Dominica 22 1-09-2013
Humilitat – Orgull- Seny i Sabiesa.
El
fragment del llibre del Eclesiastès que avui la litúrgia ens ofereix, ens pot
donar matèria per la nostra reflexió en aquest primer diumenge de setembre. Atrevir-nos
a parlar dels difícils conceptes d´ Humilitat, Orgull i Seny.
“Fill
meu, si ets ric, sigues humil... El poder de Déu es gran i els humils son la
seva gloria”. La virtut excel·lent de l`Humilitat tant ens obre les portes del cor de Déu, com del
cor dels humans.
L´Humilitat
ens permet conèixer el límit de les nostres forces, ens revela o fa pelés els
nostres propis defectes i limitacions i ens evita caure en el paranys de
considerar-nos superiors i exagerar els nostres mèrits.
L`Humilitat
ens capacita o predisposa a cercar
l`ajuda dels altres i aprofitar els consells que ens poden venir dels savis i
del senzills.
L`Orgull,
en canvi, ens cega. La vanitat, lluny de fer-nos créixer i avançar, ens fa ridículs.
Si be resulta favorable la confiança que podem i devem tenir sobre nosaltres
mateixos i les nostres possibilitats, un excés de confiança ens pot orientar
malament, pot afavorir el que no vegem els perills reals, que no encertem en el
camí millor.
L`Orgull
podem trobar-lo en nosaltres mateixos.
També entre els savis, poderosos
i creguts, com en els dèbils, ignorants, tímids.
L`Orgull,
real, es com un arbre aparentment ofà. Promet florir i fruitar algun dia, però
no ho fa mai. Es una malaltia, un mal interior difícil de diagnosticar i encara
més difícil de vença.
Santa
Teresa de Jesús definí l`Humilitat dient que era “la veritat”. No s`oposa,
dons, aquesta excel·lent virtut, en reconèixer els dons i gracies que la naturalesa
i la gracia ens han donat.
L`Humilitat,
entesa com Veritat, no ens barra pas el
pas o no es contraria a les ànsies de
millorar, de créixer, de rendir, de superar-nos, d` imitar les virtuts dels
altres i llurs conquestes i àdhuc avantatjar-los amb bones arts. L`Humilitat no ens deu pas
apartar de la noble i justa competició en tots els camps de la vida.
L’Humilitat
verdadera, junt amb el Seny de que parlem després, ens ajuda, també, al millor
compliment i exercici de la vocació a que hem sigut cridats i hem seguit.
Cal dir però, de vell antuvi, que Humilitat i
l`Orgull es poden confondre, de portes enfora i també de portes en dins, amb la
manera de ser, amb el caràcter.
Els que tenen un caràcter tímid o apocat,
semblar-nos humils i els que tenen un caràcter fort, valent, semblar-nos orgullosos.
Pur anal.lisi esbiaixat.
L`Humilitat i l`Orgull reals radiquen en el cor, son actituds de l`ànima
més que del cos. En conseqüència devem situar-se fora de les aparences. Les suposades
experiències poden equivocar-nos. Així, dons, difícilment podem nosaltres
arribar a jutjar, adequadament, als nostres germans. Millor no fer-ho mai.
Ben mirat
el fragment de l`Eclesiastès, que estem comentat, ens orienta més aviat vers la
prudència en tot judici i al Seny: “El cor dels assenyats compren els
proverbis dels assenyats. L`Orella atenta s`alegra de sentir a parlar amb
seny”.
El Seny
ens ajuda a mesurar les coses humanament, sense treure conseqüències inadequades
a fi de no distorsionar o confondre els
conceptes d`Humilitat, o d´ Orgull.
Seny, virtut
bona per tothom sobre tot quant ens trobem constituïts en l`exercici d`algun servei o autoritat familiar, civil o religiosa.
L`Historia
de les famílies i els pobles es pot mesurar a partir del seny dels seus
dirigents. Quant manca el Seny desestimem les experiències passades, ens creiem
que nosaltres sí que podem, sense veure que va passar en circumstancies
passades, pròximes o llunyanes, més o menys similars.
Domingo 22, 1-09-2013
Humildad –
Orgullo- Sabiduría, Buen Juicio.
El fragmento del libro del Eclesiástico, que hoy la
liturgia nos ofrece, nos puede dar materia para nuestra reflexión en este
primer domingo de septiembre. Vamos a atrevernos a aproximarnos en los
difíciles conceptos de: Humildad, Orgullo y Sabiduría yBuen juicio.
“Hijo mío, en tus asuntos procede con humildad…Porque
es grande la misericordia de Dios, y revela sus secretos a los humildes”. La
virtud excelente de la
Humildad nos abre tanto las puertas del corazón de Dios, como
del corazón de los humanos.
El Orgullo, en cambio, nos ciega. La vanidad lejos de
ayudarnos a crecer y avanzar, nos hace ridículos. Si bien puede ser útil la
confianza sobre nosotros mismos y nuestras posibilidades, todo exceso puede desorientarnos, sin apreciar los
peligros reales y conocer el camino mejor.
El Orgullo puede ofuscarnos a cada uno, sin distinción. Se encuentra no
sólo entre los sabios, poderosos,
creídos, también entre los débiles, ignorantes y tímidos.
El Orgullo real se asemeja a un árbol de amplio
follaje; promete florecer y dar fruto algún día, pero no lo hará nunca. Es una
enfermedad, un mal interior difícil de diagnosticar y más todavía de vencer.
Santa Teresa de Jesús definió a la Humildad , como “la
verdad”. No se opone por lo mismo esta beneficiosa virtud reconocer los dones y
gracias que la naturaleza y la gracia nos han dotado.
Es preciso decir, no obstante, de principio, que la Humildad y el Orgullo
pueden confundirse tanto hacia fuera como hacia dentro, con la manera de ser,
con el carácter.
Los que tienen un carácter tímido o apocado parecernos
humildes, y los que poseen un carácter fuerte, valiente, parecernos orgullosos.
Puro análisis sesgado.
El fragmento del libro del Eclesiastés, sobre que
reflexionamos, en este campo nos orienta
más bien hacia la sabiduría, prudencia y el sano juicio cuando nos dice: “El
sabio aprecia las sentencias de los sabios, el oído atento a la sabiduría, se
alegrará”.
El valorar la sabiduría, el buen juicio nos ayuda a
medir las cosas humanamente, sin sacar consecuencias inadecuadas a fin de no
distorsionar o confundir los conceptos de Humildad y Orgullo.
Sabiduría, buen juicio, virtudes o facultades buenas y
prometedoras para todos, sobre todo cuando nos encontramos constituidos en el
ejercicio de algún servicio o autoridad, familiar, civil o religiosa.
Homilies redactades,
més o menys, a partir d`altres anteriors predicades per Mn. Francesc Tort en
les tres misses que celebrava els diumenges a Santa Maria del Mar ( les altres
quatre eren celebrades per el P.
Sobrerroca S.J. i per el vicari P. Roca). Adaptades, ara, per Sant Pau
del Camp.
No hay comentarios:
Publicar un comentario