històrics en que s`edifiquen.

 

Quant Jesús irrumpeix en la nostra vida de creients, i sols llavora’ns, ens ve la Pau. Així dons la Pau va amb  la fe i la fe ens dona la Pau.

 

Tots som conscients de que una cosa son els fets, la doctrina, les paraules, les exhortacions pastorals dels ministres de la Paraula, i, l`altra, la resposta i realitat interior de cada un.

 

El “¡Senyor meu i Déu meu!” de Tomàs i el “Feliços els que creuran sense haver vist”, de Jesús, cal aplicar-los a nosaltres. ¿Som simples espectadors, o la nostra fe  segueix el procés de maduració?.

 

 

 

 

¿Ens anem apropant, dia a dia, a la confessió de Crist, com,  finalment, feu Tomàs, o encara estem en camí, encara  la nostra fe, no s`expressa amb l`exultant “¡Senyo meu i Déu meu”!?.

 

De petit, acompanyant a la meva mara a missa, recordo  com ella, a l`hora de l`elevació de l`Hòstia i després de rebre la Comunió, resava amb veu baixa, varies vagades:  “¡Senyor meu i Déu meu!”. Era una jaculatòria, sentida, sortida d` una fe plena. Una fe que li donava la Pau i que es manifestava, després, en la seva vida de sacrifici, de compliment del deure, de descobrir a Déu en els germans menys valorats per la societat.

 

Moltes vegades ens acostumem a tractar les coses santes,  a sentir parlar de fe, de Resurrecció, de Pasqua, sense cap conseqüència, com un espectador de compromís,  distret.

 

Sovint parlem de lo que no sentim massa. Una fe minsa porta a una Pau minsa. Entrem i sortim del temple, de la Congregació dels Fidels, sense haver vist, sense haver experimentat el goig, real, de que Jesús Ressuscitat ens ha presidit i gaudim de la Pau.

 

Mirem a veure si en el nostra sarró, hi hem posat quelcom nou, si ens hem enriquit amb la vivència de Jesús Ressuscitat, si hem augmentat la fe i, conseqüentment, del do de la Pau. 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario