Dom. 16 21-07-2013

Dominica 16 durant l`any, 21-07-2013

 

El llibre del Gènesi, en la primera lectura, ens conta  que el Senyor s`aparegué a Abraham. Fixem-nos amb llur la resposta- pregaria: “Senyor, si m`heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent”.

 

El Senyor passa, si més no, congregats per celebrar el seu memorial. Especialment aquí, reunits, fem nostra la pregaria d`Abraham: “No passeu sense aturar-vos amb el vostra servent”.

 

Ens cal gaudir de la presencia del Senyor, del seu pas. Abraham s`implicà a  ell i a la seva família  per forçar que aquell Senyor misteriós  fes estada i pernoctés.

 

Cal implicar-nos personalment i familiarment per tal de que el pas del Senyor es deixi notar. Es veritat que, en general, no sempre podem trobar als nostres ben apunt, com ho pogué fer Abraham, per assegurar que  resti entre nosaltres. Tot i ser eixís, no hi ha dubta de que, seria bo, a la mesura de les nostres possibilitats,  implicar-nos junts, viure juts la nostra fe, congregar-nos junts per estar a l`aguait del pas del Senyor cada diumenge en la litúrgia de la Paraula i en l`Eucaristia.

 

Abraham no coneixia per en davant el pas del Senyor. Nosaltres tenim la seguretat de que Jesús es fa present cada vegada que ens congreguem en el seu nom. Però el seu pas es realitza, també, de forma imprevista. Cal, per lo tant, estar sempre disposats a descobrir   la seva voluntat en les circumstancies i moments més diversos de la vida.

 

El  Senyor es fa notar, ell s`identifica, nosaltres el podem descobrir. Dins del temple, o fora, en la llar, en el treball, en la distracció etc., pot esdevenir-se la realitat confortadora  de la presència  del Senyor.

 

No deixa de tenir sentit l`exigència eclesial de que els batejats ens congreguem cada diumenge a celebrar el memorial del Senyor. El clàssic anar a missa les festes de guardar.

 

 Si be, el Senyor, amb l`ajut de  la gracia divina, pot manifestar-se en qualsevol moment, es després d`haver reflexionat, pregat, alimentat de l`Eucaristia, a conseqüència d`haver-nos congregat per celebrar els sants misteris, quant podrem descobrir millor  la voluntat del Senyor  arreu de la vida particular, familiar y social.

 

Domingo 16 durante el año  21-07-2013

 

El libro del Génesis, en la primera lectura, nos cuenta como el Señor se apareció a Abraham. Fijémonos en su respuesta-oración:”Señor, si he alcanzado tu favor, no pases de largo junto a tu siervo”.

 

El Señor pasa, si más no, congregados para celebrar su Memorial. Especialmente aquí, reunidos, hacemos nuestra la oración de Abraham: “Si he alcanzado tu favor, no pases de largo junto a tu siervo”.

 

Necesitamos gozar de la presencia del Señor, de su paso. Abraham se implicó a él y a su familia para forzar que aquel Señor misterioso pernoctara con ellos.

 

Es preciso implicarnos personalmente y familiarmente a fin de que el paso del Señor deje notarse. Es verdad que, en general, no siempre podemos hallar, como Abraham, a los nuestros  dispuestos a colaborar. Ojala pudiéramos vivir nuestra fe juntos, congregarnos  para estar prestos a descubrir el paso del Señor cada domingo en la liturgia de la Palabra y en la Eucaristía.

 

Abraham no conocía previamente el paso de aquel Señor. Nosotros tenemos la seguridad de que Jesús se hace presente cada vez que nos congregamos en su nombre. Con todo su paso se realiza, también, de forma imprevista. Debemos, por lo mismo, estar dispuestos a descubrir su voluntad en las circunstancias y momentos más diversos de la vida.

 

El Señor se hace notar, se identifica, nosotros podemos descubrirlo. Dentro del templo, o fuera,  en el hogar, en el trabajo, en la distracción etc., puede  acontecer la realidad confortadora de la presencia del Señor.

 

No deja de tener  sentido la exigencia eclesial de que los bautizados nos congreguemos cada domingo a celebrar el Memorial del Señor. El clásico ir a misa los domingos y fiestas de guardar.

 

Si bien el Señor, con la ayuda de la gracia divina, puede manifestarse en cualquier momento, es después de haber reflexionado, orado, alimentado de la Eucaristía, a consecuencia de habernos congregado para celebrar los sagrados misterios, cuando podemos descubrir mejor la voluntad del Señor a lo largo de nuestra vida particular, familiar y social.

 

 

Dominica 16 Cat. 21-07-2013

 

“Senyor, si m`heu concedit el vostra favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent...”, exclamà Abraham quant, assegut a l`ombra de l`alzina, veié passar el Senyor.

 

Congregats per Jesús a celebrar el seu Memorial, necessitem gaudí, junts, de la seva companyia. Deturà el seu pas com ho feu Abraham.

 

El Senyor passa igualment de forma enigmàtica, també a través nostre, en l`acolliment, en  donar-nos la Pau, a traves, sobre tot, de l` Aliment de l`anima i del cos.

 

Ens congreguem, molts, com si fóssim  un de sol, a l`ombra  de la Paraula de Déu, dels Germans i de l`Eucaristia per veure passar al Senyor . Abraham, amb l`ajut i complicitat  de Sara, l`obsequià amb lo bo i millor del seu rebost i del seu ramat.

 

Similituds hi ha  en l`episodi de l`Evangeli d`avui. Jesús es el Senyor que pasa, Maria i Marta  poden assimilar-se a Abraham i  Sara. L`actitud de Maria i Marta ens indica com podem o ens cal obrir l`intimitat del cor a Jesús, al Senyor que passa. 

 

 Maria i Marta acolliren a Jesús de forma complementaria, corresponsable, fent cada una d`elles lo que calia. Tots hem de ser encens Maria i Marta. Marta serveix i escolta a Jesús des de la cuina, Maria des de el menjador. Peró, de fet,  tots es trobaran, o ens trobarem, en l`Àpat.

 

L`episodi evangèlic del diumenge passat incidia en que a Jesús l`hem de conèixer, parar-nos`hi, i servir, com Maria i Marta. Descobrir a Jesús en el pobre, en el tractat injustament per els homes, en al germà mal ferit en tantes cunetes on ens condemnem uns als altres.

 

 Primer cal creure en Jesús per descobrir-lo en els sofrents. Estem en l`any de la fe. “L`eslògan”, te o pot tenir algun valor quant realment en aquest any hem augmentat la fe individual i col·lectiva, quant hem descobert més i millor el Salvador, i en conseqüència l`hem reconegut en els germans.

 

La prova de que qualsevol de nosaltres ha resultat ser, l`un per                           l`altre, presencia de Déu, Abraham i Sara, Marta i Maria, serà quant unim  la teoria i  la pràctica, quant ens interessarem uns per els altres, quant ens oferim ajuda, quant, finalment, ens trobem junts,  creients, agermanats en l`Àpat del amor.

 

 “Ubi caritas et amor Deus ibi est”:  “On hi ha caritat i amor Deú està allí”, cantà, la Capella de Música de Sant Pau en l`inauguració de les vuit Delegacions que s`han radicat a Sant Pau del Camp.

 

Parlant amb una de les Delegades episcopals, vingué com a distanciar-se quelcom de la paraula “episcopal”. No cal, cap instrument apostòlic pot considerar-se aliè ni a l`actitud de Maria i Marta ni a  l`actitud del Samarità.

 

 L`Església o es Comunitat, o es Congregació, o es de tots, o no es res. Així em sembla entendre la pastoral del papa Francesc. S`han de canviar moltes coses, moltes distincions innecessàries, quant no inútils, per purificar el Regne de Déu aquí a la terra existent de les adherències dels temps. L`inèrcia del passat no es modifica, no es para així com així. Demana temps.

 

Tot ens pot parlar de Déu, tot ens pot invitar a creure, tot ens pot ajudar  a estimar-nos mes, a cercar etjemples encoratjadors entre nosaltres i, si ho volem, segurament els trobarem.

 

Humans com som, no tot ho farem be, però potser si que l`esforç de l`imitació de Crist, la fe, ens pot servir com acusació i propòsit de millorar. No sempre som justos i caritatius, però potser si, al menys, maldem per ser-ho. Qui sap si alguns de nosaltres poden ajudar-nos a veure Déu.

 

No sempre tots els Congregats som conscients, efectivament, de que Jesús es fa present en el Pa i el Vi consagrats. No sempre el batejat  ha superat les etapes del aprenentatge, del coneixement, per creure i gaudir de la Presencia Rel de Jesús,  com s`esdevindrà, des de la fe, dintre de poc.

 

Signe de que el Senyor, Jesús, ha passat i s`ha quedat amb nosaltres, es quant sentim necessitat de tornar a Jesús, d`intimar amb Ell.

 

 Els sagraris dels temples estant molt sols, pocs cristians senten la necessitat d`intimar amb Jesús, de parlar-hi, de implorar que ens faigi veure la claror de la seva mirada, la gracia de la seva ajuda, el do de la seva pau.

 

( Segurament que una des raons del fenomen es pot deure, també, a com,  s`admet, sembla com lo millor, seguint, potser, experiències d`altres països, anticipadament,  l` anulació de les misses dels dies feiners, també en temples emblemàtics com Santa Maria del Mar. En aquesta Basílica,  no fa pas deu anys  hi havia, al menys, dues misses diàries. L`assistència dels mols fidels s`hagués mantingut, i continuat de forma habitual , sense el disgust dels canvis freqüents d`horaris etc.etc.etc. )

 

Homilies redactades a partir d`altres que el Dr. Francesc Tort Mitjans predicà a Santa Maria del Mar, com el 9-07-1992, adaptades ara a Sant Pau del Camp de Barcelona.