lunes, 12 de agosto de 2013

Jocs Olimpics 1992- Assumpcio de Maria


                     

  Assumpció de Maria al Cel -Jocs Olímpics-  1992

Homilia que va predicar el rector de Santa Maria del Mar, el Dr. Francesc Tort Mitjans, en la missa major, plena de gom a gom, amb participacio de la Capella de Música i prèvia la representació del “Petit Retaula de Maria Assumpta”, en la Festa Major de Santa Maria del Mar.

¿Qué direm al celebrar la solemnitat de l’Assumpció de Maria al Cel, fes­ta major canónica i litúrgica de Santa Maria del Mar, templa que arrela en els temps de l’Església Primitiva i que en bona part de la seva història ha bategat al ritme vital de Barcelona? Què direm en aquest any 1992, emblemàtic per la ciutat en el context, quasi,

dels Jocs Olímpics que han despertat tantes emocions?

¿Que direm en la festa major d’un temple, d’aquesta ciutat de Barcelona, que ha gaudit, i gaudeix, de les medalles aconseguides­ per els esportistes i per els organitzadors,quant, precisament a iniciativa meva, recolzada per un nombre destacat de parroquians, ens hem proposat  que el fet històric Olímpic del 92  resti pales en un vitrall commemoratiu?. La capella, a mes, restarà dedicada no sols als Jocs Olímpics, sinó a la mateixa parròquia i ciutat de Barcelona amb l`imatge de Santa Eulàlia i llur sarcòfags? (Miris índexs de la Web: www.santamariadelmartort.es")

 



 

 

 

   Jo crec que si be mai devem fer abstracció de la vida real del home i de la ciutat, aquest any devem celebrar l’Assumpció de Maria Cel recordant que el premi del Cel ve després del pas per la terra, que Maria fou escollida com a dona de la terra per ser Mara de Déu i, de la terra estant, fou enduta al cel.

 

No hem pas de tenir por de dir-ho: la religió sobrenatural s'edifica sobre la natural, la religió revelada s'edifica sobre la primera, gran i més exten­sa revelació de Déu impresa en la llei natural. No hem de tenir por de dir que sols la dinàmica de la llibertat natural, entesa en la seva màxima exten­sió, i limitada al mínim precís per defensar-la, es l’únic camí per avançar en l’edificació d'un mon millor en tots els aspectes.

 


   L'esport es llibertat, que les normes i reglaments defensen. ¡Què important es descobrir els valors de religió natural que es troben relacionats o amb els  actes esportius, sobre tot d'uns Jocs Olímpics! Per uns dies l'Estadi Olímpic, i demés escenaris esportius, així com Monjuic, les rambles, el port, Barcelona tota, han sigut comparables a un gran templa on els atletes han ofrenat el seu esforç i la seva il·lusió com si fossin sacerdots, fent que tots ens donguéssim la ma de la convivència.

 

    Ens deu alegrar que l'home, que d’Humanitat es trobi a si mateixa en ac­tes multitudinaris d'una certa religió natural sense dogmes que puguin separar-nos. No es pot entendre un escrit sense haver, abans, aprés a llegir. No es pot començar a viure la religió sobrenatural sense partir de la religió natural. Per començar n'hi ha prou que ens reconeixem i ens estimem com a simples sers humans habita’ns de la mateixa terra. Sols a partir del impuls natural podrem  assolir les regions d'un amor cristià integral.

 

El Senyor del Univers es complau, sens dubta, en la celebració i els ri­tes dels Jocs Olímpics, que si be son com una religió que no mira tant el Creador, com l'obra creada, a Déu, com al home, es doctrina catòlica que a tra­vés dels efectes podem arribar a la Causa. El Senyor del Univers es complau en els Jocs Olímpics perquè, de fet, aixequen la bandera del amor, prediquen i practiquen la germanor,la concòrdia, la pau entre tots els homes.

 

En els jocs els que s'esforçaven, esperaven, sofrien etc. eren els atle­tes de les més diverses disciplines esportives, ells aglutinaven l'esforç, les mirades, les il·lusions i les esperances de tots els que hem bategat al ritme d'aquest esdeveniment. En certa manera axó ens passa en Maria, ella ens representa, ella es com el resum de tot el llinatge humà, escollida, per ser instrument de redempció de tot allò , que des de el principi, i sempre, negà i, ha  anat negant l'amor  en la vida particular i social.

 

La lectura del Apocalipsis ens ha anunciat avui : "Llavora’ns aparegué en el cel una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles". Si els atletes en les competicions es­portives actuen com per nosaltres, ens representen, i per axó ens identifi­quem amb ells i celebrem llurs triomfs. Maria, part del llinatge humà, fou esco­llida per Déu, en certa manera com si fóssim tots nosaltres, perquè d'ella en nasqués el Salvador de tot el llinatge humà, la miréssim com a punt de referència, i en la seva vida, ens hi sentíssim reflexats.

 

Cada un de nosaltres ve a ser, en virtut del Baptisme, com Maria, en el nos­tre si hi inhabita la Trinitat. Eixís mateix la vida de Maria amb relació amb Jesús, des de  Natzaret a Betlem, fins al Calvari,i després en l'Es­glésia naixent vol ser també la nostra. Maria es Mara de Déu, peró, precisament en virtut de portar-nos al Salvador, va devenir, a mes i també, filla adoptiva de Déu i hereua del cel. Des de un punt de vista teològic jo crec que es mes important per Maria el moment en que ella es consagrada filla adoptiva de Déu que el de la Concepció del Verb, per més que s'esdevinguin simultàniament; un altra argument teològic de la nostra similitud amb Maria. Maria ens representa, s`identifica amb nosaltres, com a sers humans, i ens igualem a ella com a fills de Déu. El dogma, que avui celebrem, la seva mort i gloriosa Assumpció al Cel, anuncia, també, la nostra futura resurrecció.

 

Maria es, dons, continuant amb lo que dèiem abans, la gran atleta que ens representa i en la que ens hi trobem identificats, però si be en les com­peticions esportives normals, al final, l’èxit i les medalles sembla com si restin reservades als atletes de primer nivell, en el nostre cas, espiritual, com es l'estadi que ara contemplem i la cursa del Baptisme que seguim, tots podem entrar amb Maria a la meta. Tots rebem el seu Fill en el si de la gràcia infosa en el Baptisme,tots competim cada diumenge en l'estadi del templa, de la Congregació dels Fidels, que vol ser, i se’ns predica, sobre tot de cara a les pistes  de fora, de cada dia, i tots, després, esperem pujar al Pòdium del Paradís.

 

Que Maria, mare nostra, patrona d'aquest templa, ens mogui a  saber viure la vida humana com unes noces de Cannà on el Senyor hi es invitat i amb la seva intercessió converteix l'aigua de la naturalesa, amb

el vi. de la gracia, i del amor.
        

 

           Santa Maria del Mar- Festa Major             

                Assumpció de Maria al Cel

                            

Assumpta al Cel en cos i ànima, aquesta es la fe antiga i moderna que l`Església professa sobre els últims moments de la vida de Maria sobre la terra. Tractant-se d`un dogma plenament viscut i assolit, no s`havia sentit mai la necessitat de subjectar-lo a cap definició dogmàtica. Fou Pius XII, en vida de molts de nosaltres, qui per lloar i fomentar el culta a Maria, declarà “Ex Catedra” aquest dogma , davant d`un quasi concili  dels bisbes de tot el mon.

 

A partir del concili d`Efes (431) el temple que guardà des de un principi el cos de Santa Eulàlia, revé el nom de Santa Maria de les Arenes, fins que fou erigida parròquia l`any 693,  i  comensa a dir-se Santa Maria del Mar: L`arena es un límit, el mar mira l`infinit, el pas sobre la sorra deixa senyal caduc. Solquem la mar sense deixar rastre per els camins de la catolicitat.

 L`actual temple fou dedicat, canònicament, des de la primera pedra, al l`Assumpció de Maria, i transcorreguts els cinquanta anys, en que durà llur construcció, el 15 d`agost de 1383 s`hi celebrà la primesa missa.

 La vida  va gaudir durant molts segles aquesta basílica ardiaconat de Santa Maria del Mar, edificada sobre la tomba de la màrtir Santa Eulàlia, sols pot comparar-se a les fites més altes de l`Historia de l`Església.

 Santa Maria del Mar arrelada en l`Església Primitiva. Gaudí de primacia entre les parròquies de Barcelona i  de les més antigues d`Europa. Temple plenament vinculat a l`historia religiosa i civil de la ciutat de Barcelona  i àdhuc de Catalunya.

 L`actual temple gòtic, hereu de quatre anteriors, des de el primitiu dedicat a Santa Eulàlia, passaant per l`immediatament anterior d`estil romànic, destaca com un dels temples més notoris i harmoniosos del mon. Les expressions de temple insigne es troben en nombrosos documents pontificis, reials, episcopals i de tot tipus de comentaristes i escriptors.

 Santa Maria del Mar destaca, també, per les seves antigues institucions, com la Junta d`Obra, el Plat de Pobres Vergonyants etc. i per una sèrie de feligresos que excel·liren en tots els camps de la vida religiosa i social.

 Fundadors i fundadores d`ordres religioses modernes i antigues restaren vinculats a Santa Maria del Mar. Al recer d`aquestes naus, en foren feligresos o escrigueren importats capítols de llurs vides  Sant Ignasi de Loiola i Sant Antón Maria Claret.

Notòria devingué, també,  l`erudició, activitats i càrrecs dels preveres de la Comunitat de Beneficiats, que en el segle XVIII arribaren a 120, entre ells  Felix Amat.

  Destacaren els mestres de capella com l`actual, Enric Gispert, nomenat per el Cardenal Jubany. També  els organistes que ompliren aquest espai sagrat amb els acords que facilitaven els orgues de Santa Maria del Mar que competiren amb els millors d`Europa.

  Si be el monumental orgue que hi havia, que ocupava tres capelles, va ser cremat en el 1936, en aquests moment s`està restaurant l`orgue menor provinent dels trinitaris de Vic. L`eminent barceloní Sr. Claudi Boada, al temps que cofinancia el referit orgue menor, ha donat la seva paraula, de procedir, després, a la construcció de una replica del orgue històric de 1936.


Poques Basíliques, com Santa Maria del Mar, poden rememorar les més lluïres funcions litúrgiques, les professions més espectaculars, com la del Corpus, en la dominica infraoctava, i els sermons dels oradors més importants i famosos del moment com es ara els que predicà Antoni Maria Claret.
 

(Temes Relacionats. -Amb data de 11-08-2014-

 

Sant Antoni Maria Claret predicà a Santa Maria del Mar varies missions. En diverses ocasions residí  en el pis de l`Escola Parroquial del Passeig del Born, nº 17. La Sra. Franco, que en fou professora de l`Escola Parroquial ho recordava sovint.

  El que en fou alumne de la dita escola, escolà de l`Escolania de Mn. Muset i fundador de la nova Escolania de 1985, Antoni Abellan Nart, detalla com recorda l`habitació on residí el P. Claret. Era una de les tres  que donaven a la gran sala noble. En aquesta sala l`Escolania, de Mn. Muset,  formada d`alumnes de l`Escola, entre els que, junt amb Antoni Abellàn, destaca el afamat tenor Jaume Aragall i també el tenor  Joan Bosc, que, sient ja reconegut,  dissortadament, morí vers l`any 1960, l`Escolania assajava.

 
 Cal recordar que en aquest període l`Escolania de Santa Maria del Mar solia actuar com a veus blanques en moltes operes que s`interpretaren en el Liceu de Barcelona.

  Un reliquiari amb una relíquia del P. Claret, reproducció de la trona des de on va predicar tantes vegades, es troba entre el ric tresor de Santa Maria del Mar que es va salvar gracies a l`influencia de la Junta d`Obra que amb baüls es va traslladar a la Llotja del C/ Consolat.(Cf. www.santamariadelmartort.es)

  L`insensibilitat històrica, com a mínim, explica que en 2009 en l`altà on hi ha l`imatge del P. Claret, es va col·locar, en el centre, Sant Honorat, patró dels Flequers, imatge que dúplica la mida de la de sant Antoni Maria Claret, que, en aquest context, queda desplaçat en segon terme. L`únic sant, que junt amb Sant Ignasi de Loiola, i en menys presencia Santa Maria de Cervelló, tingueren una relació directíssima amb Santa Maria del Mar, des de un punt de vista simplement històric, no hauria d`haver-se relegat .


La missa, que el Gremi de Flequers  havia celebrat a Santa Maria del Mar anys enrere, no es va reinstaurà  fins 1997. Si be crec que abans de 1936 no hi hagué cap imatge de Sant Honorat, es cert que l`actual imatge restà situada a partir de 2009,  en lloc, al meu entendre inapropiat al descol·locar la de Sant Antoni Maria Claret.)

 

Quant el Cardenal Arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany em nomenà rector d`aquest temple, sols em donà un encàrrec concret: “Fomenta el Culte”.


 Aquest encàrrec episcopal ja heu vist com ha sigut acomplert no solsament conservant sinó donant increment a les dues misses que es celebren els dies feiners, i també a les 6 misses que es celebren dissabtes i diumenges, amb la participació, segons la solemnitat, de la Capella de Música, de l`Escolania i de la Escola Cantorum.

 Si be la Maternitat Divina de Maria, es la clau de volta de la seva dignitat i acció corredentora, el dogma i misteri marià més celebrat arreu, des de l`antigor, fou el de l`Assumpció de Maria als Cels. Només cal mirar al nostre entorn geogràfic per constatà com avui, quinze d`agost, es dia en que més parròquies i temples celebren la seva festa major.


Santa Maria del Mar es també un temple marià per la seva mateixa iconografia, tan l`esculpida en llurs claus de volta, restaurades, i per restaurà, com per els vitralls dels que destaca la Coronació de Maria en la quasi insuperable rossana central.

 La pietat actual dels fidels, desprès de la destrucció quasi total de 1936, ha situat dotze imatges de Maria  de diverses advocacions vinculades, o no, a devocions històriques relacionades amb Santa Maria del Mar.

  Cal  recordar, també,  l`Immaculada del Portal del Born, coneguda, popularment, com la Verge del Fanalet. Imatge que tingué el seu origen en el miracle atribuït a  Maria de ser lliurat de la pena de mort, que a conseqüència de la Guerra de Successió havia sigut condemnat.   Destruïda l`imatge original el 1936, fou restituïda, després, en escultura de bonze del celebrat i estimat artista Frederic Marés.

 Que la Junta d`Obra, el Patronat de Santa Maria del Mar, els Consells Pastoral i d`Economia, la Capella de Música i l`Escolania  continuïn fomentant el culte i l`adhesió dels feligresos a la Parròquia. Que així sia.

 

Dr. Francesc Tort Mitjans, Rector de Santa Maria del Mar de Barcelona  www.santamariadelmartort.es

Una de les homilies que va predicar en la Solemnitat de l`Assumpció de Maria al Cel, en la Festa Major de Santa Maria del Mar. S`havia espargit per tot el temple gran quantitat d`espígol que els feligresos de Santa Magdalena de Canyelles oferiren cada any a Santa Maria del Mar.


 

                                            Mn. Francesc Tort Mitjans

 

 

                                           

No hay comentarios:

Publicar un comentario