Assumpció de la Mara de Déu - 2013
“Preciosa es davant de Déu la
mort dels seus estimats”, proclama el llibre dels Proverbis. ¿Quina no va ser
la complaença divina davant la mort de Maria, escollida per esser la mara de
Jesús, el seu Fill encarnat?. Escollida: “Perquè va mirar la petitesa de la
seva serventa”, com resa el Magníficat.
Maria, efectivament, va morir. Igual com Crist, el cos de Maria no va sofrir
la corrupció del sepulcre. Si Jesús va ressuscitar, va tornar a la vida per la força de si mateix,
Maria va ser ressuscitada, enduta, portada, al Cel amb cos i ànima.
Aquest es el dogma marià que l`Església
professa des de sempre . Miris l`estol de basíliques, temples, ermites, altars,
imatges dedicats, des de els temps més primitius, al dogma de l`Assumpció de
Maria al Cel.
Per aquest motiu son tantes les que avui
celebren el seu sant, la seva onomàstica : Assumptes, Maries i Marians a les
que es bo que felicitem.
De tots els Apòstols l`historia,
o la tradició, en senyalen el lloc on reposen
llurs restes. Pere i Pau a Roma, Joan a Efes, Jaume a Santiago de Compostela
etc. De Maria, ni l`historia ni la tradició en senyalen llur sepulcre. Sabem,
sí, que va morir a Efes, a on visqué amb sant Joan, perquè Crist, de la Creu li va confià.
Maria estigué íntimament unida a
Crist. Unida físicament al Verb durant els mesos en que, havent-lo concebut per
obra i gràcia del Esperit Sant, va formar-se en el seu sí, creixent en ell com
a home.
Maria continuà vivament unida a
Jesús, no solsament durant la seva infantessa, quant amb el suport de Josep, l`home, que junt al Déu hi havia en Crist, va
anar creixent dia a dia.
La seva proximitat i seguici no va minvar durant la vida pública de Jesús, fins a la
mateixa passió i Creu.
Maria, va continuar amb presencia,
oració, i carismes, acompanyant a l`Església primitiva.
A la vinguda de l`Esperit Sant, el dia de Pentecostes, ella hi era, es trobava pregant amb els Apòstols.
En virtut i conseqüència de quant
hem dit, la Verge Maria se l`ha associat a
la obra redemptora de Jesús i es anomenada Corredemptora, i, també,
Intercessora de totes les Gracies.
Aquesta mariologia, i els seus
efectes constants en el poble de Déu, expliquen l`extensió de la devoció dels cristians a ella.
En virtut d`haver devingut fills adoptius de Déu, arrel del Baptisme, som, per extensió, també
fills adoptius de Maria.
Mentres dura el nostre
peregrinatge per la terra, mentres formem part de l`Església Militant, humana i divina, confiem en Maria e imitem les seves virtuts,
el seu tarannà, proximitat, servei, tendresa.
El papa Francesc, gran devot de Maria, ens hi
vol motivar: Portar de bon grat els
treballs de la família, no aïllar-se, visitar als malats, tenir cura dels
necessitats, estimar sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario