Dominica 19 durant l`any (S.M.Mar
10-8-1986)
Sant Pau del Camp 11-08-2013.
Títol: Fe i Raó
“Creure es posseir anticipadament
els bens que esperem, es conèixer, per endavant, allò que encara no veiem”, diu
la carta als Hebreus.
Jesús en l`Evangeli diu
textualment: “On teniu el vostre tresor, hi teniu el vostre cor”, indicant, de
passada, que ens cal valorar la Fe ,
com el gran tresor.
Quant nosaltres en el temple
parlem de la fe, ens referim fonamentalment a la Fe sobrenatural, distintiu, excel·lència i joia
dels fills de Déu.
Un dels aforismes més cabdals, i
coneguts, de la teologia catòlica, es
que “la gracia s`edifica sobre la naturalesa”. La Fe , dons, com a do suprem, s`edifica sobre la raó natural. El mateix Déu, que ens
revela lo que no veiem, es autor, també, de lo que sí copsem. La relació entre
els dos punts, lo que veiem i lo que no veiem, sols poden apoyar-se en la raó.
Sols a traves d`ella podem iniciar el
camí de la Fe
Podem parlar, també, de la fe
natural. Es dona fe natural a molts suposats, o certs, descobriments
científics, o relats històrics, fins que no es demostra lo contrari. Es tracta dons, en aquest cas, d´ una fe
condicionada, però, també, la fe natural s`apoya en la raó.
Fent us de la capacitat de discernir, ens donem aviat compte de que la raó natural, ni que
maldem per situar-la en un pedestal, te els seus límits. A partir d`un punt
concret, diferent potser segons l`intel·ligència de cada un, venim a ser com
secs, ens movem a les palpentes. La raó natural humana pot abastar un camp
important, però, finalment, es queda curta.
En el creure, en la Fe religiosa, es dona el procés
en el que, partint de fets o coneixements
naturals, per aproximació, podem, en certa manera, valorar i mesurar, amb la
mateixa raó, las veritats sobrenaturals revelades.
Tant la fe natural com la sobrenatural, o
revelada, prenen peu, o s`apoyen, en la mateixa raó. Es amb ella que les
veritats, que ens sobrepassen, podran ser valorades.
Tant en la fe natural, com en la Fe sobrenatural, entren en joc els coneixements que, fins a
cert punt, han d`esser validats per la raó. Cal primer conèixer l`objecta de la Fe , per puguer, desprès, donar-hi
l`assentiment creient.
Mentres una minoria selecta de
sers humans, amb esforç mil·lenari, sumant els coneixements de generacions i
generacions, ha sigut capaç de fabricar aeroplans, ordinadors, el mon, en que,
ara vivim, es un mapa de guerres, d`injustícies, de pobresa etc.
La primera oreneta va fer el seu niu d`acord
al coneixement instintiu d`unes lleis naturals que l`home, per descobrir-les,
hagués necessitat molts segles.
L`oreneta, i tants altres fets
naturals, ens venen a dir que els
nostres coneixements son molt limitats i per lo tant, no hi ha arguments per dubtar o negar una revelació de Déu
mateix, el Creador, quant ens ve amb el segell i prova divina de Crist, que els hi dona la valoració
de fidedignes.
Seguint la relació entre Fe i raó, podem dir que
l`home descobrint els camins de la Llei Natural , que, entre altres
coses, demostra que no hi ha efecte
sense causa, per aquest camí, ben entés, pot arriba a valorar l`objecta de la Fe sobrenatural.
Ens enriqueix la capacitat de
veure o descobrir a Déu que ens sol·licita
a través de la Creació ,
ni que sigui a traves de l`imperfecció d`una imatge reflectida en l`aigua.
En aquest sentit el nen, el jove, l`adult i l`ancià resulten
sers enriquits quant allarguen la mirada per sobre de lo que no es veu. La vida
i la mort son ben diferents vistes a través de la raó il·luminada per la Fe.
Es coneguda aquella dita catalana
que es trobava sovint escrita en els rellotges de sol de cases i masies: “Jo
sense sol, i tu sense fe no som res”.
Ara recordo, per etjemple, com
les missions de la Companyia
de Jesús, a Amèrica, varen promoure amb eficàcia el desenvolupament de la vida
social i econòmica d`Amèrica.
Entre mil etjemples, recordo, ara, en motiu de
que el papa Francesc acostuma beure mate, que els
Jesuïtes promogueren el coneixement i us del Mate, que s`arribà a conèixer com
“Te dels jesuïtes”.
En les guerres de l`Independència els militars,
com Simón Bolívar, pogueren tirar endavant gracies a les granges de les
Missions, amb milers de milers de cavalls etc.
Aquesta Fe en majúscula, de que parlem: “Certesa
de lo que no veiem”, en la seva dimensió més pura, final i definitiva, es un do
sobrenatural. Sopera de tal forma les nostres forces naturals, que si be els
sers humans, sota l`influencia de diverses filosofies i estratègies, pot
arribar a aconseguir un cert i confortable equilibri, una conducta moral
arreglada, no pot arribar a creure, a gaudir de la Fe sobrenatural, sense l`ajut
superior de la gracia.
Domingo 19 (S.M.Mar 10-08-1986)
Sant Pau del Camp. 11-08-2013
“La fe es ala firme garantía de los bienes que
esperamos, la plena convicción de las realidades que no vemos”, dice san Pablo
en la carta a los Hebreos.
