sábado, 10 de agosto de 2013

Fe i Raó - Fe y Razón


Dominica 19 durant l`any (S.M.Mar 10-8-1986)

Sant Pau del Camp 11-08-2013.

                 Títol: Fe i Raó

 

“Creure es posseir anticipadament els bens que esperem, es conèixer, per endavant, allò que encara no veiem”, diu la carta als Hebreus.

 

Jesús en l`Evangeli diu textualment: “On teniu el vostre tresor, hi teniu el vostre cor”, indicant, de passada, que ens cal valorar la Fe, com el gran tresor.

 

Quant nosaltres en el temple parlem de la fe, ens referim fonamentalment a la Fe sobrenatural, distintiu, excel·lència i joia dels fills de Déu.

 

Un dels aforismes més cabdals, i coneguts,  de la teologia catòlica, es que “la gracia s`edifica sobre la naturalesa”. La Fe, dons, com a do suprem, s`edifica  sobre la raó natural. El mateix Déu, que ens revela lo que no veiem, es autor, també, de lo que sí copsem. La relació entre els dos punts, lo que veiem i lo que no veiem, sols poden apoyar-se en la raó. Sols a traves d`ella  podem iniciar el camí de la Fe 

 

Podem parlar, també, de la fe natural. Es dona fe natural a molts suposats, o certs, descobriments científics, o relats històrics, fins que no es demostra lo contrari. Es  tracta dons, en aquest cas, d´ una fe condicionada, però, també, la fe natural s`apoya en la raó.

 

 

Fent us de la  capacitat de discernir, ens donem  aviat compte de que la raó natural, ni que maldem per situar-la en un pedestal, te els seus límits. A partir d`un punt concret, diferent potser segons l`intel·ligència de cada un, venim a ser com secs, ens movem a les palpentes. La raó natural humana pot abastar un camp important, però, finalment, es queda curta.

 

En el creure, en la Fe religiosa, es dona el procés en el que, partint de  fets o coneixements naturals, per aproximació, podem, en certa manera, valorar i mesurar, amb la mateixa raó, las veritats sobrenaturals revelades.

 

 Tant la fe natural com la sobrenatural, o revelada, prenen peu, o s`apoyen, en la mateixa raó. Es amb ella que les veritats, que ens sobrepassen, podran ser valorades.

 

Tant en la fe natural, com en la Fe sobrenatural,  entren en joc els coneixements que, fins a cert punt, han d`esser validats per la raó. Cal primer conèixer l`objecta de la Fe, per puguer, desprès, donar-hi l`assentiment creient.

 

Mentres una minoria selecta de sers humans, amb esforç mil·lenari, sumant els coneixements de generacions i generacions, ha sigut capaç de fabricar aeroplans, ordinadors, el mon, en que, ara vivim, es un mapa de guerres, d`injustícies, de pobresa etc.

 

 

 

 La primera oreneta va fer el seu niu d`acord al coneixement instintiu d`unes lleis naturals que l`home, per descobrir-les, hagués necessitat molts segles.

 

L`oreneta, i tants altres fets naturals,  ens venen a dir que els nostres coneixements son molt limitats i per lo tant, no hi ha arguments  per dubtar o negar una revelació de Déu mateix, el Creador, quant ens ve amb el segell i  prova   divina de Crist, que els hi dona la valoració de fidedignes.

 

Seguint  la relació entre Fe i raó, podem dir que l`home  descobrint els camins de la Llei Natural, que, entre altres coses,  demostra que no hi ha efecte sense causa, per aquest camí, ben entés, pot arriba a valorar l`objecta de la Fe sobrenatural.

 

Ens enriqueix la capacitat de veure o descobrir a Déu  que ens sol·licita a través de la Creació, ni que sigui a traves de l`imperfecció d`una imatge reflectida en l`aigua.

 

En aquest sentit  el nen, el jove, l`adult i l`ancià resulten sers enriquits quant allarguen la mirada per sobre de lo que no es veu. La vida i la mort son ben diferents vistes a través de la raó il·luminada per la Fe.

 

Es coneguda aquella dita catalana que es trobava sovint escrita en els rellotges de sol de cases i masies: “Jo sense sol, i tu sense fe no som res”.

 

 

 

La Fe cristiana  no sols s`edifica sobre el tresor natural de la raó, sinó que alimenta i perfecciona les més nobles aspiracions que, a partir d`ella, podem descobrir, conèixer i valorar.

 

Ara recordo, per etjemple, com les missions de la Companyia de Jesús, a Amèrica, varen promoure amb eficàcia el desenvolupament de la vida social i econòmica d`Amèrica.

 

 Entre mil etjemples, recordo, ara, en motiu de que el papa Francesc acostuma beure mate,   que els Jesuïtes promogueren el coneixement i us del Mate, que s`arribà a conèixer com “Te dels jesuïtes”.

 

 En les guerres de l`Independència els militars, com Simón Bolívar, pogueren tirar endavant gracies a les granges de les Missions, amb milers de milers de cavalls etc.

 

 La Fe cristiana promou i valora, amb mil fets, que l`Historia demostra, com l`abolició de l`Esclavitut romana, etc., el progrés, l`amor i la justícia. La Fe cristiana es compatible amb tot lo bo de la naturalesa, a la que enriqueix i perfecciona a través de la lleva Llei fonamental del amor.

 

 Aquesta Fe en majúscula, de que parlem: “Certesa de lo que no veiem”, en la seva dimensió més pura, final i definitiva, es un do sobrenatural. Sopera de tal forma les nostres forces naturals, que si be els sers humans, sota l`influencia de diverses filosofies i estratègies, pot arribar a aconseguir un cert i confortable equilibri, una conducta moral arreglada, no pot arribar a creure, a gaudir de la Fe sobrenatural, sense l`ajut superior de la gracia.

 

 

Domingo 19 (S.M.Mar 10-08-1986)

Sant Pau del Camp. 11-08-2013

 

“La fe es ala firme garantía de los bienes que esperamos, la plena convicción de las realidades que no vemos”, dice san Pablo en la carta a los Hebreos.

 

La Escritura de hoy canta, explícita o implícitamente, el valor espiritual de la Fe.

 

Jesús en el Evangelio dice textualmente: “Donde está vuestro tesoro, estará  vuestro corazón”, indicando, de paso, que nos es preciso valorar la Fe, como nuestro gran tesoro.

 

Cuando nosotros en el templo hablamos de fe, nos referimos, fundamentalmente  la Fe sobrenatural, distintivo, tesoro y gozo de los hijos de Dios.

 

Uno de los aforismos teológicos más importantes y conocidos  de la Teología Católica, es que “la gracia edifica sobre la naturaleza”. La fe, pues, como don supremo, se edifica sobre ella. El mismo Dios, que nos revela lo que no vemos, es autor, también, de lo que sí percibimos. La relación entre los dos puntos distintos se argumenta y prueba por si misma.

 

También podemos hablar de la fe natural. Se confiere fe natural a muchos supuestos o ciertos descubrimientos científicos, o relatos históricos, hasta que no se demuestra lo contrario. Se trata pues, en este caso, de una fe condicionada, aunque siempre todo a partir de la razón.

 

Haciendo uso de nuestra facultad de discernir, advertimos pronto que la razón natural, ni que solemos situarla en un pedestal, tiene sus límites naturales.

A partir de un punto concreto, distinto según la inteligencia de cada uno, venimos a ser como ciegos, andamos a tientas. La razón natural puede llegar lejos, pero, finalmente, se queda corta.

 

En el creer, en la Fe religiosa, se da el proceso en el que, partiendo de hechos o conocimientos naturales, por aproximación, podemos en cierta manera valorar o admitir las verdades sobrenaturales reveladas.

 

Bien podemos decir que lo natural es previo a lo sobrenatural. Bien podemos decir, además, que tanto lo natural, como lo sobrenatural, toman pié en la misma razón, en nuestra capacidad fundamental de discernir y admitir, a través de nuestra racionalidad, lo que Dios nos ha revelado, la verdad que nos supera.

 

Tanto en la fe natural, como en la Fe sobrenatural, entran en juego los conocimientos que han de ser hasta cierto punto validados por la razón. Es preciso, primero, conocer el objeto de la Fe, para poder, después darle el asentimiento creyente.

