Assumpció de Maria al Cel
-Jocs Olímpics- 1992
Homilia que va predicar el rector de Santa Maria del Mar, el Dr. Francesc
Tort Mitjans, en la missa major, plena de gom a gom, amb participacio de la Capella de Música i prèvia
la representació del “Petit Retaula de Maria Assumpta”, en la Festa Major
¿Qué direm al celebrar la solemnitat de l’Assumpció de Maria al Cel, festa major canónica i litúrgica de Santa Maria del Mar, templa que arrela en els temps de l’Església Primitiva i que en bona part de la seva història ha bategat al ritme vital de Barcelona? Què direm en aquest any 1992,
emblemàtic per la ciutat en el context, quasi,
dels Jocs Olímpics que han despertat tantes emocions?
dels Jocs Olímpics que han despertat tantes emocions?
¿Que direm en la festa major d’un temple, d’aquesta ciutat de Barcelona, que ha gaudit, i
gaudeix, de les medalles aconseguides per els esportistes i per els
organitzadors,quant, precisament a iniciativa meva, recolzada per un nombre destacat
de parroquians, ens hem proposat que el fet històric Olímpic del 92 resti
pales en un vitrall commemoratiu?. La capella, a mes, restarà dedicada no sols
als Jocs Olímpics, sinó a la mateixa parròquia i ciutat de Barcelona amb
l`imatge de Santa Eulàlia i llur sarcòfags? (Miris índexs de la Web:
www.santamariadelmartort.es")
Jo crec que si be mai devem fer
abstracció de la vida real del home i de la ciutat, aquest any devem celebrar
l’Assumpció de Maria Cel recordant que el premi del Cel ve després del pas per la terra, que Maria fou
escollida com a dona de la terra per ser Mara de Déu i, de la terra estant, fou
enduta al cel.
No hem pas de tenir por de dir-ho: la religió
sobrenatural s'edifica sobre la natural, la religió revelada s'edifica sobre la
primera, gran i més extensa revelació de Déu impresa en la llei natural. No
hem de tenir por de dir que sols la dinàmica de la llibertat natural, entesa en
la seva màxima extensió, i limitada al mínim precís per defensar-la, es l’únic
camí per avançar en l’edificació d'un mon millor en tots els aspectes.
L'esport es llibertat, que les normes i reglaments defensen. ¡Què important es descobrir els valors de religió
natural que es troben relacionats o amb els actes esportius, sobre tot d'uns Jocs
Olímpics! Per uns dies l'Estadi Olímpic, i demés escenaris esportius, així com
Monjuic, les rambles, el port, Barcelona tota, han sigut comparables a un gran templa on els atletes han ofrenat el seu esforç i la seva
il·lusió com si fossin sacerdots, fent que tots ens donguéssim la ma de la convivència.
Ens deu alegrar que l'home, que
d’Humanitat es trobi a si mateixa en actes multitudinaris d'una certa religió
natural sense dogmes que puguin separar-nos. No es pot entendre un escrit sense haver, abans, aprés a llegir. No es pot començar a viure la religió sobrenatural
sense partir de la religió natural. Per començar
n'hi ha prou que ens reconeixem i ens estimem com a simples sers humans habita’ns de la mateixa terra. Sols a partir del impuls natural
podrem assolir les regions d'un amor cristià integral.
El Senyor del Univers es complau, sens dubta, en la celebració i els rites dels Jocs Olímpics, que si be son com una religió que no mira tant el Creador, com l'obra creada, a Déu, com
al home, es doctrina catòlica que a través dels efectes podem arribar a la Causa. El Senyor del Univers es complau en els Jocs Olímpics perquè, de fet, aixequen la bandera del amor, prediquen i
practiquen la germanor,la concòrdia, la pau entre tots els homes.
En els jocs els que s'esforçaven, esperaven, sofrien etc. eren els atletes de les més diverses disciplines
esportives, ells aglutinaven l'esforç, les mirades, les il·lusions i les
esperances de tots els que hem bategat al ritme d'aquest esdeveniment. En certa
manera axó ens passa en Maria, ella ens representa, ella es com el resum de tot
el llinatge humà, escollida, per ser instrument de
redempció de tot allò , que des de el principi, i sempre, negà i, ha anat negant l'amor en la vida particular i social.
La lectura del Apocalipsis ens ha anunciat avui : "Llavora’ns aparegué en el cel una dona que tenia el sol per vestit,
la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles". Si
els atletes en les competicions esportives actuen com per nosaltres, ens
representen, i per axó ens identifiquem amb ells i celebrem llurs triomfs.
Maria, part del llinatge humà, fou escollida per Déu, en certa manera com si
fóssim tots nosaltres, perquè d'ella en nasqués el Salvador de tot el llinatge
humà, la miréssim com a punt de referència, i en la seva vida, ens hi sentíssim
reflexats.
Cada un de nosaltres ve a ser, en virtut del
Baptisme, com Maria, en el nostre si hi inhabita la Trinitat. Eixís
mateix la vida de Maria amb relació amb Jesús, des de
Natzaret a Betlem,
fins al Calvari,i després en l'Església naixent
vol ser també la nostra. Maria es Mara de Déu, peró, precisament en virtut de portar-nos al Salvador, va devenir, a mes i també, filla adoptiva de Déu i hereua del cel. Des de un punt de vista teològic jo crec que es mes
important per Maria el moment en que ella es consagrada filla adoptiva de Déu que el de la
Concepció del Verb, per més que s'esdevinguin simultàniament;
un altra argument teològic de la nostra similitud amb Maria. Maria ens
representa, s`identifica amb nosaltres, com a sers humans, i ens igualem a ella
com a fills de Déu. El dogma, que avui celebrem, la seva mort i gloriosa
Assumpció al Cel, anuncia, també, la nostra futura resurrecció.
Maria es, dons, continuant amb lo que dèiem abans, la gran atleta que ens representa i en la que ens hi trobem identificats,
però si be en les competicions esportives normals, al final, l’èxit i les medalles sembla com si restin reservades als atletes de primer nivell, en el nostre cas,
espiritual, com es l'estadi que ara contemplem i la cursa del Baptisme que
seguim, tots podem entrar amb Maria a la meta. Tots rebem
el seu Fill en el si de la gràcia infosa en el Baptisme,tots competim cada diumenge en l'estadi del templa, de la Congregació dels Fidels, que vol ser, i se’ns
predica, sobre tot de cara a les
pistes de fora, de cada dia, i tots, després, esperem pujar al Pòdium del Paradís.
Que Maria, mare nostra, patrona
d'aquest templa, ens mogui a
saber viure la vida humana com unes noces de Cannà on el Senyor hi es
invitat i amb la seva intercessió converteix
l'aigua de la naturalesa, amb
el vi. de la gracia, i del amor.
L`actual temple fou dedicat,
canònicament, des de la primera pedra, al l`Assumpció de Maria, i
transcorreguts els cinquanta anys, en que durà llur construcció, el 15 d`agost
de 1383 s`hi celebrà la primesa missa.
La vida va gaudir durant molts segles aquesta basílica
ardiaconat de Santa Maria del Mar, edificada sobre la tomba de la màrtir Santa Eulàlia,
sols pot comparar-se a les fites més altes de l`Historia de l`Església.
Santa Maria del Mar arrelada en
l`Església Primitiva. Gaudí de primacia entre les parròquies de Barcelona i de les més antigues d`Europa. Temple plenament
vinculat a l`historia religiosa i civil de la ciutat de Barcelona i àdhuc de Catalunya.
L`actual temple gòtic, hereu de
quatre anteriors, des de el primitiu dedicat a Santa Eulàlia, passaant per l`immediatament
anterior d`estil romànic, destaca com un dels temples més notoris i harmoniosos
del mon. Les expressions de temple insigne es troben en nombrosos documents
pontificis, reials, episcopals i de tot tipus de comentaristes i escriptors.
Santa Maria del Mar destaca,
també, per les seves antigues institucions, com la Junta d`Obra, el Plat de Pobres
Vergonyants etc. i per una sèrie de feligresos que excel·liren en tots els
camps de la vida religiosa i social.
Fundadors i fundadores d`ordres
religioses modernes i antigues restaren vinculats a Santa Maria del Mar. Al
recer d`aquestes naus, en foren feligresos o escrigueren importats capítols de
llurs vides Sant Ignasi de Loiola i Sant
Antón Maria Claret.
Destacaren els mestres de capella com l`actual,
Enric Gispert, nomenat per el Cardenal Jubany. També els organistes que ompliren aquest espai
sagrat amb els acords que facilitaven els orgues de Santa Maria del Mar que
competiren amb els millors d`Europa.
Si be el monumental orgue que hi havia, que
ocupava tres capelles, va ser cremat en el 1936, en aquests moment s`està
restaurant l`orgue menor provinent dels trinitaris de Vic. L`eminent barceloní
Sr. Claudi Boada, al temps que cofinancia el referit orgue menor, ha donat la
seva paraula, de procedir, després, a la construcció de una replica del orgue històric
de 1936.
El que en fou alumne de la dita
escola, escolà de l`Escolania de Mn. Muset i fundador de la nova Escolania de
1985, Antoni Abellan Nart, detalla com recorda l`habitació on residí el P.
Claret. Era una de les tres que donaven
a la gran sala noble. En aquesta sala l`Escolania, de Mn. Muset, formada d`alumnes de l`Escola, entre els que,
junt amb Antoni Abellàn, destaca el afamat tenor Jaume Aragall i també el
tenor Joan Bosc, que, sient ja
reconegut, dissortadament, morí vers
l`any 1960, l`Escolania assajava.
Un reliquiari amb una relíquia del
P. Claret, reproducció de la trona des de on va predicar tantes vegades, es troba
entre el ric tresor de Santa Maria del Mar que es va salvar gracies a
l`influencia de la Junta
d`Obra que amb baüls es va traslladar a la Llotja del C/ Consolat.(Cf. www.santamariadelmartort.es)
L`insensibilitat històrica, com a mínim,
explica que en 2009 en l`altà on hi ha l`imatge del P. Claret, es va col·locar,
en el centre, Sant Honorat, patró dels Flequers, imatge que dúplica la mida de
la de sant Antoni Maria Claret, que, en aquest context, queda desplaçat en
segon terme. L`únic sant, que junt amb Sant Ignasi de Loiola, i en menys
presencia Santa Maria de Cervelló, tingueren una relació directíssima amb Santa
Maria del Mar, des de un punt de vista simplement històric, no hauria
d`haver-se relegat .
Si be la Maternitat Divina
La pietat actual dels fidels, desprès
de la destrucció quasi total de 1936, ha situat dotze imatges de Maria de diverses advocacions vinculades, o no, a devocions
històriques relacionades amb Santa Maria del Mar.
Cal recordar, també, l`Immaculada del Portal del Born, coneguda,
popularment, com la Verge
del Fanalet. Imatge que tingué el seu origen en el miracle atribuït a Maria de ser lliurat de la pena de mort, que a
conseqüència de la Guerra
de Successió havia sigut condemnat. Destruïda l`imatge original el 1936, fou
restituïda, després, en escultura de bonze del celebrat i estimat artista
Frederic Marés.
Que la Junta d`Obra, el Patronat de
Santa Maria del Mar, els Consells Pastoral i d`Economia, la Capella de Música i
l`Escolania continuïn fomentant el culte
i l`adhesió dels feligresos a la Parròquia. Que així sia.
el vi. de la gracia, i del amor.
Santa Maria del Mar- Festa Major
Assumpció de Maria al Cel
Assumpta al Cel en cos i ànima,
aquesta es la fe antiga i moderna que l`Església professa sobre els últims
moments de la vida de Maria sobre la terra. Tractant-se d`un dogma plenament
viscut i assolit, no s`havia sentit mai la necessitat de subjectar-lo a cap
definició dogmàtica. Fou Pius XII, en vida de molts de nosaltres, qui per lloar
i fomentar el culta a Maria, declarà “Ex Catedra” aquest dogma , davant d`un
quasi concili dels bisbes de tot el mon.
A partir del concili d`Efes (431)
el temple que guardà des de un principi el cos de Santa Eulàlia, revé el nom de
Santa Maria de les Arenes, fins que fou erigida parròquia l`any 693, i comensa a dir-se Santa Maria del Mar: L`arena es un límit, el mar mira l`infinit,
el pas sobre la sorra deixa senyal caduc. Solquem la mar sense deixar rastre
per els camins de la catolicitat.
Notòria devingué, també, l`erudició, activitats i càrrecs dels preveres
de la Comunitat
de Beneficiats, que en el segle XVIII arribaren a 120, entre ells Felix Amat.
Poques Basíliques, com Santa Maria
del Mar, poden rememorar les més lluïres funcions litúrgiques, les professions
més espectaculars, com la del Corpus, en la dominica infraoctava, i els sermons
dels oradors més importants i famosos del moment com es ara els que predicà
Antoni Maria Claret.
(Temes Relacionats. -Amb data de 11-08-2014-
Sant Antoni Maria Claret predicà a Santa Maria del Mar varies missions. En
diverses ocasions residí en el pis de
l`Escola Parroquial del Passeig del Born, nº 17. La Sra. Franco , que en
fou professora de l`Escola Parroquial ho recordava sovint.
Cal recordar que en aquest període
l`Escolania de Santa Maria del Mar solia actuar com a veus blanques en moltes
operes que s`interpretaren en el Liceu de Barcelona.
La missa, que el Gremi de Flequers havia celebrat a Santa Maria del Mar anys enrere,
no es va reinstaurà fins 1997. Si be
crec que abans de 1936 no hi hagué cap imatge de Sant Honorat, es cert que
l`actual imatge restà situada a partir de 2009, en lloc, al meu entendre inapropiat al
descol·locar la de Sant Antoni Maria Claret.)
Quant el Cardenal Arquebisbe de
Barcelona Narcís Jubany em nomenà rector d`aquest temple, sols em donà un encàrrec
concret: “Fomenta el Culte”.
Aquest encàrrec episcopal ja heu vist com ha
sigut acomplert no solsament conservant sinó donant increment a les dues misses
que es celebren els dies feiners, i també a les 6 misses que es celebren dissabtes
i diumenges, amb la participació, segons la solemnitat, de la Capella de Música, de
l`Escolania i de la Escola Cantorum.
Santa Maria del Mar es també un
temple marià per la seva mateixa iconografia, tan l`esculpida en llurs claus de
volta, restaurades, i per restaurà, com per els vitralls dels que destaca la Coronació de Maria en la
quasi insuperable rossana central.
Dr. Francesc Tort Mitjans,
Rector de Santa Maria del Mar de Barcelona
www.santamariadelmartort.es
Una de les homilies
que va predicar en la
Solemnitat de l`Assumpció de Maria al Cel, en la Festa Major
Mn.
Francesc Tort Mitjans
No hay comentarios:
Publicar un comentario