Jesús en el Evangelio dice textualmente: “Donde está
vuestro tesoro, estará vuestro corazón”,
indicando, de paso, que nos es preciso valorar la Fe , como nuestro gran tesoro.
Cuando nosotros en el templo hablamos de fe, nos
referimos, fundamentalmente la Fe sobrenatural, distintivo,
tesoro y gozo de los hijos de Dios.
Uno de los aforismos teológicos más importantes y
conocidos de la Teología Católica ,
es que “la gracia edifica sobre la naturaleza”. La fe, pues, como don supremo,
se edifica sobre ella. El mismo Dios, que nos revela lo que no vemos, es autor,
también, de lo que sí percibimos. La relación entre los dos puntos distintos se
argumenta y prueba por si misma.
También podemos hablar de la fe natural. Se confiere
fe natural a muchos supuestos o ciertos descubrimientos científicos, o relatos
históricos, hasta que no se demuestra lo contrario. Se trata pues, en este
caso, de una fe condicionada, aunque siempre todo a partir de la razón.
Haciendo uso de nuestra facultad de discernir,
advertimos pronto que la razón natural, ni que solemos situarla en un pedestal,
tiene sus límites naturales.
A partir de un punto concreto, distinto según la
inteligencia de cada uno, venimos a ser como ciegos, andamos a tientas. La
razón natural puede llegar lejos, pero, finalmente, se queda corta.
En el creer, en la Fe religiosa, se da el proceso en el que, partiendo
de hechos o conocimientos naturales, por aproximación, podemos en cierta manera
valorar o admitir las verdades sobrenaturales reveladas.
Bien podemos decir que lo natural es previo a lo
sobrenatural. Bien podemos decir, además, que tanto lo natural, como lo
sobrenatural, toman pié en la misma razón, en nuestra capacidad fundamental de
discernir y admitir, a través de nuestra racionalidad, lo que Dios nos ha
revelado, la verdad que nos supera.
Tanto en la fe natural, como en la Fe sobrenatural, entran en
juego los conocimientos que han de ser hasta cierto punto validados por la
razón. Es preciso, primero, conocer el objeto de la Fe , para poder, después darle
el asentimiento creyente.
Si una minoría selecta de seres humanos, con esfuerzo
milenario, sumando los conocimientos de generaciones y generaciones, fueron
capaces de fabricar aeroplanos, ordenadores etc. etc. la primera golondrina
hizo su nido de acuerdo a conocimientos instintivos de unas leyes naturales que
el hombre, para descubrirlas, hubiera tenido necesidad de pasar muchos siglos.
Esto viene a decirnos que nuestros conocimientos son muy limitados, y, por lo
tanto, no hay razón alguna para dudar o negar la revelación hecha por el mismo
Dios, el Creador, cuando viene con el sello y prueba divina de Cristo.
Siguiendo por el mismo sendero de la relación entre la Fe y la razón, podemos decir
que el hombre es racional cuando, descubriendo la Ley Natural , por el
mismo camino llega a la Fe
sobrenatural.
Así, pues, bien podemos decir, que lo que nos hace,
realmente, seres superiores, es cuando llegamos a ser hombres de Fe, alargando
la mirada y viendo a Dios ni que sea a través de la imperfecta imagen reflejada
en el espejo del agua movediza.
En este sentido bien podemos decir que el niño, el
joven, adulto, anciano, resultan ser mejorados, cuando pueden llegar más lejos
de donde, a primera vista, se ve. La vida y la muerte son asimismo distintas
vistas a través de la razón iluminada por la Fe sobrenatural.
Es conocida aquella frase escrita bajo distintos
relojes de sol: “Yo sin sol y tu sin fe, no somos nada”.
Esta Fe en mayúscula, de la que hablamos: “Garantía de
los bienes que esperamos”, en su dimensión más pura, es un don sobrenatural.
Nota a tenir en compta.
Homilies que el
rector de Santa Maria del Mar , Dr. Francesc Tort Mitjans, va predicar a
Santa Maria del
Mar, adaptades, ara, a Sant Pau del Camp.
El dissabte se
celebraven tres misses: Al matí a les 9,30h., a la tarda una a les 17h., i
l`altra a les 19,30h.
El diumenge se
celebraven 4 misses: 10, 11 i 13h. i a la tarda a les 19,30.
D`aquestes misses
el rector, Dr. Tort, celebrava: Dissabte 9,30 i 19,30. Diumenge a les 13h i a les 19,30.
Totes les
Eucaristies eren molt freqüentades per feligresos que, en la seva majoria,
continuen vivint en el Barri.
Si be l`hora pastoralment correcta de la
celebració de les misses, els diumenges i festes, especialment ara, seria, amb
tota evidencia, quant encara no es mou el Turisme, es fa tot lo contrari. S`eviten
les primeres hores, en les que la feligresia local podria gaudir d`una celebració
tranquila, com els horaris anteriors de les 10 i 11h, i al matí sols hi ha la
missa de 12.
En un dels temples
més visitats del mon, com es Santa Maria del Mar, els turistes que venen a
Santa Maria del Mar per participar de l`Eucaristia, comproven, decebuts,
que els dies feiners sols hi ha una sola
missa a les 19,30h.. Aquesta se celebra coincidint amb el “mare magnum” turístic.
Aquesta sóla Eucaristia, dels dies feiners, es
celebrada no a l`altà major, sinó a la Capella del Sagrament amb 5 o 6 fidels locals,
quant fa poc temps tant en la missa del matí, ara suprimida, com en la de la
tarda solia haver-hi unes 50 a
60 fidels.
No hay comentarios:
Publicar un comentario