 

Si una minoría selecta de seres humanos, con esfuerzo milenario, sumando los conocimientos de generaciones y generaciones, fueron capaces de fabricar aeroplanos, ordenadores etc. etc. la primera golondrina hizo su nido de acuerdo a conocimientos instintivos de unas leyes naturales que el hombre, para descubrirlas, hubiera tenido necesidad de pasar muchos siglos. Esto viene a decirnos que nuestros conocimientos son muy limitados, y, por lo tanto, no hay razón alguna para dudar o negar la revelación hecha por el mismo Dios, el Creador, cuando viene con el sello y prueba divina de Cristo.

 

Siguiendo por el mismo sendero de la relación entre la Fe y la razón, podemos decir que el hombre es racional cuando, descubriendo la Ley Natural, por el mismo camino llega a la Fe sobrenatural.

 

Así, pues, bien podemos decir, que lo que nos hace, realmente, seres superiores, es cuando llegamos a ser hombres de Fe, alargando la mirada y viendo a Dios ni que sea a través de la imperfecta imagen reflejada en el espejo del agua movediza.

 

En este sentido bien podemos decir que el niño, el joven, adulto, anciano, resultan ser mejorados, cuando pueden llegar más lejos de donde, a primera vista, se ve. La vida y la muerte son asimismo distintas vistas a través de la razón iluminada por la Fe sobrenatural. 

 

Es conocida aquella frase escrita bajo distintos relojes de sol: “Yo sin sol y tu sin fe, no somos nada”.

 

La Fe cristiana no sólo se edifica sobre el tesoro natural de la razón, sino que alimenta y perfecciona las más nobles aspiraciones  que, a partir de ella, podemos descubrir, conocer y valorar.

 

La Fe cristiana aboga y valora el progreso, el amor y la justicia. La Fe cristiana es compatible con todo lo bueno de la naturaleza a la que enriquece y perfecciona a partir de la ley del amor.

 

Esta Fe en mayúscula, de la que hablamos: “Garantía de los bienes que esperamos”, en su dimensión más pura, es un don sobrenatural.

 

La Fe,  supera hasta tal punto nuestras fuerzas, que si bien  bajo la influencia o practica de distintas filosofías y estrategias, puédase llegar  a cierto y confortable equilibrio, a una conducta moral arreglada, nadie puede llegar a creer, a gozar de la Fe sobrenatural, sin la ayuda superior de la gracia.

 

 

 

                     Nota a tenir en compta.

 

Homilies que el rector de Santa Maria del Mar , Dr. Francesc Tort Mitjans, va predicar a

Santa Maria del Mar, adaptades, ara, a Sant Pau del Camp.

 

El dissabte se celebraven tres misses: Al matí a les 9,30h., a la tarda una a les 17h., i l`altra a les 19,30h.

 

El diumenge se celebraven 4 misses: 10, 11 i 13h. i a la tarda a les 19,30.

D`aquestes misses el rector, Dr. Tort,  celebrava: Dissabte  9,30 i 19,30.  Diumenge a les 13h i a les 19,30.

 

Totes les Eucaristies eren molt freqüentades per feligresos que, en la seva majoria, continuen vivint en el Barri.

 

 Si be l`hora pastoralment correcta de la celebració de les misses, els diumenges i festes, especialment ara, seria, amb tota evidencia, quant encara no es mou el Turisme, es fa tot lo contrari. S`eviten les primeres hores, en les que la feligresia local podria gaudir d`una celebració tranquila, com els horaris anteriors de les 10 i 11h, i al matí sols hi ha la missa de 12.

 

En un dels temples més visitats del mon, com es Santa Maria del Mar, els turistes que venen a Santa Maria del Mar per participar de l`Eucaristia, comproven, decebuts, que  els dies feiners sols hi ha una sola missa a les 19,30h.. Aquesta se celebra  coincidint amb el  “mare magnum” turístic.

 

 Aquesta sóla Eucaristia, dels dies feiners, es celebrada no a l`altà major, sinó a la Capella del Sagrament amb 5 o 6 fidels locals, quant fa poc temps tant en la missa del matí, ara suprimida, com en la de la tarda solia haver-hi unes 50 a 60 fidels.

 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario