Dom. 4ª (C) Cat. Cast. 3-02-2013

Dominica 4 durant l`any ( C ) 3-02-2013

A- El Senyor  encoratja a Jeremies: “Avui faig de tu una ciutat inexpugnable, una pilastra de ferro, una muralla de bronze... T`assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat...”.

La vida del home sobre la terra mai  pot assimilar-se a una ciutat fortificada, a una muralla de bronza en  que sentir-nos  segurs e intocables. Les nostres estratègies es queden curtes en relació a la força del Totpoderós. Val mes l`ajut del Senyor, el “jo et faré costat”, que  confià en els ajuts humans, que si be poden ser útils i no es deuen menysvalorar, de fet, però, no son decisius.

 La força tant desitjada, la tenim en la muralla  de la Providència de Déu:  “T`assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et faré costat per alliberar-te”.

B- “Sigueu el meu castell de refugi, la meva roca salvadora. Déu meu traieu-me de les mans del injust”, del Salm, lliga be amb l`afirmació inequívoca de que ens cal, en qualsevol circumstancia, el “costat” del Senyor.

Moltes vegades hem de fer front a influencies injustes dels poderosos. L`assetjament de l`injust, l`injustícia, els podem trobar  arreu.  També nosaltres hem d`examinar-nos a vera si som o no justos, si manipulem o conspirem amb males arts. ¿Com esperaríem que el Senyor ens “faigi costat” contra els enemics, si nosaltres fóssim també  injustos amb els germans?.El perdó ens es  exigit, la veritat no cal negar-la, però no  deu enterbolir els sentiments del cor, una cosa no treu l`altra.

C- Seguint  l`Escriptura ens trobem amb el cant al amor, a la caritat. El fragment de la carta de sant Pau als Corintis, es escollit, sovint, per els nuvis en  el dia del seu casament: “Si no estimés valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen”. ¡Quantes vegades ha ressonat en aquest temple mil·lenari aquest cant fonamental!

San Pau parla de l`amor que es manifesta i concreta en fets: “El que estima es pacient, es bondadós; el qui estima no te enveja, no es presumit ni orgullós... ho suporta tot”. Es a aquest amor del que afirma:  “No pasarà mai”.

 L`amor contrastat, tant dins del matrimoni com fora, no es redueix a  “campanes” o a “platerets”. Ells poden  ajudar  als fidels a congregar-se i a trobar-se be en la celebració, però  la veu autentica es la Congregació dels Fidels, en si mateixa, es la litúrgia, l`Eucaristia, la caritat, la fraternitat.

 C,2- Sant Pau enceta, a continuació, un altra tema, que, de passada, pot aplicar-se també als nuvis, esposos, i a tots, en el sentit de que no resulta fàcil mantenir-se fidels a l`amor quant aquest també es quelcom imprecís. L`amor copsat, acceptat, viscut, en la dificultat, imperfecció implícita en el :  “De moment coneixem com si veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall”, podrà il·luminar-se, aclarir-se a través de la gracia sacramental.

La fe  reflectida en l` enteniment del batejat, si be gaudeix de la  de l`autoritat de Jesús, en qui es funda, mai pot arribar a adquirir, en el nostre intel·lecte, aquella  claredat i nitidesa, incontrastable, pròpia  d`una operació matemàtica.

Veure, discernir, l`imatge del mirall, la visió del Crist Històric, la Doctrina Cristiana,  l`Historia de la Salvació  pressuposa cert esforç, adequat a cada batejat en les coordenades de temps i espai.

Per mes que sempre serà certa l`afirmació de Pau: “De moment conec només amb part, després coneixeré del tot” Amb la força del Senyor, present entre nosaltres, el “de moment”, en la  Congregació Fidels, en el transit, pren un ritme més viu i consolador.

Amb la presencia de Jesús Ressuscitat   ens sentim més coratjosos  a estimar-nos, a fer-nos sol.lidaris de les necessitats llurs, de pregar els uns per els altres, també per els nostres difunts etc.

 D- El diumenge passat, en la primera pagina de l`Evangeli de sant Lluc,  llegíem que ell  aniria referint fidelment quant Jesús va dir i va fer.

Si be es  difícil descobrir la realitat final en  l`esbós d`un artista,  ja les primers pinzellades del Evangeli senyalen i anuncien lo que podrà  arribar a ser l`obra final.

El fragment d`avui ens situa en que la vida de Jesús, Messies,  Fill de Déu, fou profèticament anunciada  en el Antic Testament i que  llur compliment,  es va actualitzant dia a dia en el Nou.

L`objectiu de tots els Evangelis i dels Fets dels Apòstols es que,  a partir del coneixent del Crist Històric, com mirall, arribem, amb la gracia baptismal, i amb esforç, al  Crist de la nostra fe.

Dominica 4 © 3-02-2013

 A- El Señor advierte a Jeremías: “…Mira: yo te convierto hoy en plaza fuerte, en columna de hierro, en muralla de bronce, frente a todo el país… Lucharan contra ti, pero no te podrán…”.

 La vida del hombre sobre la tierra no puede asimilarse a residir en “una plaza fuerte”, dentro de una “muralla de bronce” en que sentirnos seguros e intocables. Nuestras estrategias se quedan cortas en relación a la fuerza del Todopoderoso. A todas luces es mejor confiar en Dios. Las complicidades humanas en el mejor de los casos, si bien pueden sernos útiles y no hay porque minusvalorarlas, de hecho, empero, ellas solas no son decisivas.

La fuerza decisiva está en la muralla de la Providencia de Dios: “Lucharán pero no te podrán”.

B- “Se tu mi roca de refugio, el alcázar donde me salve, porque mi peña y mi alcázar eres tu, Dios mío, líbrame de la mano perversa”, del Salmo, enlaza bien con la afirmación inequívoca, de que en toda circunstancia nos vale más la ayuda del Señor implícita en el “no te podrán”.

Muchas veces hemos de hacer frente a las influencias de “la mano perversa”. También nosotros debemos examinarnos a ver si somos o no buena gente, si manipulamos o conspiramos con malas artes. ¿Cómo esperaríamos que el Señor nos sacara de las manos perversas, si nosotros fuéramos también injustos con los hermanos? El perdón nos es exigido, la verdad no debe negarse, pero no debe enturbiar los sentimientos del corazón, una cosa no quita la otra.  

C- Siguiendo la Escritura nos encontramos con el canto al amor, a la caridad. El fragmento de la carta de san Pablo a los Corintios, es escogido, frecuentemente, por los novios en el día de su matrimonio: “Ya podría yo hablar la lengua de los hombres y de los ángeles; sino tengo amor no soy más que un metal que resuena o unos platillos que aturden”. ¡Cuantas veces ha resonado este texto paulino en este templo milenario!

San Pablo habla del amor que se manifiesta y concreta en hechos: “El amor es comprensivo, el amor es servicial y no tiene envidia… Disculpa sin límites, aguanta sin límites. El amor no pasará nunca”.

San Pablo continua con otro tema que, de paso, puede aplicarse también a los novios, esposos y a todos, en el sentido de que no resulta tampoco fácil mantenerse fiel al amor cuando éste resulta ser, también, algo impreciso semejante a su afirmación: “Ahora vemos como en un espejo de adivinar…”.

La fe reflejada en el entendimiento del bautizado, si bien se funda en la autoridad de Jesús, nunca puede llegar a adquirir en nuestra percepción aquella claridad y nitidez, incontrastable, propia de una operación matemática.

Ver, discernir la imagen del espejo, la visión del Cristo Histórico, la Doctrina Cristiana, la Historia de la Salvación, presupone cierto esfuerzo, adecuado a cada bautizado en las coordenadas de tiempo y espacio.

Por más que siempre será cierta la afirmación de Pablo “ahora vemos como en un espejo”, con la fuerza del Señor, presente entre nosotros, el “ahora”, sitos en la Congregación de los Fieles, en el tránsito, toma una fuera mayor.

Con la presencia de Jesús Resucitado nos sentimos más animosos a amarnos, a ser solidarios los unos con los otros, a rogar por nuestras necesidades, también por nuestros difuntos.

D- El domingo pasado en la primera página del Evangelio de san Lucas, leíamos que él iría refiriéndonos fielmente quanto Jesús dijo e hizo.

Si bien resulta difícil describir la realidad final en el esbozo del artista, ya las primeras pinceladas del Evangelio señalan i anuncian lo que podrá llegar a ser la obra final.

El fragmento de hoy nos sitúa en que la vida de Jesús, Mesías, Hijo de Dios, fue proféticamente anunciado en el Antiguo Testamento y que su cumplimiento se actualiza día a día en el Nuevo.

El Objetivo de todos los Evangelios y de los Hechos de los Apóstoles es que, a partir del conocimiento del Cristo Histórico, como espejo, lleguemos, con la ayuda de la gracia bautismal, y con esfuerzo, al Cristo de nuestra fe.

  Homilia feta a partir d`altres del sicle C predicades per Mn. Tort a Santa Maria del Mar de Barcelona, adaptada, ara, a Sant Pau del Camp

           Conversió de Sant Pau 25-01-2013

 

Fidels que us heu congregat per invocar l`intercessió de Sant Pau.

 

Membres del Consell Pastoral i d`Economia

 

Estimada presidenta de la Confraria de Sant Pau i Sant Galderic, Rosa Maria Vilanova. Prohoms de la junta directiva i confrares que l`any passat inaugurareu, tal dia com avui,  aquesta confraternitat.

 

 Capella de Música de Sant Pau del Camp.

 

 Germans tots.

 

Sant Pau. Al meu entendre es l`apòstol que tingué major influencia en els inicis del cristianisme. Pau, cridat a última hora, es convertí, quasi, en la clau de volta  de l`Església mes Primitiva.

 

Quant la litúrgia i l`historia parlen de sant Pere, s`uneix, quasi sempre, a ell, Pau, com si no pogués deslligar-se l`acció primada de Pere, de Pau, com si, en la praxis real dels carismes eclesials primitius, no fos fàcil citar a Pere sense Pau i a Pau sense Pere.

 

La primera lectura, fragment dels Fets dels Apòstols, relata l`episodi i gènesis de la conversió de Pau. Perseguidor de bona fe del cristianisme, per considerar-lo desviació del judaisme, va escoltar  aquell:  “Jo soc Jesús a qui tu persegueixes”.

 

A partir de tota la trajectòria pastoral i humana de Pau s`evidencia en ell un caràcter, recte,  fort, apassionat, compromès, valent, capaç de  no defallir.

 

 

La Conversió de sant Pau, que celebrem, va suposar un abans i un després en el devenir de l`Església de Jesús. Coneixedor de les Escriptures, amb el grau de Rabí, Mestre, va aconseguir,  infatigablement, organitzar el cristianisme naixent.

 

 Pau va propicià per l`Església naixent l`estructura rabínica de les sinagogues, que, en la practica cristiana es concretà en la comunitat dels preveres. L`historia mostra com l` organització eclesial dels primers segles es conformà a semblança de les comunitats monàstiques.

 

De temps immemorial es va erigir, en aquest mateix sol, un temple dedicat a sant Pau, potser en memòria o recordança del seu anunciat viatge a les nostres contrades. Temple confiat des de el segle X a l`ordre  benedictina

 

La  comunitat de l`actual parròquia de Sant Pau del Camp, es congrega cada diumenge a celebrar l`Eucaristia. Alguns barcelonins, y també turistes, coneixedors de l`historia antiga i singular d`aquest lloc sagrat, i temple romànic, s`ajunten a les nostres congregacions.

 

L`Apòstol Pau pot ser invocat en gran varietat de necessitats i circumstancies de la nostra vida particular, eclesial i social.

 

Pau pot ser invocat per els Mariners: el mar fou, quasi, la seva ruta més freqüent, en la mar va passar perills de tota mena, fins a naufragar varies vegades.

 

Pau pot ser, també, invocat per els Empresonats, ell ho va ser per Crist.

 

 

Pot ser invocat per els condemnats a mort, ell va ser executat.

 

Pot ser invocat per els que en qualsevol circumstancia sofreixen violència, robatoris, agressions, desprestigi social, ell les va patí.

 

Pau pot ser, també, invocat per els pastors de l`Església que malden poder donar e incrementar la vida cristiana de les seves comunitats.

 

Havent sant Pau passat llargues nits perdut en el mar, sacsejat per tot  tipus d´ adversitats, conservà la salut mental. Serà per això que, de temps immemorial, son molts, d`aquí o de fora, pròxims o llunyans, que avui s`acosten a Sant Pau del Camp, a demanar  la salut mental per ells mateixos o per llurs familiars. També  per donar a sant Pau gracies per les curacions i dons rebuts.

 

 Continua, aquí, la tradició particular, del “Llibre de Sant Pau”. Si  fins ara el dit “Llibre Paralitúrgic de Sant Pau” sols es col·locava  sobre l`alta en les misses celebrades en la festa de la Conversió de Sant Pau, pensem que també pot ser pastoralment bo repetir aquest acte i signe en les diverses solemnitat de l` any Litúrgic per continuar pregant per les intencions en el “Llibre” significades.

 

Segles enrere la comunicació e informació dins de l`Església es realitzava a partir de les Ordres Religioses, dels predicadors, de les missions. Fou a partir d`elles que la tradició d`invocar a Sant Pau, en aquest Monestir, prengué volada.

 

 

 

 

 

 D`arreu, sobre tot de pobles i contrades pròxims, tal dia com avui s`uniren aquí peregrinacions demanant l` intercessió del gran Apòstol, per la curació i millora de les  diverses enfermetats o crisis mentals de tant complexa diagnòstic i curació.

 

Havent variat tant els mitjans de comunicació, la quantitat inabastable d`informació, el nombre d`habita’ns, la complexitat dels trasllats, quant teòricament son més fàcils, tot explica que la dita tradició vagi perdent força.

 

Continuem donant testimoni  de la nostra fe, de maldar per la caritat i la justícia, d`unir-nos i enllaçar-nos tots els que aquí ens congreguem.

 

 Seguim fidels, també, a la  fe i l`historia, segles ha arrelada  en aquest temple mil·lenari, lligat, entre d`altres tradicions, al Camí de Sant Jaume i a la recordança de Sant Galdaric, primer patró de la Pagesia dels antics països occitans, quines despulles  foren traslladades a aquest sant cenobi amb gran solemnitat etc.

 

 

Dr. Francesc Tort Mitjans, rector de Sant Pau del Camp

 

 

 

                     Epifania 6-01-2013

 

Els Mags d`Orient, que avui la Tradició contempla plens d`alegria, per haver, finalment, trobat el Messies, en l`Estable de Betlem, feliç meta del seu viatge i del seu esforç, eren astrònoms de professió, el seu llibre principal era l`Estelada. Per ells l`anunci del naixement de Crist es configurà, es relacionà, amb el signe d`una estrella.

Déu es serveix sempre de la nostra manera de ser, de la nostra situació, cultura, simbologia, interessos i circumstancies, per revelar-se.

Cada persona, en la catolicitat de la manifestació del Senyor, te la seva singular i personal Epifania. Una Estrella, una doctrina; un fet personal, familiar o social; en el context de la nostra edat, ofici, interessos... ens trobem orientats, s`ens marca el camí, s`ens anuncia en quin Betlem trobarem a Crist.

Si be tots som cridats, a través d`una adequada Estrella, a descobrir la veritat de Déu, ans d`arribar al esclat joiós de la fe, hom podrà passar per les crisis del dubte.

En qualsevol camí ens trobem, àdhuc amb la voluntat d`encercar, en la confluència de rutes diferents, en perill d`errar, de desorientar-nos.  També s`ens pot amagar l`Estrella i seguir una mica a les palpentes, com els succeí als Mags.

Ells superaren la prova, no defalliren. Seguiren cercant l`Estelada, donant valor a la primera crida, a la primera manifestació. Finalment aquell signe, per ells tant fort i decisiu, aquells arguments, aquelles Escriptures conegudes, s`imposaren de nou. Premi, i gràcia, a la perseverança, a la fidelitat.

La trobada de Jesús es la fe, do sobrenatural, que mira a les essències, com a do infós a l`ànima des de el Baptisme  real o de desig. Aquesta  fe infosa arriba al seu esclat, quant, resulta, ja, ser coneguda i assolida intel·lectualment.

Aquest estadi de la fe se la coneix, teològicament, amb el nom de fe reflexa, això es, que la gràcia que era infosa, ja s`ha reflectit, com en un mirall imperfecte, a  les nostres facultats intel·lectuals de coneixement i d`acceptació conscient.

Al referir-nos a la fe dels Mags d`Orient no mirem tant a les essències, del tot imperceptibles, per ells i per nosaltres, sinó a l`Estrella, com un fet experimental, con un argument, com una doctrina coneguda, acceptada i, per ells, seguida.

Quant afirmem que tenim fe, o ens atrevim a  referir o comentar que aquell o aquella son creients, o no, no podem pas arribar-hi entrant al nivell íntim de la fe infosa.

La tradició dels Mags d`Orient, sols la podem analitzar des de el fet, visible,  d`haver arribat ells, i en conseqüència aplicant-ho també a nosaltres, a Betlem, al Jesús de la nostra fe.

Nosaltres sols podem mesurar una mica la fe, nostra, i la dels altres, a través de fets externs, visibles: Quant ens hem interessat per descobrir l`Estrella de Jesús i la seguim en la Congregació dels Fidels, quant valorem els Sagraments.

La tradició parla que els Mags oferiren a Jesús  or, encens i mirra.  l`or de la nostra conducta creient, de descobrir a Jesús també en els germans. L`encens signe d`adoració, de pietat, de servei. La mirra del sacrifici  per arribar i mantenir-se ferms en la fe.

 

                     Epifanía 6-01-2012

 

Los Magos de Oriente, que hoy la Tradición contempla llenos de alegría, por haber, finalmente, encontrado al Mesías, en el Establo de Belén, feliz meta de su viaje y de su esfuerzo, eran astrónomos, su libro principal eran las estrellas. Para ellos el anuncio del nacimiento de Cristo se configuró, se relacionó con el signo de una estrella.

Dios se sirve  de nuestra manera de ser, situación, cultura, valores, simbología, intereses y circunstancias, para revelarse.

Cada persona, en la catolicidad de la manifestación del Señor, tiene su singular, personal Epifanía. Una Estrella, una doctrina, una profesión; un hecho personal, familiar o social; en el contexto de nuestra edad, intereses, etc.,  nos encontramos orientados hacia un camino que se convierte en anuncio o ruta segura sobre  en que Belén, en que lugar encontraremos a Cristo.

Si bien todos somos llamados, a través de alguna adecuada Estrella, a descubrir la verdad de Dios, antes de llegar al estallido gozoso de la fe,  podremos pasar por la crisis de la duda.

En cualquier andar, incluso con la voluntad de acertar, nos vemos abocados en la confluencia de caminos distintos, con peligro de perderse, de desorientarnos. La Estrella puede esconderse y seguir, algún trecho, casi perdidos, tal como les sucedió a los Magos.

 

Ellos superaron la prueba, no desfallecieron en el intento de llegar a Cristo. Mantuvieron la esperanza de encontrar de nuevo la Estrella, el camino cierto, la primera manifestación. Finalmente aquel signo, para ellos tan fuerte y decisivo, aquellos argumentos primeros, aquellas Escrituras conocidas, se impusieron de nuevo. Premio, gracia a la perseverancia, a la fidelidad.

El encuentro de Jesús es la fe, don sobrenatural, que mira a las esencias, como don infuso en el alma desde el Bautismo real o de deseo. Esta fe infundida en el alma, puede pasar al campo experimental,  al estadio de lo conocido.

A este estadio de la fe se la define, teológicamente, con el concepto de fe refleja, esto es, el don franquea el primer paso, de fe infusa, para llegar al segundo de la fe refleja. Esto sucede, cuando la fe, con la ayuda de la gracia, empieza a reflejarse, como a través de un espejo imperfecto, en nuestras facultades intelectuales del conocimiento. Confluye, asimismo, en este proceso, la gracia o virtud  de la voluntad para  su aceptación consciente.

Al referiros a la fe de los Magos no nos quedamos o miramos sólo a las esencias, a lo imperceptible,  sino a lo visible, a lo reflejo, a la Estrella, como un hecho experimental, como un argumento, como una doctrina conocida y, por ellos, aceptada.

Cuando afirmamos que tenemos fe, o nos atrevimos a entrar, referir o comentar que aquel o aquella son creyentes, o no, nos situamos fuera del nivel íntimo y esencial de la fe infusa.

 

La tradición de los Magos de Oriente sólo puede ser analizada, por nosotros, a partir del hecho concreto y visible, de haber llegado ellos, o si hablamos de nosotros, también, a Belén, al Jesús de nuestra fe.

Sólo podemos medir un tanto nuestra fe, y la de los demás, a través de hechos externos, visibles: Cuando habiéndonos interesado por descubrir la Estrella de Jesús, resulta que manifestamos haberla encontrado en la práctica de la Congregación de los Fieles, o en la recepción de los Sacramentos.

La tradición refiere que los Magos ofrecieron a Jesús oro, incienso y mirra. El oro de nuestra conducta creyente. El incienso signo de adoración, de piedad, de amor a Jesús y a los hermanos. La mirra del sacrificio necesario para llegar a Jesús y mantenerse firmes en la fe.

 

Homilies en Castellà i català fetes a partir d`altres predicades per Mn. Tort a Santa Maria del Mar de Barcelona, abreujades, ara, per Sant Pau del Camp.                   

         

                Dr. Francesc Tort Mitjans

   

                          Nadal 2012

“El qui es la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle”.

 ¿De quin tabernacle es tracta?. ¿Un tabernacle de poder, de riquesa?. ¿Un tabernacle que s`imposa per la força?. ¿Quins foren els signes que donaren els àngels als pastors?: "Trobareu al nen en una menjadora”. Ells “hi anaren... i trobaren Maria i Josep amb el nen a la menjadora”.

 Quant Déu  “plantà entre nosaltres el seu tabernacle”, les línees mestres de la seva manifestació foren Maria i Josep, els àngels, els pastors, l`estable pobre. .....

 “Existia la llum veritable...Era present al mon...que li deu l`existència, però el mon no l`ha reconegut...”, diu Sant Joan.

“El mon no l`ha reconegut”. El Creador, no va ser descobert plenament per els homes a través de la naturalesa, aquest signe tant fort de la seva presencia. .....

Tots hem sentit a dir alguna vegada :”Nadal es un dia trist perquè sempre hi falta algú”. ¿Perquè es noten tant les absències en el dia de Nadal?.

 Davant d`un misteri d`amor, de pau, com es el Nadal, el Pessebre amb el Déu fet home, ¿es pot dir , de veritat, que Nadal es, o pot ser, un dia trist perquè sempre hi manca algú?

...................................................................................

Si be, sortosament, hi hauran famílies o persones als que no els faltarà, avui, cap dels sers estimats, seran més els que notaran, en el seu cor i records, les absències.

Altres  viuran entristits a causa de  situacions passades qui sap si punyents,  fracassos laborals , matrimonis separats, fills sense el caliu dels pares junts, emigrants. Pares que veieren com les orenetes, del seu niu, prenien el vol... Malats, ancians...

“Gloria a Déu a dalt del cel i pau a la terra als homes de bona voluntat”. La fe, que es gloria a Déu i  pau, el fet de que  Déu es va fer home per il·luminar el nostra pas feixuc, quant el Dogma de la Comunió dels Sants, ens manté units a Ell i als sers estimats presents i absents, el Nadal, viscut cristianament,  no deu pas ser, per ningú, un dia trist.

 Nadal es  Déu present i pròxim, Déu en la vida i en la mort.

....................................................................................

Vivim uns temps enriquidors per la pluralitat, però difícils, per la dificultat de distingir i comprendre allò que es “Llum veritable”, allò que es veritat natural i sobrenatural.

La major dificultat del nostre temps es la garantia de bons pastors. Algú dirà que es difícil reconèixer “la llum veritable” perquè aquesta Llum no ens es predicada des de l`amor i la justícia o des de el Pessebre.

Per poc que ens mogui l`esperit de les Benaurances, l`esperit del Pessebre, ens donarem compta que els pastors  de  senzillesa,  comunió,  germanó, de donar-se aixopluc, calo, acolliment, companyia, ajuda mútua, constitueixen l`essència cristiana d`avui i de sempre.......

 ¿No es aquest tarannà familiar, hereu del cristianisme, arrelat des de segles, la que amoroseix i atenua  moltes circumstancies d`atur i dificultats econòmiques actuals? ....

Sempre que els germans s`uneixen constituïm família, comunitat. ¡Es tant reconfortant trobar-se amb els germans identificats o conèixer germans nous!

Tots son pastors que estaven cuidant el remat, dedicats als nostres afers, al ras de la nit, vora, potser, un foc escàs.

!Foc escàs¡ ¿Qui te fe de sobres?.¿Qui te caritat de sobres?. La fe, l`amor, la justícia son un foc difícil, sempre escàs, un foc que es precís fer-lo més gran quant més fred fa. A proporció de la fredor, que ens envolta,  tenim més necessitat d`ajuntar-nos, d`unir  les mans en el cercle comunitari, al voltant del foc.

El foc avui, la cova avui, el Pessebre, que s`ens anuncia,...... es quest temple, mil·lenari, on el Déu, que es va encarnar a Betlem, havent comensat ja a fer-se present a través nostre, es manifestarà en  l`esclat sacramental de la seva presencia eucarística.

¡Oidà que amb l`ajut de Maria i Josep, dels germans presents i  dels absents, aquesta Congregació conforti el nostre cor!

 

Mn. Francesc Tort Mitjans. Rector de Sant Pau del Camp. Reflexions extretes d`altres homilies predicades a Santa Maria del Mar per el que en fou també rector.