Dominica 11 durant l`any © 16-06-2013
“Germans, sabeu que ningú no pot ser just perquè hagi complert les obres de
la Llei sinó
només perquè ha cregut en Jesucrist... Ja que Déu no hauria pogut absoldre ni
un sol home, si calia haver complert les obres que mana la Llei ”. Ens ha dit avui sant
Pau en la carta dirigida als cristians
de Galacia, l`actual França, i, amb ells,
a tots nosaltres.
Aquest es el missatge de l`Apòstol. Devenim salvats no en virtut de les nostres forces, sinó de la gracia
salvadora que ens ve per haver cregut, per
creure en Ell.
La fe, en virtut de la gracia de la Salvació , no pot reduir-se a sentiments passatgers, aliens a la realitat de cada vida. Identificats
amb Jesús, practicarem, per gracia, les
obre pròpies dels salvats, dels redimits.
Sant Pau afirma, com hem vist, “que
Déu no hauria pogut absoldre ni un sol home, si calia haver complert les obres
que mana la Llei ”.
Tindrem sempre la temptació de definir les obres de la fe, llurs exigències,
en el context socioeconòmic particular, de “les Lleis”, sense mes. La teologia moral es podrà, en conseqüència, veure de forma diferent segons les coordenades de temps i espai en que
vivim.
¿El concepte de pobresa es avui el mateix que ahir? “Cada terra fa sa
guerra”es diu, en el sentit de que no
val per tots lo mateixa medicina, la mateixa llei.
.
En aquest context, si be el creient no podrà, no podrem deixar de tenir els
nostres gens, caràcter,
personalitat etc., l`identificació amb Crist, ens ajudarà, en conseqüència,
a practicar la llei evangèlica pròpia i vàlida en cada circumstancia.
Quant realment vivim de la fe, creure en Crist ens constitueix en nova
creatura, ens fa diferents. Sobre la nostra naturalesa, més o menys bona o
dolenta, construïm un edifici nou, el del amor a Déu i al pròxim; el de la justícia segons exigències diferents.
Enllaça, crec, amb la doctrina de sant Pau el verset del sal d`avui: “Feliç
l`home a qui el Senyor no te en compte la culpa, que dintre seu ja no manté
l`engany”. Fixem-nos en el sentit etimològic de les paraules o de la traducció
emprada: “Feliç l`home a qui el Senyor no te en compta la culpa”. Aquest verset
no diu: feliç el que no ha pecat, sinó feliç el que ha sigut perdonat.
Per altra banda, el salm continua amb l`exigència de la conversió, amb la
resposta generosa al perdó de la gracia, quant continua dient: feliç l`home
“que dintre seu ja no manté l`engany”.
El cristià que es regeix per la llei evangèlica de l`amor, una vegada s`ha
donat compta de quina es la voluntat de Déu en cada cas, la seva vida “no manté,
a consciencia, l`engany”.
No s`ens demana una perfecció impossible. Sí començar cada dia de nou, l` identificació
amb Crist, sortint cada dia de “l’engany”.Confessar nostre pecat perquè, per la
fe, en siguem absolts.
El legalisme, la contabilitat de les faltes, hi tindran poc a veure en la
relació teològica de la gracia salvadora i la sincera voluntat de servir a Déu
i als germans.
A algú li podria semblar que la doctrina de sant Pau, que avui glossem, no es conforme amb els conceptes antics. La carta
de sant Pau fa quasi dos mil anys que va
ser escrita. Les importants afirmacions que en ella fa, devenen provenir d`una
doctrina originaria, de sempre, al marge dels temps i els espais.
Es Déu qui perdona i qui salva, a nosaltres s`ens demana sortir de l`engany
de la negació del amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario